PER favor

PER favor

Per favor, continuarem sense reformar a fons el PER (Plan de Empleo Rural) vigent a algunes comunitats?

14/02/11 Antoni Abad, president de la patronal Cecot


 

En un moment com l’actual en el que estem assistint a greus retallades en les inversions, a reduccions en les prestacions socials, en què s’estan abaixant sous i augmentant l’edat de jubilació, tot això per evitar que el país sigui intervingut, no deixa de ser un contrasentit la pervivència d’aquest subsidi absolutament anacrònic.

 

Si volem guanyar competitivitat hem d’acabar amb la cultura del subsidi que tenim implantada. Els fraus amb el subsidi de l’atur, l’absentisme laboral o les subvencions generalitzades són pràctiques que condicionen l’eficiència de la nostra economia i fan perdre competitivitat a les nostres empreses. I que, a més, dilapiden els valors i actituds que una persona ha de tenir davant la vida, l’estudi, el treball i la família.

 

I, per suposat, si parlem d’abusos en el sistema de subsidis, és hora de replantejar-se un autèntic tabú polític: la figura del PER.  El 1984, Felipe González va posar en marxa el subsidi PER per als agricultors amb l’argument d’evitar la seva emigració i desarrelament. El PER és un club en el que per entrar has de complir dos requisits: un, ser agricultor i, dos, viure a Andalusia o Extremadura. Per tant, si vostè és agricultor i viu a Lleida o a Terol no hi té accés.

 

Com explica Manuel del Pozo en el seu article d’aquesta setmana, per cada 35 dies de treball (20 en alguns casos) tens 6 mesos de prestació d’atur i ens costa cada dia més de 2 milions d’euros (750 a l’any). Conegut d’aprop és un sistema pervers que provoca picaresca i que, sovint, entre empresaris i jornalers generen una gran bossa d’economia submergida. Del Pozo remata el seu article dient “el PER es un sistema que fomenta la vagancia”.

 

I just aquesta setmana la Ministra d´Economia ens obsequia amb unes declaracions certament provocadores: els catalans ens hem d’apujar els impostos si volem mantenir, o no reduir tant, el nostre nivell de benestar.

 

Si fem memòria no fa massa anys que a Catalunya vam posar sobre la taula de les dades econòmiques la informació de les balances fiscals. Això va demostrar que eren possibles de calcular, que el nostre dèficit anual està al voltat del 9% del valor afegit brut català i que el sistema ens havia empobrit relativament. El principi d’ordinalitat s’havia trencat: tanta aportació havia jugat en contra de Catalunya que havia perdut posicions en relació a altres territoris. Per tant, és d´un cinisme elevat atrevir-se a proposar que encara ens elevem més la nostra tributació en comptes de començar a fer la pedagogia de que el que s’ha de reduir és aquest nivell excedententari absolutament anormal i sense comparació dins de la Unió Europea.

 

En termes de balances fiscals aquestes preocupacions d’esforç tributari relatiu també se les plantegen altres països com Suïssa. Detecto que aquestes temàtiques interessen més als empresaris que als polítics. Els ho hem de fer entendre bé. Perquè el que també ens recorda la Ministra és que el pressupost de Catalunya s’ha de retallar i força per aquest any 2011. Abans que Catalunya, molts altres territoris (els receptors nets) haurien d’apujar-se els seus impostos.

 

Els vull recordar que ja fa uns anys el Tribunal Constitucional d´Alemanya va determinar que un excés d’aportació d´un territori era perjudicial per als seus ciutadans i empreses, i va limitar-ho a un màxim del 4%. Ara, els quatre landers alemanys més afectats per ser contribuents nets ja han demanat formalment una revisió a la baixa d’aquest sostre de dèficit. Hem de tornar a posar a l’aparador de les dades econòmiques els càlculs de dèficit i progrés relatiu de Catalunya dels últims anys perquè les balances fiscals no són un tema de moda, són una obligació del Govern, tenen l’obligació de facilitar-nos-les any rere any.

 

Per equitat, per incentivar l’esforç individual i col·lectiu, per eficiència, per afavorir el futur personal i professional dels membres d´aquest club PER, i per molts altres motius, ara del que es tracta és de reconduir el finançament de Catalunya. Per favor, quan abans.

Article publicat al diari Avui (13/02/2011)