Actuar per homologar

Actuar per homologar

Imatge: freedigitalphotos.net
Començo l’article amb una certesa que ja vaig ressaltar en el meu discurs a la darrera Nit de l’empresari de Cecot i que em preocupa molt: a Espanya no es prenen decisions “estructurals” de cap mena.

04/11/11 Antoni Abad, president de la patronal Cecot


 

Ni les que venim proposant des de Cecot ni tampoc unes altres. El país segueix tenint pendent modernitzar-se, homologar-se internacionalment i, en definitiva, fer-se adult. En conseqüència, la prioritat és desencallar aquesta paràlisi, i passar a l’acció.

 

Acabem de tenir noticia que l’atur està en màxim històric, a punt d’arribar a 5 M de persones a tot l’Estat. L’error està, ha estat sempre, en dos aspectes molt mal enfocats a la nostra societat.  El primer, defensar el lloc de treball per sobre de que hi hagi ocupació per a tothom. Si tots els esforços que s’han esmerçat en defensar llocs de treball totalment obsolets, s’haguessin dedicat a reorientar professionalment a les persones que els ocupaven, donant suport a la creació de llocs de treball en sectors emergents i en molts d’altres, ara no tindríem tants problemes. El segon error és com es va dissenyar un malnomenat “sistema de protecció”. Per una banda, les indemnitzacions, que imposen unes rigideses absurdes a les empreses i té greus conseqüències en l’ocupació. Per l’altra, la prestació de desocupació, que no incentiva buscar feina. Si les “compensacions” estiguessin fonamentalment enfocades a la recol·locació de la persona i les prestacions per atur totalment orientades a donar suport al reciclatge i/o la reorientació professional, la societat estaria fent passes per homologar-se als millors països del nostre entorn. Ho resumiria amb una proposta que des de Cecot hem mantingut sempre: cal evolucionar des de l’”Estatut dels Treballadors” cap al “Codi del Treball”.

 

Òbviament això no és suficient. Un segon gran problema que tenim en aquests moments és el del finançament empresarial. La clau: ajudar el sistema financer i la seva recuperació sense fer-ho a esquenes de l’economia productiva. Coneixíem aquesta setmana que les xifres de morositat bancària estan arribant a nivells molt preocupants. I pujant. Disculpin la cruesa però sens dubte és el propi sector, condicionat per una nefasta gestió dels reguladors públics, el que està provocant part de la morositat, en tancar l’aixeta del crèdit. Cal enfocar els ajuts a la recuperació del sector financer a que es mantingui el crèdit a les empreses i a particulars. Hi ha alternatives aplicades en altres països.

 

En darrer terme queda un tercer problema per resoldre si volem sortir de la situació actual. La posta en marxa de nous negocis, la cessió d’empreses petites a “reemprenedors” o la gestió corrent i continuada de tot tipus de companyies, estan esquitxades de constants traves legals i burocràtiques, d’excés de regulació i d’ajornaments injustificats de tràmits, incloent la gestió de conflictes que han de passar per l’administració de justícia. Tot plegat està fent que Espanya sigui considerada en aquests moments un país mediocre on fer negocis.  Cal accelerar, des dels poders legislatiu i executiu, la modernització de la funció pública, transformant-la en profunditat cap a unes administracions que tractin els administrats com a persones adultes i responsables. I reformar, per homologar-los, els marcs jurídics caducs que arrossega el país.

 

S’ha portat al país a un extrem on ara el discurs del sentit comú sona agosarat. La recuperació i el progrés futur es basaran en recuperar la lògica econòmica. Adaptem les bones pràctiques d’altres països de l’UE. Fem proves pilot i aprenguem del prova-error. Però, per sobre de tot, fem coses! El moment convida a actuar.

Article publicat al PuntAvui (04/11/2011)