Discurs d'Antoni Abad, president de la patronal Cecot a la 20a edició de la Nit de l'Empresari

Discurs d'Antoni Abad, president de la patronal Cecot a la 20a edició de la Nit de l'Empresari

Antoni Abad
Aquesta edició de la Nit de l'Empresari és la número 20. Com cada any ens reunim per fer un merescut reconeixement a empresaris, executius i personalitats, així com empreses i entitats, que des de l'excel·lència s'han distingit en algun àmbit.

04/11/14


Molt Honorable President de Catalunya, Excel·lentíssim Alcalde de Barcelona, Honorables Consellers d’Empresa i Ocupació, de Territori i Sostenibilitat i d’Ensenyament, Magnífics Rectors d’Universitats, alcaldes, alcaldesses, alcalde de Terrassa, autoritats, Presidente de Confebasc, representants empresarials de Catalunya, representantes empresariales del resto del Estado, senyores i senyors.

Aquesta edició de la Nit de l’Empresari és la número 20 i la segona que celebrem més enllà de Terrassa. Com cada any ens reunim en aquesta festa empresarial per fer un merescut reconeixement a empresaris, executius i personalitats, així com empreses i entitats, que des de l’excel·lència s’han distingit en algun àmbit, en el marc del món global on vivim i competim. Una felicitació molt sentida, especialment en un context tan exigent com l’actual! El vostre exemple ens inspira.

Vull també expressar el meu agraïment a tots els gremis, associacions i personal de la Cecot. La vostra professionalitat, dinamisme i dedicació fan que la nostra patronal avanci i que aquesta festa de la Nit de l’Empresari tingui tanta projecció. I reitero, amb afecte, la meva felicitació al Gremi de la Construcció  del Vallès en seu centenari.

I agrair a tots vostès la seva assistència. Més que mai té sentit estar junts, té sentit fer presa, i té sentit fer Cecot.


Lideratge: territori

Com que els empresaris i empresàries seguim en rebel·lia positiva, enguany posarem l’èmfasi en el lideratge per transformar, per créixer i per crear noves oportunitats perquè comparativament cada dia és més complicat i menys atractiu fer d’empresari a Espanya.
Reivindiquem des de fa molts anys tenir un país per fer negocis tan bo com els millors. Construir-lo i fer-lo realitat és Co-responsabilitat nostra.  
També volem explicar que el Vallès, la regió industrial més important del Sud d’Europa, motor productiu d’Espanya i fàbrica de Catalunya, es presenta com un territori que, per la seva potència demogràfica i productiva, es configura com una realitat metropolitana en l’entorn de la ciutat de Barcelona i absolutament complementària d’aquesta. L’existència d’una densa base industrial, la implantació universitària i de centres tecnològics i un nombre considerable d’infraestructures científiques són una fortalesa per aquesta àrea. Aquesta realitat fonamentada en la manufactura i els serveis connexes no va acompanyada ni de lluny per una inversió pública que estimuli encara més la seva potencialitat. El resultat és un entorpiment significatiu a l’eficiència dels sectors productius que no generen ni aporten el progrés concordant amb el seu potencial.
Alcalde Trias, ens complau que hagis integrat en la teva visió i discurs el què anomenem Regió metropolitana de 5 milions d’habitants.
Per això parlem de Lideratge 5.0!, que vol traslladar la transcendència econòmica d’aquest ampli territori i la necessitat de vincular-lo més estretament amb Barcelona, creant una Regió metropolitana que integri estratègicament i operativament la manufactura, la logística, l’exportació i l’atracció turística i comercial. Alcalde, si Barcelona és la boutique de disseny, nosaltres som les fàbriques i els magatzems. Junts multipliquem.
Volem un lideratge integrador, juntament amb altres associacions empresarials i professionals, agents socials i administracions per reforçar el que fa anys que treballem.  Entenem que Barcelona, com a capital del nostre país, és l’altaveu idoni per reforçar la projecció d’aquestes fortaleses econòmiques i de coneixement. És per aquest motiu i perquè celebrem la 20ª edició de la Nit de l’Empresari que avui ens complau trobar-nos tots plegats en aquest Palau de Congressos a Barcelona.


Lideratge: empresa

I ara, parlem d’empresa. Constatem una situació anímica millorada en relació a ara fa 1 any.
Comencem a notar agregadament, el sumatori de les decisions i esforços dels empresaris i dels seus equips, molt més que les decisions del Govern.
El crèdit ja no és un problema. El que ara cal corregir és l’anàlisi de risc i prioritzar equip, projecte, talent i compromís.
I la lluita per la competitivitat continua. No hi ha treva ni descans entre empreses i països competidors. Malauradament nosaltres continuem baixant posicions en els rankings mundials per fer negocis. Estic convençut que hi ha qui pensa que Darwin era un mentider: ni evolució, ni adaptació.
Sabem que la competitivitat és canvi i millora permanent i conseqüència d’un conjunt de variables. Els vectors de millora són: bon govern i transparència, educació, innovació, ambient de negocis (recorden, societat business oriented), i infraestructures.

