El canvi Climàtic i la CEOE

El canvi Climàtic i la CEOE

Des de juny, la CEOE té un nou president: el madrileny Gerardo Díaz Ferran. La seva trajectòria genera entre l'empresariat certa expectació.

27/07/07 Antoni Abad, president de la Cecot


Encara que sembli absurd haver-ho de remarcar, els precedents recents ens obliguen a destacar dos trets en especial: el seu perfil d'empresari, d'èxit a més; i el fet que pertanyi a la mateixa generació que ara ocupa els llocs de major rellevància a les cúpules empresarials de tot l'estat. Tot
permet pensar que el nou president pot aportar un nou tarannà a les formes i el fons de la gestió de la CEOE. La realitat fa temps que "reclama" canvis profunds d'estructura i de filosofia per a l'entitat, i el futur encara els posa més de manifest. Per afrontar-los calen dos passos previs: un reconeixement d'aquesta necessitat, sense el qual serà difícil les reformes necessàries, i un viratge important en la pròpia consideració vers
els membres de la CEOE, fent-los participar en la presa de decisions.

És conegut que la Cecot va abandonar la junta directiva de la CEOE perquè no se sentia representada. La Cecot sempre ha abordat la seva participació en els diferents àmbits d'actuació amb ganes de diàleg, però amb visió crítica i de transformació. Estem al peu del canó, sabem quins mals patim i com guarir-los, volem donar la nostra opinió sobre la manera en què les patronals poden ajudar a millorar la situació de les empreses. I des d'aquesta perspectiva, estem a disposició del nou president de la CEOE.

Tots sabem que hi un punt de partida, en la línia marcada pel document que Foment del Treball va lliurar a la CEOE ara fa uns dos anys. No és tant el fet que s'adopti cadascuna de les mesures, sinó la seva filosofia i les seves recomanacions. Ens conformaríem si serveix simplement perquè s'obri el debat necessari en el si de la institució. La CEOE ha de transformar-se per estar molt més a prop dels problemes dels empresaris als
que representa, ha de comptar molt més amb les organitzacions que formen part de les seves estructures i, per últim, ha d'ésser molt més activa a l'hora de debatre, fer propostes i defensar postures per combatre els problemes que afecten els empresaris. En el passat hem trobat a faltar la CEOE a l'hora de representar els empresaris en debats tan importants com el de la immigració, el de la política fiscal d'estímul a l'R+D+I i
el relacionat amb el protocol de Kyoto, l'energia nuclear i la resta de les energies alternatives, per posar tres exemples.

Aquesta capacitat d'actuació davant dels problemes de la nova situació econòmica mundial l'hem de posar a prova urgentment: hem de fer front als reptes del canvi climàtic. A les empreses catalanes ens afecten, i molt, els errors comesos per la delegació espanyola davant de la UE de cara a la signatura del protocol de Kyoto sobre l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. La desfeta ens ha resultat caríssima. Però encara podem
perdre-hi més: ara tot just entrem en el període Kyoto, però el més greu és que a finals del 2007, a Bali, comencen les negociacions per definir com haurà de ser el post-Kyoto, és a dir, el període que va des 2013 fins 2020-2030. I per ara no sabem quina és la postura oficial del Govern espanyol al respecte, a qui i què es pensa defensar. No sabem ni si saben què s'ha de defensar.

Per no patir una vegada més els devastadors efectes que simplement s'acabi defensant el que és políticament correcte", que normalment està molt lluny de la nostra realitat, creiem i demanem que les associacions empresarials prenguin la iniciativa i se'ls permeti incidir sobre els continguts a pactar en les noves negociacions. Cal fer-ho des d'una postura clara de defensa de la indústria i d'altres sectors econòmics, i que aquesta postura formi una part important del que ha de defensar la delegació espanyola davant la UE. No podem deixar que aquest tema, una vegada més, ens passi per davant com si no anés amb nosaltres.