Legislació
 

 DICTAMEN 2/2015, de 24 de febrer, sobre el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015.
 

 DICTAMEN 3/2015, de 26 de febrer, sobre el Projecte de llei de mesures fiscals, financeres i administratives.

 Resolució d'1 d'octubre de 2015, del Congrés dels Diputats, per la qual s'ordena la publicació de l'Acord de convalidació del Reial decret llei 10/2015, d'11 de setembre, pel qual es concedeixen crèdits extraordinaris i suplements de crèdit en el pressupost de l'Estat i s'adopten altres mesures en matèria d'ocupació pública i d'estímul a l'economia.

 Ordre HAP / 2118/2015, de 9 d'octubre, per la qual s'aprova el model 280, "Declaració informativa anual de Plans d'Estalvi a llarg termini" i s'estableixen les condicions i el procediment per a la seva presentació, i es modifica l'Ordre de 17 de novembre de 1999, per la qual s'aproven els models 128, en pessetes i en euros, de declaració-document d'ingrés i els models 188, en pessetes i en euros, del resum anual de retencions i ingressos a compte de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques, de l'Impost sobre Societats i de l'Impost sobre la renda de no residents corresponent a establiments permanents, en relació amb les rendes o rendiments del capital mobiliari procedents d'operacions de capitalització i de contractes d'assegurança de vida o invalidesa, així com els dissenys físics i lògics per a la substitució dels fulls interiors dels esmentats models 188 per suport directament llegible per ordinador.

 Ordre HAP / 2178/2015, de 9 d'octubre, per la qual s'eleva el límit exempt de l'obligació d'aportar garantia en les sol·licituds d'ajornament o fraccionament a 30.000 euros.

 Ordre HAP / 2250/2015, de 23 d'octubre, per la qual s'aprova el model 184 de declaració informativa anual a presentar per les entitats en règim d'atribució de rendes i per la qual es modifiquen altres normes tributàries.

 RESOLUCIÓ EMO/2395/2015, de 28 d'octubre, d'ampliació de l’import màxim destinat a la concessió de subvencions que preveu l'Ordre EMO/212/2015, de 8 de juliol, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a la incorporació de socis o sòcies treballadors/ores o socis o sòcies de treball en cooperatives i societats laborals, i es fa pública la convocatòria per a l'any 2015.

 Resolució de 28 d'octubre de 2015, de la Direcció general del Tresor, per la qual s'actualitza l'annex 1 inclòs en la Resolució de 31 de juliol de 2015, de la Secretaria General del Tresor i Política Financera, per la qual es defineix el principi de prudència financera aplicable a les operacions d'endeutament i derivats de les comunitats autònomes i entitats locals.

 Llei 48/2015, de 29 d'octubre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2016

 Resolució de 21 d'octubre de 2015, de la Direcció general de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, per la qual es modifica la de 29 de novembre de 2007, per la qual s'aproven els models d'actes de la Inspecció dels Tributs.


Projectes de llei
 

 Projecte d'Ordre per la qual s'aprova el model 113 de comunicació de dades relatives als guanys patrimonials per canvi de residència quan es produeixi a un altre Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu amb efectiu intercanvi d'informació tributària.
 

 Projecte d'Ordre per la qual s'aprova el model 282, "Declaració informativa anual d'ajudes rebudes en el marc del REF de les Canàries i altres ajudes d'estat, derivades de l'aplicació del Dret de la Unió Europea" i s'estableixen les condicions i el procediment per a la seva presentació

