Resolució de 26 de maig de 2015, del Departament de Recaptació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, per la qual es modifica el termini d'ingrés en període voluntari dels rebuts de l'Impost sobre Activitats Econòmiques de l'exercici 2015 relatius a les quotes nacionals i provincials i s'estableix el lloc de pagament de dites quotes. L 31/2014, de 3 Dic. (modifica la Llei de Societats de Capital per la millora del govern corporatiu) [BOE 4 de Desembre de 2014]
Ordre HAP/1067/2015, de 5 de juny, per la qual s'aproven els models de declaració de l'Impost sobre Societats i de l'Impost sobre la renda de no residents corresponent a establiments permanents i a entitats en règim d'atribució de rendes constituïdes a l'estranger amb presència en territori espanyol, per als períodes impositius iniciats entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2014, es dicten instruccions relatives al procediment de declaració i ingrés i s'estableixen les condicions generals i el procediment per a la seva presentació electrònica.
Correcció d'errors de l'Ordre HAP / 1067/2015, de 5 de juny, per la qual s'aproven els models de declaració de l'Impost sobre Societats i de l'Impost sobre la renda de no residents corresponent a establiments permanents i a entitats en règim d'atribució de rendes constituïdes a l'estranger amb presència en territori espanyol, per als períodes impositius iniciats entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2014, es dicten instruccions relatives al procediment de declaració i ingrés i s'estableixen les condicions generals i el procediment per a seva presentació electrònica.
Ordre HAP / 1090/2015, de 10 de juny, per la qual es modifica l'annex de l'Ordre HAP / 723/2015, de 23 d'abril, per la qual es redueixen per al període impositiu 2014 els índexs de rendiment net aplicables en el mètode d'estimació objectiva de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, per a les activitats agrícoles i ramaderes afectades per diverses circumstàncies excepcionals
Ley 13/2015, de 24 de junio, de Reforma de la Ley Hipotecaria aprobada por Decreto de 8 de febrero de 1946 y del texto refundido de la Ley de Catastro Inmobiliario, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2004, de 5 de marzo
TEAC, Secció Vocalia 12ª, R, 7 May. 2015, Rec. 2739/2014 INFRACCIONS i SANCIONS TRIBUTÀRIES. Incompliment de l'obligació de practicar retenció sobre les rendes que ha satisfet el retenidor. Determinació de la base de la sanció tributària a imposar. Impossibilitat d'estimar les al·legacions del reclamant manifestant que els imports sancionats en IVA en seu de la persona física provoquen nova base de sanció en seu de la societat. FIXA CRITERI. Principis de tipicitat, responsabilitat i no concurrència. Sancionada una persona o entitat per incompliment d'obligació de practicar retenció sobre les rendes que ha satisfet, les retencions objecte de sanció en seu de la pagadora no s'han de minorar de la base de la sanció a imposar al perceptor de les rendes / obligat a suportar la retenció, en aquells supòsits en què la retenció no s'hagi practicat o ho hagi estat per un import inferior al degut, per causa imputable tant al retenidor com al perceptor.
TS, Sala Tercera, del Contenciós-administratiu, Secció 2ª, S, 14 May. 2015, Rec. 2164/2014
ACTUACIONS INSPECTORES. Principi d'uniformitat de les actuacions de comprovació i investigació. El procediment és únic encara que es refereixi a dos impostos. En aquells casos en què amb posterioritat al seu inici es produeixi l'ampliació de l'abast de les actuacions a altres conceptes o exercicis, s'haurà de tenir en compte que la prescripció respecte a aquests últims només s'interromp amb la notificació de dita ampliació. INTERRUPCIÓ DE LA PRESCRIPCIÓ. Determinació del deute tributari. Actuació administrativa conforme a dret. Tardança en l'aportació de documentació dilacions imputables a l'obligada tributària. DILIGÈNCIES inspectores. Requeriment d'aportació de dades i documents, en el termini concedit. Resulta prou amb advertir en la comunicació inicial de les conseqüències de no aportar la documentació sol·licitada en termini.
Resolució Banc d’Espanya 1 juny 2015 (tipus de referència oficials del mercat hipotecari) [BOE 2 de Juny de 2015]
1. Tipus de rendiment intern en el mercat secundari del deute públic de termini entre dos i sis anys | Percentatge 0,535
2. Referència interbancària a un any (Euribor) | Percentatge 0,165 3. Permuta d'interessos / Interest Rate Swap (IRS) al termini de cinc anys | Percentatge 0,384 4. Tipus interbancari a un any (Míbor) (2) | Percentatge 0,165
Una persona té llogat un habitatge, Però l'arrendatari no li ha pagat part de les rendes del 2013, encara que en aquest període impositiu va declarar la seva totalitat. ¿Seria possible la deducció de les rendes declarades però no cobrades?
