Garantir una bona mobilitat, "empresa" de futur!

Garantir una bona mobilitat, "empresa" de futur!

La Nit de l’Empresari d’aquest any ha estat batejada com la Global Night, una elecció amb la qual la Cecot ha volgut posar de manifest que la internacionalització en l’economia i en el món de l’empresa és ja una realitat.

30/11/07 Antoni Abad, president de la Cecot


La internacionalització és ja una realitat per a moltes empreses, i un repte immediat per a la resta.

Un repte on Catalunya hauria de saber-hi trobar el seu lloc, un lloc entre els primers en el concert europeu. Però perquè això sigui possible moltes coses han de canviar, i una de les més importants és la fluïdesa de la mobilitat al nostre país, perquè sense aquesta fluïdesa no hi pot haver productivitat en les empreses, i sense productivitat ni podrem mantenir les empreses que tenim ni n’atraurem de noves. Durant els últims mesos Catalunya ha sofert greus contratemps per manca, inestabilitat o obsolescència d’un bon nombre de les seves infraestructures, la major part de transport, les encarregades de garantir la mobilitat de persones i mercaderies. Tot i que alguns s’afanyen a dir que aquests fets han estat conjunturals, res més lluny de la realitat. Aquests fets són conseqüència directe dels dèficits endèmics que patim des de fa molt temps i feia anys que, des de la Cecot, denunciàvem aquest col·lapse en què estem. A hores d’ara i valorant els esforços fets darrerament encara estem molt lluny d’haver enfocat les solucions, i és que no podem deixar de repetir que la possibilitat de gaudir de la mobilitat és una necessitat en el món actual i un dels grans punts febles del nostre país.

Fa pocs dies els governs central i autonòmic han pactat una xifra de diners que s’han d’invertir en projectes d’infraestructures a Catalunya durant els propers anys. D’entrada, valorem positivament aquest acord. Però assolits els recursos necessaris per invertir en infraestructures, és el moment d’exigir que es decideixi el més aviat possible a quins projectes s’han d’esmerçar els diners. És objectivament cert que fins al moment els recursos han estat molt escassos encara, i també val la pena recordar que gràcies a la iniciativa privada Catalunya havia estat capdavantera en infraestructures en altres èpoques, quan tampoc arribaven recursos de l’estat. Però també és cert que a Catalunya no hem estat especialment encertats a l’hora de prioritzar ni tampoc eficients a l’hora de licitar i executar les inversions que calien.

Quan cal prioritzar ens manca visió global,de país, a llarg termini sobre les necessitats de mobilitat i, per contra, ens sobra “localisme” i un excés d’atenció a reivindicacions que no per més sorolloses són realment més justificables. Ens sobren també contradiccions internes entre els qui han de prendre decisions que fan que una i altra vegada questionem els mateixos projectes sense avançar. Sé que les comparacions són odioses però un no pot evitar posar de manifest allò que a Madrid, amb un terme municipal de 602 km2, decideix un alcalde, a l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha de pactar, un per un, amb més de 33 (i no estic exagerant) en una superfície similar.

Se senten rumors que apunten que alguns membres del govern plantegen la possibilitat d’utilitzar part d’aquests recursos per a “rescatar” peatges. Ens hem passat anys i anys dient que no podíem fer certes infraestructures i quan arriben aquests diners, de veritat volem dedicarlos a això?

Un darrer apunt. Seria bo que els projectes escollits foren consensuats entre tots els interlocutors socials, en especial amb l’empresariat, que té molt a dir sobre les necessitats i les preocupacions que la mobilitat crea a l’empresa. I reclamem que, una vegada acordats els projectes, es faci el seguiment oportú, passant comptes, tant de l’obra pressupostada, com de la licitada i l’executada. Els governs s’haurien d’acostumar d’una vegada que passar comptes amb els seus electors no és una opció, és una obligació.