  Projecte d’ Ordre de mòduls per l’ any 2016
En l'IRPF són aplicables les noves magnituds excloents per volum d'ingressos íntegres de 250.000 euros anuals
En relació amb l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques:
Seran d'aplicació les noves magnituds excloents per volum d'ingressos íntegres, que serà de 250.000 euros anuals, per al conjunt d'activitats econòmiques, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals (però, no es pot aplicar el mètode d'estimació objectiva quan el volum d'operacions per a empresaris o professionals superi els 125.000 euros anuals), la magnitud en funció del volum d'ingressos per al conjunt d'activitats agrícoles, forestals i ramaderes, que serà de 250.000 euros anuals i la magnitud en funció del volum de compres de béns i serveis, que serà de 250.000 euros anuals per al conjunt de totes les activitats econòmiques desenvolupades.
S'exclouen de l'aplicació del règim d'estimació objectiva les activitats incloses en la divisió 3, 4 i 5 de la secció primera de les Tarifes de l'IAE a les que s'aplica el tipus de retenció de l'1% com a les de fabricació i construcció i es revisen les magnituds específiques per a la seva inclusió en el mètode d'estimació objectiva per a la resta d'activitats subjectes a aquesta retenció.
Per a la resta d'activitats, es mantenen per a l'exercici 2016 la quantia dels mòduls i els índexs de rendiment net de les activitats agrícoles i ramaderes, excepte els aplicables al cultiu de patata i la ramaderia de boví de llet, que es rebaixen.
Es manté la reducció del 5% sobre el rendiment net de mòduls per als contribuents que determinin el rendiment net de les seves activitats econòmiques pel mètode d'estimació objectiva per a 2016.
En relació amb l'Impost sobre el Valor Afegit
Es mantenen els mòduls i les instruccions per a la seva aplicació.
S'ajusten per al règim especial simplificat les magnituds excloents del volum d'ingressos i de compres de béns i serveis d'acord amb les modificacions realitzades en el mètode d'estimació objectiva de l'IRPF.
Text del projecte d'Ordre per la qual es desenvolupen per a l'any 2016 el mètode d'estimació objectiva de l'IRPF i el règim especial simplificat de l'IVA (Ministeri d'Hisenda 2015.10.15)