L’ article 23 de la Llei de l'IRPF (L 35/2006) Recull les Despeses que poden deduir paràgraf a l'obtenció del Rendiment net de l'immobiliari de capital, i entre ells estan els "saldos de dubtós cobrament en les Condicions que s'estableixin reglamentàriament".
El Reglament de l'impost desenvolupa aquest precepte i entén que podran deduir-se els «saldos de dubtós cobrament», sempre que aquesta circumstància quedi justificada, és això: a) Quan el deutor es trobi en situació de concurs, i b) quan entre el moment d'una primera gestió de cobrament realitzada pel contribuent i el de la finalització del període impositiu hagin transcorregut més de sis mesos, i no s'hagués produït una renovació de crèdit.
D'acord amb l'anterior, la DGT, si consulta del 26 de març passat respon a la qüestió suscitada i assenyala:
- L'arrendador ha de computar com a rendiments íntegres del capital immobiliari les 12 mensualitats corresponents -en aquest cas a 2014- encara que no haguessin estat cobrades, i podrà deduir com a saldo de dubtós cobrament les mensualitats declarades i no cobrades corresponents a l'any 2013, i fins i tot, les mensualitats no cobrades corresponents a 2014 que compleixin el requisit temporal que preveu l'article 13.e) 2n del RIRPF.
- Si posteriorment es cobren les quantitats degudes, es computaran com a rendiment del capital immobiliari l'exercici en què es produeixi el cobrament.
En les factures emeses per advocats no cal incloure la retenció a compte per l'IRPFConsulta DGT V1314-15, de 29 Abr.
Segons indica la Direcció General de Tributs, en la seva consulta vinculant emesa el passat 29 d'abril, els contribuents per l'IRPF que obtinguin rendiments d'activitats econòmiques i determinin el seu rendiment net pel règim d'estimació directa estan obligats a expedir factura i còpia d'aquesta per les operacions que realitzin en el desenvolupament de la seva activitat, però entre aquests requisits No es troba l'obligació d'incloure la retenció a compte de l'IRPF quan aquesta s'hagi de fer, però tampoc cap impediment per a la seva inclusió. Conclusió: podrà o no incloure, sent indiferent a efectes de la validesa de la factura. No obstant això, adverteix l'òrgan consultiu, que encara que no s'inclogui formalment a la factura la retenció practicada, això no vol dir que el pagador no estigui obligat a practicar-la quan hi hagi aquesta obligació. A més, el retenidor estarà obligat a comunicar la retenció al contribuent (l'advocat expedidor de la factura) i expedir en el seu moment certificat acreditatiu. Normativa aplicable: article 26.1 (RD 1619/2012); article 108.3 i 4 (RD 139/2007)
Una entitat mercantil es constitueix i inscriu en el Registre al gener de 2013. En els seus estatuts s'estableix que el càrrec d'administrador és gratuït sense perjudici d'altres retribucions que pogués percebre per altres relacions laborals alienes a l'administració o als seus funcions com a òrgan d'administració de l'entitat. Es susciten dues qüestions: Podrà aplicar la societat l'incentiu fiscal contingut en l'art. 7 del Reial decret llei 4/2013? i, com tributaria a efectes de l'IVA els serveis prestats pel soci administrador a la societat diferents dels inherents al càrrec d'administrador?
A aquestes preguntes, respon la Direcció General de Tributs, en consulta de 17 d'abril de 2015, indicant:
a) Respecte dels possibles incentius fiscals a aplicar, atès que la societat es va inscriure en el Registre Mercantil al gener de 2013, seria perfectament aplicable l'art. 7 del RDL 4/2013, que introdueix una nova disp. adic. 19a en el TRLIS, mitjançant la qual s'estableix un nou tipus de gravamen reduït aplicable a les entitats de nova creació que realitzin activitats econòmiques constituïdes a partir de l'1 de gener de 2013. Aquesta disposició restringeix l'aplicació d'aquest incentiu fiscal a entitats que realitzin l'activitat econòmica per primera vegada, establint diverses presumpcions legals que limiten la seva aplicació. Per tant, les societats de capital es constitueixen mitjançant escriptura pública i inscripció en el Registre Mercantil, tenint la inscripció en el Registre Mercantil caràcter constitutiu per a les societats de capital, és a dir, amb la inscripció les societats adquireixen la personalitat jurídica que correspongui al tipus social elegit, de manera que la resposta a la primera pregunta és positiva al poder aplicar aquesta disp. adic. 19ª.
