Nova indústria

Nova indústria

Antoni Abad
Catalunya és una de les regions més industrialitzades d'Europa.

03/05/10 Antoni Abad


Va apostar per la industria a les albors del segle XIX, encara que no va ser fins a la dècada de 1840 que el procés va ser decisiu. Al llarg del segle XIX, la industria es caracteritzava per ser una activitat familiar, de dimensió petita-mitjana i de caràcter tradicional. En l'actualitat, després d'haver passat diverses crisis, la indústria catalana es caracteritza per ser moderna, atractiva, professional i molt puntera, a més de ser socialment responsable, i encaixa amb el concepte de nova indústria que, no només abasta els sectors tradicionals, sinó que incorpora els nous sectors emergents i els diferents serveis que es presten a la indústria. Aquest concepte aporta uns valors tan importants com ser el vertebrador social del país i el motor del creixement, de la recerca i innovació i d'ocupació qualificada. Però te reptes al davant.

EL MÉS IMPORTANT ÉS QUE AQUESTA ASSEVERACIÓ no està en la ment dels ciutadans, ni dels polítics ni, tan sols, en la de molts empresaris i executius. I, en canvi, és una gran notícia. Les dades concretes són les següents: 59% del valor afegit brut català, 53% de l'ocupació i 42% del total d'empreses. Tot plegat dibuixa un país més equilibrat entre sectors (primari, indústria, construcció, serveis i turisme). Aporta confiança.

EL CONCEPTE DE NOVA INDÚSTRIA també es caracteritza per la internacionalització i la multilocalització. Cal tenir molt clar que l'economia és global i que, per tant, els mercats, els competidors i els partners són a tot el món. És imprescindible explorar els nous mercats que es van generant amb el desenvolupament i detectar noves oportunitats de negoci molt més enllà de les nostres fronteres. Observades aquestes oportunitats, cal conèixer molt bé quines són les activitats de la cadena de subministrament que afegeixen valor i quines es poden exterioritzar. A partir d'aquí, sense temors irracionals i sense "mandres", la nova indústria ha de triar el lloc on desenvolupar cadascuna d'aquestes activitats, en funció dels seus costos, de la disponibilitat dels recursos essencials per desenvolupar-les i del marc regulatori que li permeti gestionar-les de la forma més eficient i competitiva possible.

FINALMENT LA CONCLUSIÓ ÉS CLARA. Els nous reptes exigeixen un teixit industrial competent, valent i amb dimensió per a assolir els nous desafiaments.

PERÒ AIXÒ NO ÉS SUFICIENT. En aquest escenari global, el teixit empresarial català es veuria obligat a triar d'altres llocs on desenvolupar la major part de les seves activitats si a Catalunya no trobés el brou de cultiu adequat. I ja estem començant a recórrer aquest camí, ja que una vegada deslocalitzats, es troben marcs més favorables, productius i eficients. El repte col·lectiu de Catalunya per a aquest any és re-accionar, re-impulsar i re-fundar les bases de competitivitat. No passar a Facció dibuixaria una Catalunya adequada per als rendistes, els jubilats i els turistes, però poc atractiva per als joves d'esperit, que volen dedicar-se a la recerca, a l'activitat industrial, als serveis associats, etc. En definitiva, a fer empresa, a fer nova indústria.

EN AQUEST CONTEXT, S'HA CREAT LA PLATAFORMA CONEGUDA amb el nom d'Indústria XXI, que té com a objectiu donar a conèixer la realitat industrial catalana. Els destinataris dels missatges són la societat en general i, concretament, les empreses, el món acadèmic, els agents socials, les administracions públiques, la premsa. Fins a arribar a tots aquells líders d'opinió que puguin contribuir a difondre, especialment entre els joves, aquesta conveniència. Que contribueix a valorar l'estudi, el treball, l'esforç, el talent i la perseverança.

DES D'AQUESTA PLATAFORMA ES VOL POTENCIAR el pes de la indústria catalana, per tal que esdevingui de nou el motor de l'economia, es converteixi en una base per a la sortida de la crisi i sigui el fonament del nou model econòmic.

NO OBSTANT, PER ASSOLIR UN SECTOR INDUSTRIAL manufacturer potent a Catalunya, hem de fer front a una diversitat d'obstacles. Concretament, aquests apunten, sobretot, a qüestions de productivitat, de nivell formatiu, d'actituds en el treball (còm per exemple l'absentisme), de cost de l'energia elèctrica, del nivell de les infraestructures i la logística, d'excés de regulació, de finançament, d'entorn tecnològic i de l'elevat cost de les administracions i la seva manca d'agilitat. És a dir, que el repte és dibuixar un entorn atractiu per a aquells que vulguin desenvolupar activitat industrial d'alt valor afegit, posant a la seva disposició els recursos necessaris, els serveis més competitius i el marc regulatori adient.

LES CONCLUSIONS QUE PODEM EXTREURE són la clara conveniència de defensar un sector industrial amb implantació manufacturera i que a Catalunya es gestionin les etapes de més valor afegit i la comercialització internacional. 0 som excel·lents o serem ben poca cosa. Oi que aspirem a més?, posem-nos-hi des d'avui.