Operacions vinculades

Operacions vinculades

Antoni Abad
Una normativa que no ha estat pensada per les Pimes

18/01/10 Antoni Abad


Ja des dels orígens de l'anomenat "Mercat Comú", els Estats europeus van anar mostrant la seva preocupació per la problemàtica fiscal que afectava els grans grups empresarials amb presència en diferents països. El seu caràcter multinacional els permetia aplicar diferents sobiranies fiscals i, amb una planificació calculada i complexa, aconseguien pagar impostos en aquells països amb una tributació més baixa. Per aquesta raó es van anar establint una sèrie de directives en matèria de preus de transferència que obligava a que la valoració de les operacions entre entitats vinculades es realitzés pel seu valor de mercat. Tots els països del nostre entorn han anat adaptant les seves legislacions, creant-se una estricta regulació que intenta impedir les esmentades pràctiques, no només a nivell internacional, sinó també estenent-se a les operacions internes del país. Es tracta, en definitiva, d'evitar que, a través d'operacions (comercials, financeres o de qualsevol tipus) dins d'un grup empresarial, s'aconsegueixin beneficis fiscals poc ortodoxes.

Espanya ha fet evolucionar la legislació en l'àmbit tributari recollint les diferents directives relatives als preus de transferència en les normes que regulen els impostos principals (IRPF, Impost sobre Societats i IVA) i establint el règim definitiu de les operacions vinculades que afecta a tot tipus de persones (jurídiques o físiques). Així doncs, una normativa que, en principi, va ser dissenyada per controlar certa praxi dels grans grups multinacionals s’aplica a la pràctica totalitat de les operacions i contribuents, amb independència de la seva mida, volum o del seu caràcter intern o internacional. S’ha legislat un cop més pensant en la gran empresa i oblidant a la majoria: pimes i autònoms.
 
Des d’ara s’obliga a les empreses a declarar i documentar totes les operacions vinculades, independentment del seu import, amb una sèrie de requisits molt feixucs. El perímetre de vinculació inclou a persones físiques relacionades per consanguinitat o afinitat fins a tercer grau de parentiu. Per a que ens entenguem, s’arriba a l’absurd de considerar operació vinculada i subjecta a requisits, una factura de serveis professional de 150 € per la correcció d’un document encarregat per la neboda d'un soci d’una empresa de traduccions. Si es prepara el dossier d’operació vinculada, s’haurà de realitzar un document peritat per demostrar que els honoraris corresponen al preu de mercat. Aquest petit dossier costa mes que la pròpia factura. I el compromís del Govern central amb la simplificació administrativa?
 
Per acabar-ho “d’adobar”, el Reglament concreta un règim sancionador desproporcionat. A més s’estableixen les sancions en funció de la documentació omesa, falsa o “inexacta”. És a dir, que la qualitat d’aquesta informació no sigui la correcta a criteri de l’inspector, el que introdueix un gran marge d’arbitrarietat.
Davant la imminent aplicació d’aquesta llei, la Patronal Cecot ha elaborat unes primeres hipòtesis en base als treballs de recerca entre els seus associats. Les conclusions més rellevants són que al 98% de les empreses pimes familiars apareixen un mínim de 7 operacions vinculades; entre les més freqüents destaquen els sous a administradors i familiars, el lloguer de naus de propietat familiar i la compra-venda de productes i serveis en que treballin familiars.
Extrapolant els resultats obtinguts a tot l’estat i tenint en compte que existeixen, entre pimes i autònoms, uns 10 milions de subjectes, Hisenda hauria de revisar uns 70 milions de dossiers (inabastable) i estimant un cost per l’elaboració de la documentació per a cada operació vinculada de quatre-cents euros, l’astronòmica xifra de diners resultant segur que tindria millor aplicació per a qualsevol iniciativa empresarial que per burocràcia. Són costos nous que llastren la competitivitat de les nostres empreses.
Per tal de posar una mica de sentit comú en el tema, des de la Cecot proposem una sèrie d’actuacions que permetrien fer més simple i menys costosa l’aplicació de la normativa i que es poden resumir en dues: que s’eviti la documentació a les operacions inferiors a cent mil euros anuals i excloure del perímetre de vinculació les persones físiques, deixant només les jurídiques com succeeix als principals països europeus.
Per finalitzar m’agradaria fer una reflexió. Contrasta aquest nivell d’exigència cap als administrats amb el poc nivell d’exigència que té l’administració envers ella mateixa. És que s’obliga a les administracions a documentar totes les operacions vinculades que fan a persones jurídiques i físiques fins a tercer grau de consanguinitat i sigui quin sigui l’import? Crec que hauria de ser de llei que ningú no tingués dret a exigir quelcom que ell mateix no estigui disposat a complir. A quins extrems d’intervencionisme, de desconfiança, d’inseguretat jurídica i de ganes recaptatòries s’ha arribat? Un cop més insistim en la urgent recuperació de valors i actituds. La premsa i governs internacionals ho assenyalen a diari perquè encara Spain is different.