Fi-nances

Fi-nances

Antoni Abad, president de la patronal Cecot
Estem en un context de crisi econòmica global i, per això, sota el meu criteri, és necessari un plus d’interpretació del projecte empresarial i de l’equip humà, per part de les entitats financeres.

16/03/11 Antoni Abadi, president de la patronal Cecot


 

Recentment estem assistint a un procés de reestructuració del Sector Financer del nostre país. Després de la darrera modificació decretada pel Ministeri d’Hisenda, les entitats financeres que vulguin romandre com a caixes hauran d’acreditar un "core capital" del 10%. No obstant, aquelles que no aconsegueixin garantir el seu nivell de solvència i capitalització, hauran de ser nacionalitzades. I les que es converteixin en bancs només necessitaran un 8% en aquesta ràtio i trobar inversors que cobreixin almenys el 20% del seu capital.

 

Tot i això, encara cal fer un pas més en aquesta reestructuració, ja que som molts els que reclamem la necessitat de revisar els mecanismes de finançament al nostre país. Si no posem els mitjans necessaris perquè tot aquest diner arribi al circuit econòmic – empreses, autònoms i particulars- continuarem tenint pèrdua de teixit empresarial i de llocs de treball. En aquest sentit, un dels principals problemes és que l'ICO no està cobrint els objectius pels que s’havia posat en marxa.

 

Durant el mes de febrer, des de la Cecot, vam realitzar un sondeig entre les empreses associades per conèixer si les línies posades en marxa per l'ICO han ajudat a millorar el seu finançament. L’enquesta es va endegar com a resposta a una creixent crítica i desencís per part de moltes empreses associades, al voltant de com estan funcionant aquests sistemes i, concretament, el procés a través de les entitats financeres.

 

En línies generals, les conclusions del sondeig posen en evidència que, tot i que les empreses han ajustat els seus passius exigibles aquests anys, més del 60% reconeix que necessitarà recursos per poder seguir funcionant el 2011. L’estudi també ha constatat l’apreciació empírica que els diners de l'ICO, en gran part, han servit per finançar a les pròpies entitats financeres i no a les empreses. I que l'ICO Directe no està aconseguint els objectius fixats, ja que hi ha alguna part del procés o algun aspecte del sistema que suposa un obstacle per accedir-hi.

 

I una de les causes d’aquest desajust és, fonamentalment,  que les entitats bancàries estan aplicant criteris tradicionals d’anàlisi de les operacions de crèdit que, avui en dia, no serveixen. Estem en un context de crisi econòmica global i, per això, sota el meu criteri, és necessari un plus d’interpretació del projecte empresarial i de l’equip humà, per part de les entitats financeres. Ha d’haver-hi un esforç més gran per contextualitzar el projecte a finançar. Per exemple, el fet que l’últim any una empresa hagi tingut pèrdues, no vol dir que el negoci sigui un mal negoci i que no tingui futur o que la gestió de l’empresa no sigui l’adient.

 

Sempre hem estat defensors d’importants mesures de xoc per canviar el model productiu del país, entre elles, la importància i necessitat que hi hagi una reforma del marc laboral i una nova manera de relació entre els agents socials. Però, tot i ser imprescindibles, no serviran per fer front a la crisi si les entitats financeres no fan que els diners arribin a la PIME. Si les empreses no tenen recolzament, fins i tot les que han fet els deures bé, seguirem tenint greus inconvenients i problemes per poder continuar l’activitat motivats per l’ofec financer.

 

No podem oblidar que les pimes i els autònoms són el teixit empresarial principal del nostre país. Si no troben finançament per guanyar competitivitat, no aconseguirem aturar el seu tancament ni reduir la xifra de 4.299.263 d’aturats a tot l’estat espanyol. És per aquest motiu que demanem a l'ICO un observatori trimestral del finançament a les pimes i autònoms, que permeti analitzar el mecanisme de la prestació a curt termini i poder aplicar correccions amb immediatesa, de manera que el finançament arribi realment a l’activitat empresarial. No dubtem de la necessitat que les entitats financeres puguin accedir a una liquiditat que les permeti millorar les seves expectatives de viabilitat, però el que sí hem de tenir tots clar és que pel país no és bo ni tolerable que això es faci en detriment del finançament que les empreses necessiten per seguir treballant i guanyant competitivitat.   

Article publicat al diari Avui (14/03/2011)