Cal actuar sense embuts

Cal actuar sense embuts

Quan ja es parla de crisi a tota Europa sense embuts, cal actuar amb fermesa i plantejar mesures ràpides, clares i contrastades.

26/09/08 Antoni Abad, president de la Cecot


No podem quedar aturats una vegada més. En aquestes mateixes pàgines ja vam advertir que el millor moment per preparar el futur és durant els períodes de bonança econòmica. Sabent que el canvi de cicle era inevitable i natural, calia procurar que la transició cap a la situació següent no fos sobtat ni dramàtic. No s’ha fet així, i ara toca l’habitual i descoratjador “correm-hi tots”.

És evident que estem davant de l’esgotament d’un determinat model de creixement de l’economia espanyola. Els últims anys hem viscut alegrement dins de la bombolla immobiliària, l’èxit del turisme –afavorit pels problemes estructurals dels nostres competidors–, els tipus d’interès baixos i l’arribada d’immigrants. Això s’ha acabat. A més, estem immersos en un nou marc econòmic internacional molt complicat en què, segons els experts, destaca una crisi financera sense precedents. S’han de dir les coses pel seu nom i facilitar el canvi empresarial i el canvi de model.

Ara bé, cal una important reflexió. He estat sempre molt crític i sincer amb les administracions públiques quan ha calgut i, alhora, les he elogiat quan han actuat de forma correcta, però no podem treure pit tots quan les coses van bé i carregar la responsabilitat sobre l’administració quan van malament. Dic això pel tema de portada. L’absentisme laboral, pels nivells que presenta, s’ha situat entre els problemes que més preocupen als empresaris catalans. Alguns especialistes ja el consideren un problema social i afirmen que el seu nivell determina l’estat de salut global d’un poble. Per a l’empresa l’absentisme laboral comporta uns costos econòmics importantíssims, directes i indirectes, i genera efectes negatius, com una menor productivitat, un mal ambient entre els treballadors, etc. Estem davant d’un problema que tots els implicats, empreses, treballadors i administracions, hem d’abordar en profunditat amb l’objectiu d’aportar conclusions que beneficiïn tant el teixit empresarial com la societat en general. I hem de considerar que moltes de les mesures que es puguin prendre des de les institucions públiques i privades per pal·liar la crisi seran absolutament inefectives si abans no resolem el problema de l’absentisme.

És evident que la principal causa d’absentisme és la incapacitat temporal; més d’un 70% de les hores no treballades són per aquest motiu. Aquí sí que reclamem una millora substancial per part de l’administració en la gestió d’aquests greus problemes, tant pel que fa a les baixes –en massa casos de difícil justificació– com a les llistes d’espera.
Ara bé, a mi em preocupa especialment el fet que l’absentisme que més creix sigui el “de curta durada”, que interromp la mecànica laboral, i el de la gent jove. Aquí cal, directament, apel·lar a la responsabilitat del propi treballador fent-lo conscient que quan no va a treballar sense una raó de pes està perjudicant greument la societat en el seu conjunt i, alhora, reclamar que el nostre sistema educatiu recuperi la cultura de l’esforç i la responsabilitat. I, òbviament, també seria bo “repensar” quina incidència positiva sobre l’absentisme pot tenir la gestió responsable dels RH a l’empresa. És a dir: com un bon clima laboral, una correcta gestió de la diversitat, la conciliació laboral i personal, la promoció i el desenvolupament de competències poden contribuir a millorar, o sigui, rebaixar, els índex d’absentisme.

Aconseguir que l’absentisme deixi de ser un problema és qüestió de tots i convé que cadascú comenci a afrontar d’una vegada la seva responsabilitat!