Reindustrialitzar per balancejar?

Reindustrialitzar per balancejar?

Fotografia de freephotodigital.com
No fa tants anys que els teòrics de la 'nova economia' proclamaven que la millor política industrial era la que no existia i apostaven per la reconversió del model econòmic existent cap a la societat del coneixement.

12/05/14 David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot


Però ni el vell estava per desaparèixer ni el nou podia substituir-ho, amb la qual cosa unes desencertades polítiques Industrials, van ser minant la nostra capacitat industrial fins que recentment, la llei del pèndol ha ressituat amb força el concepte de Reindustrialització, paraula màgica en voga en tots els fòrums del món, que s'invoca com a antídot a la desocupació i com a garant d'una base econòmica sòlida, que fomenta la innovació i millora la balança comercial a través de l'exportació. I és que les dades són tossudes, vegin sinó els 5.000 llocs de treball creats per Facebook amb uns 5.000 milions de dòlars de benefici enfront dels 200.000 llocs de treball de General Motors i menors guanys. Com veiem, ocupació i beneficis no sempre van de la mà i menys en les empreses digitals.


Però els conceptes, per si sols, no transformen les coses i com sempre, les solucions són més complexes i requereixen reformulacions integrals valentes.


Necessitem polítiques laborals i fiscals que estimulin els sectors i empreses intensives en mà d'obra, preferiblement d'alt valor afegit. Cal balancejar algunes grans partides pressupostàries com la despesa pública en Recerca bàsica que supera el 95% a favor de la recerca aplicada. Portem massa anys desatenent la demanda de la indústria per poder desenvolupar i implementar directament o a través dels centres tecnològics el coneixement generat a les universitats i centres científics.

 
Ni que parlar també d'equilibrar positivament les ajudes per internacionalitzar les nostres empreses, que han sofert una reducció del 75%, situant-se a nivells de finals dels anys 70. Quina diferència tan abismal entre els discursos pro internacionalització i els pressupostos reals. Què malament tractem als sectors que són i seran la base de la recuperació.


Cal equilibrar també el pressupost de les polítiques d'ocupació que destinen el 88% dels seus recursos a polítiques passives enfront de les actives, quan les empreses vénen denunciant de forma creixent que malgrat l'alt atur, no hi ha una adequació professional a les demandes laborals actuals, ampliant-se la bretxa digital i la idiomàtica.


Poc podrem reindustrialitzar si continuem amb un model energètic inestable, malament dissenyat que encareix el cost elèctric per ineficiències i criteris polítics erronis, ni amb uns costos de finançament empresarial molt per sobre dels nostres competidors europeus.


Així les coses, i si volem que la reindustrialització sigui una realitat per generar creixement econòmic i ocupació, no bastarà solament amb discursos. El full de ruta està clar, es necessita revisar el pressupost, balancejar i actuar. 

Article publicat al diari La Vanguardia (05/05/2014)