Jurisprudència
Sentències
Resolucions

 TEAC, Secció Vocalía 12a, R, 10 Set. 2015, Rec 04454/2014
 
IRPF. Determinació del rendiment net d'una activitat econòmica en estimació directa. Admissió o no de les despeses de subministraments corresponents a l'habitatge habitual, afectada parcialment a l'exercici de l'activitat, en proporció a la part d'aquesta que s'utilitzi per a l'exercici d'aquesta activitat.
Presentada autoliquidació per l'IRPF en la qual s'inclouen ingressos i despeses de l'activitat artística d'una concertista de piano, es gira liquidació provisional que rebutja la deducció de les despeses per consums en l'habitatge particular del declarant corresponents a telèfon, energia elèctrica i gasoil. El TEAR estima la reclamació i anul·la la liquidació admetent la deducció de la part proporcional de les despeses de subministraments inherents a l'immoble, que si bé és el domicili particular, es comparteix amb l'exercici de l'activitat professional del contribuent.
El recurs extraordinari d'alçada per a la unificació de criteri presentada pel representant de l'Administració Tributària se centra a determinar si és possible per al càlcul del rendiment net d'una activitat en estimació directa, admetre la deducció de les despeses de subministraments corresponents a l'habitatge habitual, afectada parcialment a l'exercici de l'activitat econòmica, en proporció a la part d'aquesta que s'utilitzi per a l'exercici d'aquesta activitat.
Referent a això, al TEAC admet que efectivament la normativa de l'IRPF permet l'afectació parcial d'elements patrimonials divisibles (IBI, Comunitat...) sempre que la part afectada sigui susceptible d'un aprofitament separat i independent de la resta, però pel que fa als subministraments no hi ha una regla racional que permeti delimitar quina part és utilitzada per a fins particulars i quina part per al desenvolupament de l'activitat econòmica.
Considera així, que es pot admetre la deducció de les despeses de subministraments respecte dels quals l'obligat tributari provi la contribució a l'activitat econòmica desenvolupada però, no n'hi ha prou amb acudir a la regla de la proporció en funció dels metres quadrats de l'habitatge afectes a l'activitat; a més s'ha de provar la contribució en exclusiva a l'activitat econòmica desenvolupada. Indica, com a possibilitat, la d'utilització d'un criteri combinat de metres quadrats amb els dies laborables de l'activitat i les hores en què s'exerceix aquesta activitat a l'immoble.
En conseqüència, el tribunal econòmic-administratiu estima en part el recurs extraordinari i fixa el següent criteri: «per al càlcul del rendiment net d'una activitat econòmica en règim d'estimació directa, en el cas d'utilització d'un immoble en part com a habitatge habitual, en part per a l'exercici de l'activitat, no procedeix la deducció de les despeses corresponents a subministraments atenent exclusivament a una proporció entre els metres quadrats afectes a l'activitat econòmica i la superfície total de l'immoble. No obstant això, seguint el principi de correlació entre ingressos i despeses, per a la determinació del rendiment net de l'activitat econòmica sí que podria admetre la deducció d'aquest tipus de despeses per subministraments, si la seva vinculació amb l'obtenció dels ingressos sigui acreditada per l'obligat tributari. En canvi, les despeses derivades de la titularitat de l'habitatge, com ara amortitzacions, IBI, comunitat de propietaris, etc., sí que resulten deduïbles en proporció a la part de l'habitatge afectat al desenvolupament de l'activitat i al seu percentatge de titularitat en l'immoble referit».
Aquest criteri del TEAC és parcialment discordant amb el que estableix el TSJ de Madrid en la recent sentència de 10 març de 2015, en què admetia expressament l'aplicació de la regla de prorrateig per als casos de destí compartit entre treball i habitatge. El Tribunal va entendre que aquesta regla, no discutida quan s'aplicava a les despeses inherents a la titularitat de l'immoble, com la hipoteca o l'IBI, podia també aplicar als subministraments de serveis, i no és admissible supeditar la deducció fiscal a la vinculació exclusiva del subministrament a l'activitat, ja que això suposaria introduir condicions no contemplades en la Llei de l'impost per l'afectació parcial d'immobles.

 TJUE, Sala Tercera, S, 3 Set. 2015, C-463/2014
IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT.
Deduccions i devolucions. IVA suportat per l'adquisició de serveis d'assessorament mitjançant abonament. Interpretació de la Directiva 2006/112 / CE. Contracte d'abonament a serveis d'assessorament. Inclusió en l'àmbit d'aplicació de la Directiva. El concepte de «prestacions de serveis» comprèn els contractes d'abonament per proporcionar serveis d'assessorament a una empresa, especialment d'índole jurídica, comercial i financera, com el del cas, d'acord amb els quals el prestador es posa a disposició del client durant el període de vigència del contracte. Meritació i exigibilitat l'Impost. Prestació efectiva dels serveis. Compromís d'estar permanentment a disposició del client i de no firmar contractes amb els seus competidors. Independentment de si el client ha sol·licitat efectivament els serveis del prestador i de la freqüència amb què ho hagi fet, la meritació de l'impost i la seva exigibilitat es produeixen al terme del període estipulat per al pagament.

 DGRN, R, 30 Set. 2015
Resolució de la DGRN sobre retribució de consellers per l'exercici de funcions executives El BOE del 30 setembre 2015 publica la resolució de la Direcció General dels Registres i del Notariat de 30 de juliol de 2015 que conclou que, d'acord amb la nova redacció de la Llei de societats de capital després de la reforma introduïda per la Llei 31/2014, de 3 de desembre, no és obligatori que els sistemes de retribució dels consellers d'una societat per l'exercici de funcions executives (al marge del seva mera condició de consellers) consten en els estatuts, sent suficient que aquestes retribucions s'estableixin en el corresponent contracte aprovat pel consell d'administració amb els requisits exigits per l'article 249 de l'esmentada Llei la referència a l'article 249 determina que la doctrina d'aquesta resolució s'apliqui als casos en què l'òrgan d'administració adopta la forma de consell.

