Malbaratem capital humà

Malbaratem capital humà

Donant-li voltes al tema del talent, crec que és ineludible parlar del que estem malbaratant dia rere dia amb la gent que podríem anomenar madura, a partir dels cinquanta anys.

03/10/08 Antoni Abad, president de la Cecot


La nostra economia fa temps que prima la contractació de joves, menyspreant l’aportació que només pot fer la maduresa. I això és un malbaratament de capital humà insostenible.

Ja fa temps que la societat s’entesta en sobrevalorar les virtuts de la joventut, la il·lusió, la determinació, fins i tot la “valentia” (tot i que de vegades resulta ser més inconsciència que una altra cosa), menyspreant els valors de la maduresa, la reflexió, la saviesa, la ponderació... En molts casos, a més, es fan aparèixer com coses incompatibles, fet que està reforçat en molts casos amb l’extraordinària rigidesa de la legislació laboral del nostre país.
Això comporta conseqüències molt negatives per a l’economia, perquè joves i veterans aporten elements diferents i complementaris al món empresarial i, de fet, hi ha un paral·lelisme, que alguns estudis ja han evidenciat, amb l’èxit empresarial d’equips directius mixtes, vull dir, on la presència de dones i homes està molt repartida. Mesurat en termes de resultat econòmic compaginar sèniors amb joves i homes amb dones és la fórmula guanyadora.   

No és necessariament dolent que persones en edat madura, i potser una mica estancats professionalment, abandonin el seu lloc de treball “segur” i comencin una “aventura” empresarial nova. Però això no té res a veure amb acomiadar a un pila de gent sense més estímul que el de viure de les rendes, una jubilació més o menys daurada, els propers trenta anys. La nostra societat té un gran repte per davant, que només es solucionarà amb una major flexibilitat, sabent aprofitar el talent “adormit” de tota una generació.