Màgia per a encarar la crisi?

Màgia per a encarar la crisi?

Antoni Abad, president de la patronal Cecot
Article publicat a La Vanguardia (01/08/09) S'ha dit ja diverses vegades però permetin-me que torni a insistir en això, amb nous arguments, si cap, encara més contundents.

24/08/09 Antoni Abad, president de la Cecot


El nostre país necessita, urgentment, un gran pacte d'estat que inclogui a les principals forces polítiques i als interlocutors socials més representatius, per a abordar les reformes estructurals necessàries i enfocar adequadament la sortida d'aquesta crisi. Per a argumentar aquesta afirmació m'agradaria destacar un fet que realment em té totalment perplex. El debat públic en aquests moments se situa en el temps que durarà aquesta crisi i en quan s’invertirà la tendència de decreixement actual i s’iniciarà el camí de la recuperació. Argumentar d'aquesta manera transmet la idea, absolutament falsa, que la crisi és mundial i ens ha arribat, com una mica aliè a nosaltres i que, per aquestes mateixes raons un dia desapareixerà per si sola i, per tant, només hem de centrar-nos a esbrinar quant durarà i a pal•liar les seves conseqüències?

El camí de sortida de la crisi a Espanya és màgic, no requereix esforços ni contribucions especials de tots els que treballen o poden treballar, dels funcionaris o dels estudiants, és gairebé aliè al ciutadà. L'únic esforç és pressupostari, que és la perversió més enorme: tots els problemes se solucionen amb diners! Un error de proporcions descomunals perquè el que està clar és que no tots els països sortiran igual de bé o malament parats d'aquesta crisi, ni sortiran amb la mateixa rapidesa i ritme. Tot això dependrà, sobretot, de com es gestioni el procés de sortida. I per a sortir, seran necessàries transformacions ràpides i, en certa forma, radicals. Urgeix que deixem de marejar la perdiu i dissenyem el camí de sortida. El discurs polític és aclaparadorament poruc i irresponsable; no construïx objectius, reptes i il•lusions. És paternalista i passat.

Com vam poder llegir en La Vanguardia el mes de juliol: Serà veritat tanta mentida? Al final pot ser que la corba d'aquesta crisi i la recuperació consegüent se sembli a una V, a una L o a qualsevol dels escenaris intermedis. Que se sembli més a la una o l'altra dependrà de tots nosaltres. Tinc clar que si ens concentrem en mesures a curt i que van orientades pràcticament en exclusiva a pal•liar els efectes de la crisi, perquè són políticament correctes, la sortida serà Lenta. Si el que volem és una sortida Veloç, urgeixen transformacions estructurals en el marc laboral, el sistema educatiu, la internacionalització, la innovació i la productivitat i la modernització de la funció pública, així com recuperar valors i actituds com l'esforç i l'esperit positiu. I tot això només és possible a través d'un pacte d'estat.