 DGRN, R, 9 Jul. 2015
SOCIETAT ESTRANGERA. Sucursal a Espanya. Apoderament. Es denega la inscripció del poder general conferit per la sucursal. Tancament registral per falta de dipòsit de comptes. Obligatorietat del dipòsit per a les sucursals obertes a Espanya de societats estrangeres, d'acord amb els arts. 375 i 376 RRM 1996.

 ICAC
Consulta de comptabilitat núm. 3 del BOICAC núm. 102 de juny de 2015 Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes
COMPTES ANUALS. MEMÒRIA. Administradors de societats i conflictes d'interessos. Determinació de si la Llei 31/2014, per la qual es modifica la Llei de societats de capital, suposa eliminació de l'obligació d'incloure en la Memòria dels comptes anuals la informació dels articles 229 i 230 LSC sobre l'obligació d'informar de les situacions de conflicte d'interessos entre administrador i societat. La nova redacció de la llei té per objectiu un tracte rigorós sobre aquestes situacions de conflictes d'interessos, tant en societats anònimes com limitades). Pel fet que la nova redacció no reculli expressament els casos que sí que es contemplaven en l'anterior, no és impediment per a considerar que aquests supòsits estan recollits implícitament en la nova regulació. Supòsit d'excepció al cas general de les societats del grup.

 Consulta de comptabilitat núm. 1 del BOICAC núm. 102 de juny de 2015 Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes

INTERPRETACIÓ COMPTABLE. EMPRESES A DIFICULTATS. Correcta interpretació dels termes «passiu», «passius financers» i «grup» de l'article 71 bis i dis. adic. 4a de la Llei Concursal 22/2003. El terme «passiu» es refereix a la suma de l'import degut a tots els creditors, titulars d'un dret de crèdit o exigible d'una altra manera, i no a la xifra de passiu del model de balanç. Inclusió del terme «passiu financer» tant als creditors com les entitats de crèdit, amb independència de l'instrument amb el qual s'hagi formalitzat el finançament i en el seu cas de les garanties exigides, així com altres persones, entitats o intermediaris siguin sotmesos o no a supervisió financera i que hagin finançat a l'empresa. S'exclouen creditors laborals, creditors de dret públic, per operacions comercials, i altres el finançament no respongui als criteris previstos per als creditors financers. Interpretació del concepte de «grup» de l'article 42.1 Ccom. Atenent prèvies consultes de l'ICAC, com la consulta núm. 4 del BOICAC 92 de desembre de 2012.

Consultes de la Direcció General de Tributs

 Consulta DGT V2249-15, de 17 Jul.
Meritació de l'IVA en la disposició de treballadors per ETT a l'empresa usuària
Una empresa de treball temporal l'activitat principal consisteix a posar a disposició d'una altra empresa usuària, amb caràcter temporal, treballadors per ella contractats, emetent factures amb caràcter mensual; es qüestiona la meritació de l'IVA.
La Direcció General de Tributs, en consulta de 17 de juliol de 2015, part de l'article 75 LIVA que regula les regles de la meritació de l'impost. L'informe, de 25 de maig de 2010, de l'Advocacia de l'Estat de la Secretaria d'Estat d'Hisenda i Pressupostos, del Ministeri d'Economia i Hisenda, sol·licitat per l'Administració, en relació amb la distinció entre els conceptes d'arrendament d'obra i de serveis, assenyala que la distinció entre contractes d'un caràcter o l'altre  és essencialment d'elaboració doctrinal. El contracte de tracte successiu exigeix una durada sostinguda en el temps, ja que les parts només arriben a satisfer la necessitat objecte d'aquell si la relació es dilata en el temps, de manera que la continuïtat i la periodicitat de la Solutio és una condició essencial d'aquest tipus de negocis, sent la durada un element causal.
Tal com estableix la Resolució número 2687/2007 del TEAC de 26 de gener de 2010, s'ha de distingir a efectes de meritació entre operacions de tracte successiu i els contractes de resultat de durada perllongada en què, es van produint actuacions que donen lloc a pagaments, però que no són l'objecte del contracte, que preveu la finalització d'una obra.
Per tant, segons l'Administració, la prestació de serveis consistent en la posada a disposició d'una altra empresa usuària, amb caràcter temporal, de treballadors contractats per l'empresa de treball temporal no té la consideració de prestació de serveis de tracte successiu. La meritació d'aquestes operacions es determina d'acord amb el que estableix l'article 75. Apartat un, nombre 2º LIVA, quan es presten els serveis de cessió de personal, és a dir, quan es posin a disposició de l'empresa usuària dels treballadors contractats per l'empresa temporal.
 
