Comptes públics transparents

Comptes públics transparents

És prou coneguda la postura de la Cecot sobre la manca d'eficàcia de les administracions públiques. Malauradament, no podem pas abaixar la guàrdia quan està tot per fer.

29/12/06 Antoni Abad, president de la Cecot


Dia sí i altre també estem patint el desenvolupament de lleis que es caracteritzen per la falta de coherència en la seva pròpia estructura, i,en conseqüència,suposen una mostra clara de falta de rigor tècnic i polític de l'administració pública i de molts dels parlamentaris del nostre país. A les pàgines centrals, que aprofundeixen un cop més sobre el tema, us presentem més exemples de les pràctiques de l'administració pública del nostre país.

Algú ens podria dir que ens agafem als exemples, encara que poden ser abundants, però són sempre això, casos suposadament aïllats. Així doncs, m'agradaria fer una anàlisi una mica més aprofundit sobre el perquè a Cecot pensem que a Espanya i en especial a Catalunya estem patint un greu problema d'eficiència. Com recorda el professor Tremosa, Michael Porter afirma que la grandesa dels Estats Units no es deu a Washington D.C., sinó al fet que els estats disposen d'una gran sobirania fiscal i practiquen una forta competència fiscal entre ells, cosa que tendeix a reduir la despesa pública supèrflua i a fer més eficient el sector públic: Massachusetts, per exemple, té àmplia llibertat i capacitat per canviar moltes coses i constantment prova de millorar més que els altres estats del voltant.Avançar cap a l'autonomia fiscal i cap un cert nivell de competència només es pot fer si es donen dues condicions bàsiques.La primera és que aquesta autonomia sigui real i profunda. Si finalment la capacitat de decisió es limita a posar o treure dos cèntims més d'impostos a la benzina difícilment hi haurà competència.La segona condició és encara més important i és que cal que hi hagi unes regles del joc clares i equànimes.Avui dia, a Espanya, hi ha certa competència entre autonomies, però és poc transparent i molt poc neta.És molt fàcil fer ofertes de subvencions a fons perdut a empreses quan reps diners d'altres, macroeconòmicament opacs i sense la necessitat de fer cap esforç ni de donar cap explicació sobre el que fas amb ells.

No vull que això serveixi com excusa per a l'administració catalana, que també té molt a millorar, però si volem unes regles de joc clares i equànimes que ens permetin avançar, només hi ha una solució: que es publiquin les balances fiscals i que es limitin els nivells de reequilibri - en quantitat i temps- i les condicions per a poder gaudir-ne.
El recent informe del grup d'experts del govern català, ecolzat pel conseller d'Economia, Antoni Castells, determina que la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat arrossega un dèficit estructural d'entre un 7,6 i un 7,7% del PIB des de
l'any 1986, amb una punta destacada l'any 2001 que arriba al 9,2% del PIB català. S'ha exposat suficientment com el dèficit fiscal afecta negativament l'economia catalana i que el dèficit d'inversions en infraestructures públiques ha condicionat el creixement econòmic català.
Als països moderns i avançats,el sistema fiscal, el model de finançament de les administracions públiques i la gestió dels recursos tenen un paper clau en el creixement dels territoris. Quan el sistema,com passa a Catalunya,és rofundament injust i les administracions públiques, amb una visió de molt curt termini, prioritzen la despesa social per sobre de la productiva i no gestionen amb criteris 'eficiència,finalment s'afectarà negativament al creixement i per tant als recursos financers disponibles,tancant-se el cercle viciós.

Saber copsar les coses tal com són,per malament que vagin, plantejar amb claredat possibles solucions i portar-les a la pràctica no és derrotisme, al contrari, és una opció raonable per un futur millor.