Aprofundim en el canvi

Aprofundim en el canvi

Ja fa uns quants anys que les coses estan canviant molt, encara que no totes al mateix ritme.

24/02/06 Antoni Abad, president de la Cecot


Objectivament, crec que ara podem dir amb total coneixement de causa el que alguns ja ens nunciaven fa uns anys, i és que estem absolutament immersos en un canvi social i econòmic com a mínim tan transcendental com va ser el de la revolució industrial. En el seu moment, la revolució industrial va comportar canvis radicals en la forma d'entendre i fer empresa que van provocar, al mateix temps, alguns efectes traumàtics sobre la societat.

En aquests moments ja podem observar canvis realment importants. La forma en que ens comuniquem mitjançant el correu electrònic i el telèfon mòbil, les multilocalitzacions de moltes empreses industrials i de serveis, l'automatització de molts processos o l'aparició de les companyies aèries de baix cost, per posar alguns exemples, representen canvis probablement més dràstics que el que va representar en el seu moment la "cadena de muntatge". Això ha coincidit en el temps, específicament en el nostre país, amb un canvi polític també totalment dràstic amb el seu conseqüent impacte en la societat. I, ressaltant tot això no és que vulgui espantar ningú, és que no ha fet més que començar.

Com deia al principi, lògicament, no tot ha canviant al mateix ritme. Els canvis possibles no sempre són efectius, perquè qui els han de portar a la pràctica i fer-los tangibles són sovint persones que culturalment no poden assolir-los amb facilitat. Fins i tot la generació que en l'actualitat està assolint la responsabilitat
de dirigir la nostra societat i les nostres empreses té a vegades problemes per entendre la dinàmica de la economia i la societat que ens ofereix el futur. La nostra societat té en el coneixement l'explicació bàsica del creixement futur i això és un intangible molt difícil de mesurar.Tothom diu que en la nova economia global del coneixement, les capacitats d'aprenentatge i d'innovació dels agents econòmics i la flexibilitat organitzativa i institucional són la font principal dels augments
de productivitat, competitivitat i benestar.

Però això cal convertir-ho en realitats tangibles que ens permetin evolucionar. I per fer-ho, cal que les persones que han de dirigir aquest procés puguin assolir culturalment els canvis. Admiro profundament la generació de dirigents polítics, empresarials i socials que ha permès que el nostre país hagi fet una autèntica revolució en els darrers 30 anys, que estic segur s'estudiarà en el futur com un fet insòlit en la història europea. El fet que els canvis s'hagin pogut fer en pau no treu en absolut que en el seu conjunt es puguin qualificar com de revolució. Però, com deia, això no és més que el principi. Els canvis que viurem en el futur seran encara més importants i probablement
només assolibles per a una nova generació de dirigents i per a una societat amb uns valors evolucionats i amb uns hàbits diferents.

I ara estem en moments en que podem "triar" la forma com volem abordar aquests canvis en el futur. Si estudiem l'evolució dels principals indicadors de la nostra economia en els darrers anys i analitzem la situació actual, podem concloure que estem en una excel·lent situació per plantejar canvis dràstics en el model econòmic i social amb tranquil·litat. Coneixem els reptes, hem de ser valents i innovar en els models per aconseguir superar-los, i encara que a alguns els costi entendre-ho una mica més que a d'altres, cal que, a tots els nivells, públics i privats, donem pas a noves generacions amb l'ambició i els coneixements suficients per tal de fer-los efectius.