Normativa aplicable: Articles 4, 75.uno. 2 (Llei 37/1992)

 Consulta DGT V1458-15, de 11 Maig.

IMPOST SOBRE SOCIETATS. Fet imposable. Requisits per al reconeixement de l'arrendament d'immobles com activitat econòmica. S'exigeix comptar amb un empleat amb contracte de treball indefinit, a jornada completa, les funcions són exclusivament, la gestió de l'arrendament d'immobles. En el cas, l'empleat no és soci de l'entitat. L'administrador actual deixarà pròximament el càrrec, i l'entitat vol nomenar com a nou administrador l'actual empleat. És indiferent la modalitat del contracte que reguli la relació laboral del treballador amb l'empresa, sent rellevant que hi hagi un contracte de treball i que aquest sigui a jornada completa, amb independència de quin sigui el seu règim de cotització a la Seguretat Social. Resulta irrellevant que aquesta persona tingui o no la condició d'administrador de l'entitat, sempre que percebi la seva remuneració per la realització de l'activitat d'arrendament d'immobles.
Una entitat dedicada a l'arrendament d'immobles que compta amb un empleat amb contracte de treball indefinit, a jornada completa, planteja, a l'efecte de l'existència de l'activitat econòmica, si és possible que l'administrador de la companyia sigui així mateix l'empleat amb un contracte de treball indefinit a jornada completa, o per contra, la figura de l'administrador i l'empleat han de recaure en persones diferents.
Indica al respecte la DGT, en consulta d'11 de maig de 2015, que tal com estableix l'art. 5 LIS, en el cas d'arrendament d'immobles, s'entendrà que existeix activitat econòmica, únicament quan per la seva ordenació s'utilitzi, almenys, una persona empleada amb contracte laboral i jornada completa. Per tant, la consideració d'aquesta com a activitat econòmica requereix comptar amb una infraestructura mínima per poder adquirir aquest caràcter. És indiferent la modalitat del contracte que reguli la relació laboral del treballador amb l'empresa, sent rellevant que hi hagi un contracte de treball en els termes que disposa la legislació laboral i que aquest sigui a jornada completa, amb independència de quin sigui el seu règim de cotització a la Seguretat Social. D'altra banda, és irrellevant que aquesta persona tingui o no la condició d'administrador de l'entitat, sempre que percebi la seva remuneració per la realització de l'activitat d'arrendament d'immobles, diferent de la que, si escau, li pogués correspondre pel càrrec d'administrador.
 
Normativa aplicable: article 5 (Llei 27/2014)

 Consulta DGT V2288-15, de 20 Jul.
Instal·lació d'antenes de telefonia mòbil en terrasses: consideracions respecte de l'IVA i IS que afecten la Comunitat de propietaris, al titular de l'immoble i l'arrendatari.
Una societat propietària d'un local situat en un edifici que el té llogat a una empresa percep una quantitat de diners en concepte de lloguer per tenir instal·lades unes antenes de telefonia mòbil en aquest edifici, una de les quals es troba a la terrassa d'aquest local. La comunitat de propietaris liquida l'IVA i anualment es reparteix la comunitat els ingressos d'aquests lloguers entre els propietaris d'acord als seus coeficients de participació. Sorgeixen, per tant, la qüestió de com ha d'actuar la societat respecte a aquest IVA i si cable respecte a les retencions efectuades per les companyies telefòniques deduir-se la quota de l'IS respecte a la part que d'aquestes retencions li correspongui.

