Ens en sortirem, i reforçats

Ens en sortirem, i reforçats

Fotografia Antoni Abad, president de la patronal Cecot
Les darreres noticies internacionals, consideren que Espanya segueix sent “el polvorí d’Europa” i Brussel•les creu improbable que es redueixi el dèficit al 6% en 2011, com estava previst.

09/12/10 Antoni Abad, president de la patronal Cecot


Sembla que quasi tothom està d’acord en que cal alguna cosa més que anar anunciant i aprovant cada quinze dies unes quantes mesures sempre a curt termini. Des de la perspectiva de la Cecot, el repte essencial de futur és crear les condicions perquè sigui possible un important creixement de la creació de noves empreses i, per tant, de nous llocs de treball. Anant una mica més enllà, cal que aquestes condicions desenvolupin especialment el teixit de petites i mitjanes empreses i els autònoms.
 
I quines serien les condicions idònies perquè això succeís? Doncs des del nostre punt de vista són cinc: la flexibilització del mercat laboral; la simplificació administrativa per posar en marxa una nova empresa i per gestionar les relacions amb l’administració; la revolució total en el model educatiu, orientant-lo cap a l’excel·lència; l’estímul fiscal per a la creació, desenvolupament i internacionalització de les empreses; i la resolució dels problemes d’accés al finançament per part de les empreses.
 
Com s’ha publicat recentment, la taxa de l’atur en el tercer trimestre es situa en el 20% (més de 4,6 milions de persones). Per fomentar l’ocupació i generar confiança als mercats exteriors, cal una reforma laboral profunda, que contempli aspectes com rebaixar el cost de les cotitzacions, fomentar el contracte per a la formació, crear la figura del contracte temporal i desjudicialitzar els acomiadaments.
 
D’altra banda, l’administració afecta de manera important a la competitivitat i a la solvència del país. No és ociós recordar que, a Catalunya, la Generalitat ha incrementat el nombre de funcionaris en 31.037, entre 2005 i 2010, seguint la tendència estatal. És necessari que els governs prioritzin la reducció de la despesa, la redefinició real de processos que derivin en l’eficiència de la gestió per crear noves empreses i per gestionar-les de forma regular.  
La qüestió educativa, sincerament, és un dels punts més febles del nostre país. No és cap novetat que Espanya està clarament a la cua de tots els rànquings europeus sobre educació. I no és estrany si tenim en compte que el model pedagògic ha evolucionat molt poc en els últims cent anys. En un moment o altre, s’haurà d’afrontar la tant mencionada i reclamada millora del model educatiu, en que es contemplin aspectes tant importants com premiar l’esforç i l’excel·lència, exigir i formar al professorat i millorar el model pedagògic, entre els reptes pendents més importants.
 
El quart element és la incentivació als emprenedors i a totes aquelles empreses que es plantegin de forma decidida la seva expansió, especialment a nivell internacional. Incentius que han d’arribar molt més enllà del que ho fan ara. Han de ser més agressius.  
 
El cinquè i darrer element és l’accés al finançament necessari. Sense aquests recursos, tot el que he dit abans no serà possible. La Cecot ha estat pionera amb l’impuls de BANC, associació d’inversors privats en xarxa, amb una plataforma que permet posar en contacte inversors potencials i emprenedors. Però, hem de dir que calen també més mesures d’estímul perquè les entitats financeres apostin de forma clara per l’emprenedorisme i que les administracions, per la seva banda, millorin substancialment l’eficiència en les seves gestions burocràtiques. 
 
Si fóssim capaços de desenvolupar aquestes condicions de manera efectiva, emprenedors de tot el món es sentirien atrets per venir al nostre país i això faria que pogués començar un nou cicle virtuós. Sóc conscient que totes aquestes  reformes són tan profundes que no les pot fer únicament un partit polític sol. Cal que la reactivació de l’economia i del sector empresarial sigui un esforç col·lectiu, que impliqui a un nou Govern però també i, sobretot, a cadascú de nosaltres. Si col·lectivament donem el millor, ja sigui des de l’àmbit empresarial, educatiu, social, polític, econòmic, etc. segur que ens en sortirem, i reforçats.

Article publicat al diari Avui (05/12/2010)