El decret llei de reforma de la negociació col·lectiva no serveix per res

El decret llei de reforma de la negociació col·lectiva no serveix per res

Imatge text en blanc
L’allunyament de postures entre el món patronal i el sindical genera una frustració permanent que cal superar

10/06/11 Antoni Abad, president de la patronal Cecot


 

Des de la Cecot veiem difícil la sortida de la situació econòmica en la que ens trobem si el món patronal i el sindical no s’apropen en punts clau per al desenvolupament del país. El Govern ha tornat a perdre una oportunitat per dur a terme una de les grans reformes pendents, hauria de prendre mesures més valentes. Estem en un moment econòmic crític, on hem d’actuar de manera més contundent per poder reaccionar.

 

Hem d’homologar el país en termes internacionals de productivitat, autonomia de les parts i visió conjunta de l’interès general. L’empresa és l’eina i punt de trobada per generar riquesa i ocupació en base a talent i esforç.

 

Des de la patronal catalana Cecot lamentem que no s’hagi arribat a un acord en el text de la negociació col·lectiva. Estem en un moment on les posicions de patronal i sindicats estan molt allunyades i això genera una frustració permanent tant a empresaris com a treballadors. Si en aquests moments econòmics tant crítics som incapaços d’apropar-nos en aquells punts necessaris per la reactivació econòmica, passaran anys fins que puguem construir uns marcs afins al desenvolupament del país. Tal i com estan les coses podem estar de manera indefinida sense arribar a acords.

 

El que sí tenim clar és que l’esborrany que s'ha presentat avui al Consell de Ministres no serveix per res. El text no contempla propostes ni útils, ni pràctiques, igual que el de la Llei de la reforma laboral i és per això que demanem al Govern mesures més modernes. El text aprovat avui ni tant sols ha contemplat els punts d’acord o eixos que ambdues parts ja havien definit com importants tractar.

 

Si mirem què està passant al nostre voltant i tenint en compte que Espanya té el risc de ser tutelada, la UE no permetrà que això continuï i forçarà al Govern espanyol a anar més enllà del text que tenim avui sobre la taula. Què trist seria no fer-ho i que ens ho arribessin a imposar des de fóra. Només cal veure les propostes que s’han fet a Portugal, o les reformes que ha impulsat el govern italià, per pròpia iniciativa, que avancen en línies per ajudar a l’empresa a treure traves, a donar seguretats, a treure pors a la contractació per les inseguretats jurídiques a l’hora de contractar i els alts costos que pot tenir descontractar.

El text del decret llei no resol els eixos principals que els empresaris havien demanat:

  • Ultraactivitat: el Govern fa una proposta inviable perquè imposa a la mediació i a l’arbitratge per solucionar el conflicte del conveni. Mentre sindicats i empresaris esperen el resultat de la mediació, o l’arbitratge, les empreses queden en inseguretat jurídica. Per nosaltres no té sentit confiar la renovació dels convenis a sistemes d’arbitratge obligatori perquè requereix l’acord de les parts implicades amb la dificultat que això comporta. D’aquesta manera es dificulta i es posa traves als processos de decisió de les empreses, lluny d’agilitar la presa de decisions. I, evidentment, no ajudarà a la contractació. L’esborrany va totalment en contra del que el sector empresarial havia demanat.

 

  • Flexibilitat interna: es restringeix la possibilitat que les empreses puguin actuar de manera més ràpida a noves necessitats mitjançant l’adaptació de les condicions laborals. L’esborrany permet una petita distribució irregular de la jornada anual.
  • El que caldria és pensar en una situació de flexibilitat interna extraordinària, que és un concepte que en la situació econòmica actual seria essencial. Puntualment l’empresari podria tenir la potestat de modificar fins a un 30% de la jornada laboral anual per adaptar-les a les necessitats productives de la companyia.

 

  • Recentralització:la modernització del nostre sistema de negociació col·lectiva hauria de contemplar l’empresa al centre de l’estructura dels convenis de manera que, de les seves necessitats, sorgeixi una descentralització on els nivells sectorials, més que imposar, siguin instrumentals respecte d’aquestes.

 

  • El text tampoc preveu cap situació diferencial per col·lectius com els nous emprenedors que vulguin contractar, que no estiguin subjectes a conveni sinó subjectes a acords entres les parts amb unes limitacions en quant a la seva contractació. Des de la Cecot hem reclamat sempre la creació d’un marc propi per a les empreses de nova creació, per als emprenedors, que els ajudi a créixer i a consolidar-se. I això té relació amb el marc laboral i amb el sistema impositiu entre molts altres.

 

  • Des de la Cecot considerem que els alts directius també han d’estar fóra de la negociació col·lectiva.

 

  • Tampoc es proposa cap novetat en l’àmbit de la contractació.

 

  • Ni es parla de reduir les taxes d'absentisme laboral.

I tot plegat no està pensat ni concebut per respondre els interessos de la majoria que són les pimes i els autònoms. Els que gaire bé exclusivament poden generar creixement econòmic i nova ocupació.