Per tant, segons l'Administració, la renda obtinguda per la comunitat de propietaris per l'arrendament d'espais comuns a la companyia telefònica s'atribuirà als copropietaris en funció del seu grau de participació en la comunitat, llevat que els estatuts disposin un altre repartiment. L'import íntegre d'aquesta renda, en la proporció que li correspongui, formarà part de la base imposable de l'IS de la societat i la retenció practicada per l'arrendatari es dedueix en la mateixa proporció.
Pel que fa a la qüestió plantejada sobre l'IVA, el centre directiu, després d'analitzar la normativa assenyala que, la comunitat de béns constituïda per la propietat indivisa del local comercial, així com de la resta dels elements comuns de l'immoble a què es refereix el supòsit, si bé existent des del mateix moment de la seva adquisició tal com estableix l'art. 392 CC, tindrà la consideració d'empresari o professional a l'efecte de l'Impost des que aquest local i la resta de les parts de l'immoble en copropietat es afectin l'activitat d'arrendament. Per tant, la comunitat de béns serà, a efectes de l'IVA, el titular de l'activitat d'arrendament de l'immoble i el subjecte passiu de les operacions subjectes a l'esmentat impost derivades de l'activitat, havent de complir la totalitat d'obligacions derivades de la normativa de l'Impost i, en particular, les contingudes en art.164.1 LIVA.
En conclusió, segons la DGT, serà la comunitat de béns i no la societat la que tindrà, a l'efecte de l'IVA, la condició d'empresari o professional i subjecte passiu de l'impost no corresponent a la societat propietària el compliment de cap obligació tributària, formal o material.
Normativa aplicable: articles 83.3 i 88 (Llei 35/2006); articles 4.Uno, 5, 84.Tres i 164.Uno (Llei 37/1992); articles 58.1 e), 59 i) (Reial Decret 1777/2004); articles 6.1, 140.1 (RDLeg. 4/2004)

 Consulta Vinculant V2278-15, de 20 de juliol de 2015

IMPOST SOBRE SOCIETATS. Base imposable. La condonació d'un crèdit concedit per una societat dependent a la societat dominant, participada la donant pel soci en un 50%, no genera cap despesa comptable ni fiscal en haver-se generat una disminució de fons propis, i l'excés sobre aquesta participació genera una despesa comptable. La valoració de les condonacions ha de realitzar-se a valor de mercat. Impost sobre la Renda de les persones físiques. Rendiments del capital mobiliari. Si la condonació del préstec no constitueix una contraprestació per la prestació d'un servei o un lliurament realitzats pel soci, ha de qualificar de rendiment del capital mobiliari.
 