b) En quant a la tributació en l'IVA dels serveis del soci-administrador, el que determina que una prestació de serveis realitzada per una persona física es trobi subjecta a l'IVA és que sigui prestada per compte propi, raó per la qual l'article 7.5 de LIVA disposa que no estaran subjectes els serveis prestats per persones físiques en règim de dependència derivat de relacions administratives o laborals, incloses en aquestes últimes les de caràcter especial. Per tant, el requisit essencial a analitzar és el caràcter independent amb què es desenvolupa una determinada activitat econòmica. El TJUE ha dictat diverses sentències sobre el tema (S 26 març 1987, assumpte C-235/85 i S de 25 de juliol de 1991, Assumpte 202/90). La doctrina nacional també ha dictat diverses sentències entre les que es troben la de data 12 de febrer de 2008 i la de 29 de novembre de 2010. De l'anàlisi d'aquesta jurisprudència, cal concloure que la prestació de serveis professionals s'ha de instrumentar a través de un contracte de treball quan concorrin les notes configuradores del mateix a què es refereix l'article 1.1 ET, és a dir, quan el professional es compromet voluntàriament a prestar els seus serveis per compte i dintre de l'àmbit d'organització i direcció de l'empresari a canvi d'una retribució . A sensu contrari, aquesta prestació es pot instrumentar a través d'un contracte d'arrendament de serveis quan no concorrin en ella els caràcters propis de la relació laboral, és a dir, quan el professional no presti un servei dependent, remunerat i per compte aliè.
En conclusió, si la referida relació ha de qualificar com a laboral en els termes anteriorment exposats, els serveis prestats pel soci a la societat no estarien subjectes tal com estableix l'art. 7.5 de LIVA. En cas contrari, aquesta relació no cal enquadrar-la en el supòsit de manera que les prestacions de serveis efectuades pel soci a la societat resident en el territori d'aplicació de l'Impost derivades d'un contracte d'arrendament de serveis estarien subjectes a l'IVA. Això és així en la mesura que el soci-administrador dugui a terme l'ordenació per compte propi de factors de producció per al desenvolupament de la seva activitat professional.
Un advocat sol·licita un préstec i adquireix un vehicle turisme que va a afectar en part a l'exercici de la seva activitat com a advocat. Es susciten dubtes sobre la deduïbilitat de les despeses derivades de l'esmentat vehicle tant en l'IVA com en l'IRPF.
Sobre això, la Direcció General de Tributs en consulta vinculant de 29 abril 2015 indica el següent:
1.- En quant a l'Impost sobre el Valor Afegit.-
De la normativa aplicable (article 95 LIVA), es desprèn que per als vehicles automòbils de turisme empleats en tot o en part en el desenvolupament de l'activitat, hi ha una presumpció legal d'afectació del 50 per 100, (excepte els vehicles destinats als fins assenyalats en la regla 2a del precepte, en què aquesta presumpció és del 100 per 100). En aquest cas, el vehicle s'usa simultàniament per a activitats empresarials i per a ús personal, pel que es presumeix l'afectació a l'activitat en un 50 per 100.
Si s'acredita un grau d'utilització diferent del previst per presumpció legal, procedirà la regularització de les deduccions practicades. Cal que els vehicles estiguin integrats en el patrimoni professional o empresarial i degudament comptabilitzats (inclosos els registres oficials de l'activitat que es desenvolupi). En conseqüència amb això, les quotes d'IVA suportades per l'adquisició del vehicle es poden deduir en un 50 per 100. Serà necessari, per descomptat, que el professional tingui la factura original emesa al seu favor.
Les quotes de l'IVA només seran deduïbles quan els béns o serveis l'adquisició o importació determinin el dret a la deducció, s'utilitzin pel subjecte passiu en la realització dels lliuraments de béns i prestacions de serveis subjectes i no exemptes de l'impost.
2.- En relació amb l'Impost sobre la Renda de les persones físiques
Segons indica l'òrgan consultiu, per deduir les despeses relatives al vehicle cal que aquest tingui la consideració d'element patrimonial afecte a l'activitat desenvolupada. (article 22 RIRPF). El vehicle de turisme s'entendrà afectat a l'activitat econòmica desenvolupada quan s'utilitzi exclusivament en la mateixa, atès que aquesta activitat no es troba entre les excepcions previstes en l'apartat 4 de l'article esmentat.
