Impulsem la productivitat

Impulsem la productivitat

Foto d
Una cosa està clara actualment al món i és que, per a una gran majoria de mercats, hi haurà més oferta que demanda durant molt de temps.

22/10/09 Antoni Abad, president de la patronal Cecot


A partir d'aquí, són diversos els factors que poden condicionar l'èxit de l'economia d'un país, però n'hi ha un que és determinant: la productivitat. I en aquesta assignatura estem en una situació molt poc favorable.

Quan parlem de productivitat ens referim a la ràtio que s'obté de dividir l'output obtingut entre els recursos necessaris per obtenir-lo. L'anàlisi d'aquesta fórmula permet veure que hi ha diverses formes de millorar la productivitat, formes que poden classificar-se en dos grups: les que farien incrementar els ingressos amb les mateixes despeses i les que farien reduir els costos aconseguint els mateixos ingressos.

Es poden incrementar els ingressos de quatre maneres diferents. La primera, apujar preus. Però en mercats d'excés d'oferta no sembla gaire factible. La segona opció és migrar la nostra oferta cap a productes i serveis de més valor afegit, que suposadament podríem "produir" gairebé amb els mateixos recursos. Crec que aquesta és una de les millors opcions a llarg termini, sobretot perquè és la que comporta una major dificultat i, per tant, la més fàcil de mantenir com a aventatge competitiu. Però és evident que la mateixa dificultat no permet obtenir resultats a curt termini. La tercera consisteix a incrementar el volum de vendes d'allò que ja fem, sense incrementar costos, però amb més oferta que demanda no estem en la millor situació per tenir guanys importants si abans no millroem la productivitat per mitjà d'altres mecanismes. La quarta manera és desenvolupar més iniciatives empresarials, que és una de les més factibles i amb més potencials resultats a curt termini, tot i que per tal que funcionés el nostre país hauria de millorar molt el seu atractiu com a lloc on invertir (per als d'aquí i per als de fora).

En el segon grup d'iniciatives caldria reduir el denominador; i això es pot fer de tres formes diferents: la primera és millorar l'eficiència mitjançant una millor organització dels recursos. Ens agradi poc o molt, això hauria d'anar acompanyat de més flexibilitat laboral, tant des del punt de vista de la mobilitat funcional i geogràfica com de l'organització del temps de treball. Sense flexibilitat no hi haurà millora de la productivitat real. La segona és la reducció dels salaris fixos i, a risc de ser criticat, haig de dir que és una opció de hauríem de contemplar seriosament, això sí, comensant-los amb l'increment de retribucions variables, lligades a la productivitat o altres objectius. La tercera és eliminiar els principals factors de pèrdua de productivitat directa qu epatim les empreses, com ara l'absentisme i el passotisme, per citar-ne dos exemples.

Amb el consens social pertinent, totes aquestes mesures es podrien dissenyar i implantar a curt termini. Ara bé, amb perspectiva de país, això no seria suficient. Perquè si les empreses ajustessin els costos millorant la flexibilitat, però la nostra economia no fos capaç de generar més activitat, aquestes despses ens tornarien tard o d'hora. Aquest és un dels molts temes que hem de debatre els interlocutors socials, i hem de poder-ho fer sense dogmatismes, amb rigor i sense desqualificacions. I els Governs i els Parlaments també són actors i tenen una responsabilitat principal. Quan més tard ens hi posem, més s'endarrerirà la sortida de la crisi.