On són les reformes que fa més de set anys que demanem?  On és la reforma tributària i de l’administració fiscal? Quan trencarem la dualitat en el mercat laboral? Quan tindrem el preu kw que la indústria necessita? Quan, la majoria de les grans empreses i les administracions, pagaran en els terminis que la llei preveu? Per contrast, set reformes educatives sense consens?  On són les inversions orientades a competitivitat? Més corredor mediterrani, més internacionalització, més recerca aplicada...Necessitem pressupostos que prioritzin aquests temes tan estratègics.

Per accelerar-ho, quan política i societat empresarial es situaran al mateix nivell? Pel bé del país ens oferim a co-liderar les reformes necessàries.
Els eixos estratègics i la competitivitat-país s’han de consensuar i mantenir més enllà dels cicles electorals. El país no pot estar a mercè de la inspiració i originalitat de cada nou govern.
Guanyarem quan practiquem el diàleg i l’acord. Empresàries i empresaris, volem decidir.

I, mentrestant no parem de fer moltes coses. Amb què estem compromesos a la Cecot?
Permanentment estem elevant propostes a totes les administracions, local, catalana i Espanyola. Però també estem compromesos amb la gestió d’àmbits de creixement i de competitivitat.
En quant al creixement econòmic, hem acompanyat a més de tres-centes empreses en processos d’internacionalització i creixement exterior. Hem col·laborat en la creació de més de dues-centes start-ups, gràcies també a acords amb entitats financeres que avui ens acompanyen. Hem assessorat més de cinc-centes empreses en els seus plans de creixement orgànic. I a través del Centre de Reempresa de Catalunya hem contribuït al relleu de l’empresari en més de tres-centes empreses, ajudant a salvar mil cinc-cents  llocs de treball directes i amb una inversió induïda de 16 milions d’euros. Agraïm a tantes entitats empresarials i professionals, ajuntaments, diputacions i al Govern, molts avui aquí presents, aquest èxit, paradigma de co-lideratge privat i públic.

A la Cecot considerem que no hi ha element més important i transcendent que la persona. Una persona més culta és una persona més lliure; i més ocupable. Els nostres programes formatius, la nostra borsa de treball i els nostres projectes socials han arribat a més de mil cinc-centes persones aturades i hem format cinc mil tres-centes persones en actiu amb prop de mil dues-centes accions formatives durant l’any.  Estem ajudant de forma especial a perfils amb risc d’exclusió social, també a persones de més de 45 anys i a certs col·lectius de dones.  I estem ocupats i compromesos amb que el talent que tenim a l’exterior pugui retornar mitjançant el projecte Wellcome back.


Lideratge: polític

Parlem del país?
Necessitem un país nou. El país que tenim no és el país que necessitem i volem.
I no volem ser enganyats. No cal prometre despeses si no hi ha ingressos. Ni treball sense estudi. Ni progrés sense esforç.
Que les empreses puguin fer el seu rol de cèl·lula mare de l’economia hauria d’esdevenir l’epicentre de l’interès de les persones, de la política i de la societat. La generació de riquesa, d’ocupació, d’innovació o creativitat en depèn. I com a resultant, els ingressos fiscals, que es traduirien en una societat cohesionada i amb benestar, en un cercle virtuós. Però vull recordar que un nou país no és garantia de país nou.
Per continuar prenent decisions, els empresaris necessitem que la democràcia funcioni. Algú dubte que estiguem davant d’un conflicte polític i no d’un conflicte legal? Les persones que fem negocis som pragmàtiques i, com resolem els conflictes? Amb diàleg, negociació i pacte. Recorden la Nit de l’empresari que parlàvem en clau de Re? Reimpulsar, replantejar, resoldre.... doncs des d’avui els empresaris demanem que es comenci a treballar en la reconciliació, per recuperar i ressituar els afectes perduts.
Sense deixar d’avançar i sigui quina sigui la solució, som persones que demanem propostes i debat d’arguments per prendre les millors decisions.
Hi ha preguntes que procedeixen de la voluntat popular expressada pel Parlament que son NO aptes? Algú pot imaginar que qualsevol proposta, vingui d’on vingui, no serà consultada?

Per tant, s’ha de poder consultar el camí. I totes les decisions importants. Des de la Cecot sempre hem defensat el dret de consulta com element estructural de qualitat de la democràcia.
Hem decidit deixar de ser infants i com adults no admetem que se’ns imposi el nostre futur.
És oportú recordar que la convivència es basa en la llibertat.