Això vol dir que en un cas com el que es contempla, en que l'ús del vehicle no és exclusiu per a usos relacionats amb l'activitat professional (ja que s'usa també com a vehicle privat), NO tindrà la consideració d'element afecte a l'activitat econòmica , i NO seran deduïbles ni les amortitzacions del préstec ni les despeses derivades de la seva utilització per a l'obtenció del rendiment net.
Pel que fa a la deduïbilitat de les despeses financeres derivades del préstec, passa una cosa similar al que s'ha dit anteriorment. La deduïbilitat de les despeses financeres en les activitats econòmiques deriva de la condició d'element afecte a l'activitat del deute, és a dir, que el passiu sigui necessari per a l'obtenció dels rendiments, d'acord amb el que preveu l'article 29 LIRPF.
Així, les despeses financeres indicades només podran tenir la naturalesa de despeses deduïbles en la determinació del rendiment net de la seva activitat econòmica, en la mesura en què el vehicle referit s'utilitzi exclusivament en l'activitat econòmica del consultant, respectant els límits quantitatius establerts en el article 20 del TRLIS. Si això no és així, tampoc podran deduir-se.
Aquesta conclusió no varia i és igualment aplicable després de l'entrada en vigor de la nova Llei de l'Impost sobre Societats.
Així s'afirma per la Direcció General de Tributs, en consulta de 7 d'abril de 2015. Partint del fet que l'article 5 de la Llei de Propietat Intel·lectual considera autor a la persona natural que crea una obra literària, artística o científica, una correcta interpretació de l'esmentada Llei porta a la conclusió que són escriptors les persones naturals que creen obres literàries, artístiques o científiques, escrites o impreses.
Publicades diverses consultes per la DGT en les quals s'ha indicat que aquests professionals han de ser considerats persones físiques creadores d'obres literàries i, per tant, els serveis consistents en la creació d'aquestes obres estan subjectes però exempts de l'impost. L'Administració consultada ja ha afirmat anteriorment, per al cas d'un dibuixant o il·lustrador, que amb independència del mitjà en què una creació s'hagi de publicar aquesta ha de considerar-se una prestació de serveis subjecta i exempta de l'impost.
Conclusió que és extrapolable al servei pel qual una persona física pretén redactar certs articles amb la finalitat de ser publicats en un diari d'impressió física així com en mitjans digitals i que constitueix també una prestació de serveis subjecta però exempta de l'impost.
IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES. Rendiments d'activitats empresarials i professionals. L'administradora única i sòcia d'una societat desenvolupa en aquesta les activitats pròpies del seu objecte social, estant donada d'alta per aquests serveis en el RETA. Els serveis prestats per la interessada a la societat, al marge de la seva condició d'administrador, tenen la consideració de rendiments d'activitats empresarials o professionals, sempre que estigui donada d'alta al RETA o en una mutualitat de previsió social alternativa. En un altre cas, tindran la naturalesa de rendiments del treball personal.
EL PERIODICO DE CATALUNYA
Els preus tornen a pujar després d’11 mesos d’inflació negativa
La taxa anual de l'IPC s'ha situat al maig en el 0,1%, segons anticipa l'INE. L'encariment de l'electricitat i els aliments acaba amb la ratxa de l'índex.
EL ECONOMISTA
Els concursos d'empreses cauen el 24% i els treballadors afectats baixen un 28%. Entre gener i maig 2.509 companyies van anar a concurs: 773 menys que en el mateix període de 2014.
EL MUNDO
Només treballa el 38% de la població. Espanya té ara els mateixos ocupats que fa 12 anys, poc més de 17,4 milions. En 2000 treballava el 46,1% de la població; quan el PP va arribar a la Moncloa era el 39,1%.
El PERIODICO DE CATALUNYA
Les empreses es bolquen a fer plans que blinden davant els delictes
A partir de l'1 de juliol, un programa efectiu de control pot salvar de condemnes les companyies. La demanda d'advocats i auditors creix per aprofitar els eximents del nou codi penal
LA VANGUARDIA
El BBVA diu que Catalunya creixerà més que la UE aquest any i el 2016
L’economia catalana crearà 200.000 llocs de treball fins al 2016, segons l’entitat.
"Aquest missatge i els documents que, en tot cas, trobeu annexes, són confidencials. Per tant, si el rebeu per error, us demanem que ens ho comuniqueu i us abstingueu de fer-ne còpies, remetre’l o lliurar-lo a una altra persona. D’acord amb la Llei de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades que figuren en aquesta comunicació estan incloses en un fitxer automatitzat. Si desitgeu fer ús del dret d’accés, rectificació o cancel·lació de les vostres dades, adreceu un escrit a cecotdp@cecot.org”.
Assessorament
