Exemplaritat i retribució

Exemplaritat i retribució

Fotografia de freephotodigital.com
Diuen des de la Secretaria d'Estat d'Ocupació de Madrid que són partidaris de lligar els salaris a la productivitat o als beneficis.

03/06/14 Antoni Abad, president de la patronal Cecot


Val a dir que aquesta proposta es fa en un context en el que existeixen senyals d’un cert nivell de recuperació de la nostra economia; és molt rellevant perquè d’alguna forma posa a debat una de las pràctiques que més mal va fer en el passat. Tinc la convicció de que hem de descartar el lligam entre els increments salarials i l’evolució de la inflació, desindexar, en els convenis. Al respecte, m’agradaria fer tres més una reflexions.

La primera té a veure amb l’obsessió dels nostres governants per legislar-ho tot. La meva posició com a representant patronal m’ha permès conèixer que la realitat empresarial és, a la vegada, molt diversa i molt complexa; també em permet afirmar que serà molt difícil que es pugui desenvolupar una llei que reguli aquests temes i sigui vàlida per a totes les empreses, independentment del seu sector, de la seva activitat, dimensió o situació competitiva. Deixem fer a cada empresa.

La segona enfoca aspectes pràctics de la proposta. Aquest és un tema llargament estudiat i desenvolupat en molts sectors empresarials, especialment els industrials. En els seus departaments de producció i comercials, el lligam entre una part de la retribució i la productivitat, les vendes o els resultats fa temps que és una realitat. L’experiència ens diu que ni a tots els sectors ni a tots els departaments és possible aplicar aquesta pràctica de manera simple i fàcil. S’ha de veure clar el lligam directe entre esforç propi i col·lectiu amb el resultat. S’ha de tenir capacitat d’incidència en els paràmetres a mesurar. Quan baixes al detall i intentes trobar indicadors fiables que relacionin productivitat i beneficis pot ser complicat, a vegades, trobar-los i mesurar-los equitativament. Però el camí s’ha d’anar recorrent. Aprendre del que es fa i millorar-ho.

La darrera reflexió té a veure amb el lideratge. Sempre he entès que la capacitat d’impulsar i imposar canvis empresarials o socials requereix de credibilitat en els que ho pretenen. Penso que seria molt interessant, i  “higiènic” socialment, començar per dissenyar un sistema d’incentius pels nostres dirigents polítics i gestors públics que tingués en compte les prioritats de la societat: el dèficit, l’endeutament, l’ocupació, l’eficiència, la productivitat o el temps necessari per a posar en marxa una empresa. Però fem-ho bé, perquè llegeixo amb una barreja d’astorament i incredulitat els resultats d’un excel·lent estudi presentat la setmana passada pel Dr. Josep Garcia Blandón, professor de la IQS School of Management. Després d’una exhaustiva recollida de dades sobre 110 empreses cotitzades, l’estudi conclou que “durant el període 2005-10 la retribució mitjana de l’alta direcció d’aquestes empreses va  augmentar  al voltant del 30% i, en canvi, la majoria van perdre diners” i que “l’estudi evidencia la inexistència de relació significativa entre la retribució d’aquest alts directius i l’èxit de la seva gestió".

Faria bé la Secretaria d’Estat d’Ocupació d’aplicar-s’ho a si mateixa i els accionistes en convèncer als òrgans de govern d’aquestes empreses per a que reformin els seus sistemes d’incentius i els adeqüin als resultats de la gestió. Els autèntics líders prediquen amb l’exemple.

I un afegitó; mirant el risc de deflació a Europa, des de la perspectiva microeconòmica o empresarial, la variabilitat de salaris vinculada a resultats és el millor camí per fer créixer les retribucions i la demanda, més enllà de que la macroeconomia generi inflació “artificialment”.

Article publicar al diari El PuntAvui (maig de 2014)