Parlem de la corrupció?
Patim crisi de confiança per la visió emboirada de la corrupció afectant amplis espectres polítics i econòmics.
El que fa diferent un país d’un altre, no ve marcat per l’ADN genètic sinó per un ADN social basat en un pacte entre les persones, els ciutadans, fonamentat en virtuts, valors i principis ètics compartits en defensa de l’interès general. Una societat que s’imposa a la classe política, als agents socials i a les empreses i, evidentment, a ella mateixa com a expressió de tots.
La relaxació moral de la nostra societat és una debilitat estructural gravíssima, que podreix els comportaments humans i afecta greument la confiança. Hem d’assentar, amb urgència, uns principis i valors socials en base a l’educació familiar i escolar.
La justícia és l’altre puntal, però només cal comparar: ó és independent, objectiva i ràpida, ó .... no desincentiva.
“La corrupció no es perdona, es cura”, com diu el Papa Francesc.

Parlem de democràcia?
En una democràcia madura l’interès general es construeix per acumulació d’anys, dècades i segles de civilització. La porten els ciutadans en el seu ADN. En el dia a dia, la defensa del progrés i la competitivitat es canalitzen per camins consolidats i transparents allunyats dels extrems: l’assembleisme per un costat, i per l’altre, delegar el vot cada quatre anys en unes llistes tancades.

Com està empíricament demostrat, la qualitat de la democràcia i la prosperitat estan íntimament vinculades.
Aviat farà un any que un conjunt ampli d’entitats vàrem presentar un document per a la millora de la qualitat de la democràcia en 5 àmbits: nova governança amb un sistema electoral mixt i proporcional, nova legislació dels partits polítics i el seu finançament, reforma i modernització de la funció pública, llei de transparència amb retiment de comptes, i reforma de la justícia. Aquest document responia al cansament en veure com el conjunt de partits parlamentaris no acordaven fer evolucionar el funcionament de la democràcia. Aquest immobilisme portarà greus conseqüències polítiques.

I, parlem dels agents socials?
El rol institucional dels agents socials també és fruit d’un gran pacte social durant la transició. Es va saber entendre que empresaris i treballadors i els seus representants institucionals, teníem un rol vital en el vida social i econòmica del país.
Volem recuperar aquest lideratge perdut progressivament? Pensem que estem jugant un paper transcendent en aquests moments històrics i tan necessitats de canvis?
I si ens asseiem amb urgència, sindicats i patronals, per replantejar-nos que volem ser demà, per renovar la nostra visió ?

L’associacionisme empresarial, per ser eficaç, per servir bé a l’economia, a l’empresa i a les persones, ha d’evolucionar. El seu compromís, la seva visibilitat o el seu comportament han de ser exemplars i han de generar confiança i respecte. Per tot el que he exposat, ser competent és un deure; només esforçant-te molt i sent molt qualificat pots ser socialment útil. Els autèntics líders prediquen amb l’exemple. La capacitat d’impulsar i imposar canvis, empresarials o socials, requereix credibilitat.
I exigeix esperit combatiu. La declaració del Far de St. Sebastià a Llafranc, és lideratge econòmic i compromís de servei.
Ja m’ho van sentir l’any passat: el principal problema de l’economia espanyola és la falta de qualitat de la democràcia espanyola.

En cada època i moment, les persones són les protagonistes del seu present i del seu avenir. Pels nostres temps i per a qualsevol escenari, el que estem vivint acabarà bé. N’estic convençut i confiat perquè serà el resultat de la voluntat de la majoria i perquè veig una societat mobilitzada amb ganes de protagonitzar el seu futur amb il·lusió, esperança i ordre.

Sempre cal assumir risc. Risc atrevit i intel·ligent per avançar.
Ens la juguem per viure col·lectivament millor i assumint tots una llibertat responsable. Les adhesions i fidelitats s’han de revisar permanentment des de la racionalitat i el respecte mutu. Deixem el pessimisme i les pors per a temps millors!

President, el moment actual allibera i genera molta energia positiva. Cal canalitzar-la, cal pedagogia, cal diàleg, cal educació, cal unitat d’acció, cal continuar carregant-se de raó i de paciència, cal generar amplis consensos, cal reconciliació i cal no parar. I cal perseverar en el lideratge.
    
Per atendre la competitivitat i el benestar general, posant l’èmfasi en les pròpies forces, els empresaris proposem anar directament al  model “base zero” que, per l’experiència acumulada, trenqui motllos. Una ocasió única per iniciar un procés ambiciós i engrescador per fer un país nou, incorporant i adaptant les millors pràctiques dels millors països.

Jo no sé si a vostès els hi agraden els escacs. Hauríem d’aprendre a jugar-hi tots, perquè saben? Els escacs són com la vida mateixa: un joc per la seva forma, un art pel seu contingut i una ciència per la seva dificultat.
No hi ha mètodes ni fórmules que garanteixin l’èxit, encara que escollir la millor estratègia signifiqui guanyar.

Per la importància del moment històric, per la magnitud dels reptes que tenim davant i per responsabilitat social, els empresaris i empresàries de la  Cecot hem pres la decisió de no ser observadors passius sinó agents actius de les transformacions necessàries. Volem decidir el nostre futur econòmic i social.

Bona nit.

Dilluns, 3 de novembre de 2014
Palau de Congressos de Catalunya