 Consulta Vinculant V2474-15, de 05 d’ agost de 2015

IMPOST SOBRE LA RENTA DE LES PERSONES FÍSIQUES. Base imposable. Guanys patrimonials. Quantificació. Aplicació de la DT 9a de la LIRPF a partir del 2015.01.01. Per a l'aplicació de la reducció, es calcularà el valor de transmissió de tots els elements transmesos des del 2015.01.01 fins a la data de transmissió de l'element patrimonial, al guany el contribuent li haguera aplicat el que estableix la disposició, i s'operarà de la forma següent: Si la suma del resultat de l'anterior operació i el valor de transmissió de l'element patrimonial fos inferior a 400.000 €, la part del guany generat abans del 20-1-2006 es reduirà aplicant sobre l'import de la mateixa el coeficient de l'11,11% per cada any de permanència de l'immoble en el patrimoni de l'interessat que excedeixi de 2, comptat des de la seva adquisició o realització de les inversions i millores fins al 31-12-1996 i arrodonit per excés. Si el resultat de l'anterior operació fos inferior a 400.000 €, però sumant-al valor de transmissió de l'element es superés aquesta quantitat, la part del guany generat abans del 20-1-2006 que proporcionalment correspongui a la part del valor de transmissió que sumat al resultat de l'anterior operació no superi els 400.000 €, es reduirà aplicant sobre l'import de la mateixa el coeficient de l'11,11% per cada any de permanència de l'immoble en el patrimoni de l'interessat que excedeixi de 2, comptat des de la seva adquisició fins al 31-12-1996 i arrodonit per excés. Si el resultat de l'anterior operació és superior a 400.000 €, no s'aplicarà cap reducció a la part del guany amb anterioritat a 20-1-2006.

Notes d'hisenda

 Quadre comparatiu normativa actual LGT amb la modificada
Llei 34/2015, per la qual es modifica la Llei 58/2003, general tributària, l'Agència Tributària facilita un quadre on es compara la normativa actual amb la modificada per la nova llei.
Font: Agència Tributària
Data: 25-9-2015

Enisa Joves Emprenedors
 

Ets un jove emprenedor i la teva empresa té menys de dos anys?
Necessites finançament sense avals?
Coneixes la línia de finançament ENISA JOVES EMPRENEDORS?
Per aquest exercici ENISA destina 113M€ de finançament sense avals per pimes i emprenedors, amb imports entre 25.000€ i 1.500.000€.
Des de BANC, Business Angels Network de Catalunya, t'assessorem i t'ajudarem a preparar una proposta per ENISA. Portem més de 2M€ aconseguits!

Informa't!!

Formació
 

 L'Excel com a eina de planificació empresarial: control pressupostari * |Inici 06/11/2015 Final 20/11/2015 | Durada 12 hores.
 

 Com fixar objectius realistes? * | Inici 18/11/2015 Final 18/11/2015 | Durada 5 hores.
 

 Com preparar i presentar una sol·licitud de finançament * | Inici 18/11/2015 Final 20/11/2015 | Durada 8 hores.

 Tancament fiscal i comptable - Exercici 2015 * | Inici 26/11/2015 Final 26/11/2015 | Durada 5 hores.

 La factura electrònica: revisió del procés * | Inici 27/11/2015 Final 27/11/2015 | Durada 5 hores.

* Formació que té un cost en concepte de matrícula
 

Notícies

 EXPANSION
 El Banc d'Espanya avisa d'una desacceleració del creixement
L'organisme apunta a un alentiment del consum, la indústria, la construcció, els serveis i les exportacions. No obstant això, detecta un auge del crèdit nou de fins al 17%.

 EL PUNT AVUI
Prepareu-vos que venen corbes

 EL MUNDO
 La meitat de les pimes no ha notat encara la millora del PIB
El 70% de les empreses considera que Espanya «segueix en crisi» malgrat l'optimisme de Rajoy.

 EL ECONOMISTA
L'IPC esmorteeix la seva caiguda al 0,7% pel menor abaratiment de l'energia.
Malgrat la baixa taxa anual, comprar és més car, segons indica la inflació subjacent.

 EUROPA PRESS
Hisenda espera ingressar 13.500 milions per la lluita contra el frau el 2015, gairebé un 10% més

 EL PERIODICO
Croada d’Hisenda contra les ‘caixes B’
La pràctica de la doble comptabilitat és habitual en bars i restaurants. El fisc potencia l'ús de la Unitat d'Auditoria Informàtica.

 LA VANGUARDIA
 Caldran almenys 15 anys per poder absorbir la bossa d’habitatge nou
La població necessita de 40.000 a 200.000 pisos a l'any, segons el Banc d'Espanya.

Calendari impositu

 Calendari General del Contribuent 2015