Benvinguts al món real

Benvinguts al món real

Vivim ara el temps de les previsions econòmiques per a l'any que ha començat. De fet, de previsions en tenim tot l'any a curt, mig o llarg termini.

28/03/08 Antoni Abad, president de la Cecot


Qualsevol interessat pot acudir als serveis d'estudis de bancs, caixes d'estalvis, institucions acadèmiques i altres entitats que emeten regularment les seves prediccions econòmiques d'un futur més o menys immediat basant-se en índexs de tot tipus, els quals es publiquen també des de diverses fonts.

Enguany, però, la situació ha estat més intensa que mai, atès que la cita electoral del 9 de març ha fet que l'activitat en aquest àmbit es multipliqués exponencialment fins al punt que s'ha fet força difícil la comprensió de tot plegat. Analitzat tot aquest "soroll", hem vist que algunes de les suposades previsions no eren més que prediccions que quasi esdevenien pressions, fins i tot vinculades a promeses electorals.
 

Des de la nostra perspectiva, s'ha parlat equivocadament de crisi i recessió, quan les senyals que nosaltres rebem ens indiquen que estem davant un canvi de cicle en un sector molt concret com l'immobiliari que, certament, ha estat cabdal en el creixement dels darrers anys. Cal evitar, però, que una situació que no és dramàtica avanci en direcció equivocada. Des de Cecot es veu un panorama allunyat de qualsevol tipus d'alarmisme. Dia a dia podem comprovar que aquells que han fet un bon treball, que s'han dedicat a la feina d'una manera professional, que han invertit en tecnologia i recursos humans, i que s'han internacionalitzat estan en una bona posició per no patir. Cert que alguns sectors viuran una davallada, segurament perquè s'han centrat massa en els moments bons i no han fet els deures per estar previnguts davant les noves circumstàncies.
 

Malauradament (perquè no és símptoma de res de bo) és habitual que els empresaris i les patronals desconfiïn de les promeses electorals dels partits polítics. No obstant això, hem d'anar més enllà? Hem de desconfiar de les previsions? Hem de menystenir-les? Evidentment que no. Com en tot, val la pena desvincular el gra de la palla. Hem vist i sentit missatges malintencionats i gens fonamentats per part d'alguns dels que haurien de posar més responsabilitat, cura i atenció, i que han derivat en l'alarmisme més injustificat.
 

"El pessimista es queixa del vent, l'optimista espera que canviï, el realista ajusta les veles" va dir William G. Ward. Cal ser realistes. No podem gestionar les coses que no podem controlar, de manera que ens cal adaptar-nos-hi. A vegades és convenient assumir riscos però, a l'hora de valorar què hem de fer, actuar amb professionalitat, amb rigor, amb prudència i amb transparència és el camí de futur.
 

Cal, doncs, una dosi de realisme i no sembrar l'alarma innecessàriament. Això si, des del nostre punt de vista, la "bonança" dels darrers anys ha fet que alguns dels problemes estructurals de la nostra economia hagin passat desapercebuts. Ara, amb les noves perspectives, creiem que no hi haurà més remei que abordar els temes pendents; el dèficit d'infraestructures, la flexibilització del mercat laboral i la millora de la productivitat i de les inversions en R+D+I són alguns dels més importants. Cal posar fil a l'agulla i evitar les "solucions fàcils" a curt termini que, lamentablement, són les que aquests dies estan dominant el panorama de l'actualitat.