Racionalització i no retallades

Racionalització i no retallades

Fotografia
En aquestes darreres dates, han aparegut de manera reiterada als mitjans de comunicació moltes notícies relacionades amb les mal anomenades “retallades” de la despesa pública.

23/09/11 Antoni Abad, president de la patronal Cecot


 

Concretament, les que ens toquen de més a prop i han provocat un nivell de crispació important a Catalunya han estat les relacionades amb l’àmbit de la salut i de l’educació. Evidentment, aquestes no són bones notícies, però, per entendre-les, és convenient contextualitzar-les. En primer lloc, potser no es diu prou però a tota Europa s’està  fent un esforç de racionalització de la despesa pública que, fins i tot, afecta amb molta més virulència a alguns dels nostres països veïns.

 

La greu conjuntura econòmica ens està obligant a prendre decisions difícils ja que el dèficit i l’endeutament que estàvem suportant fins ara és insostenible de cara al futur. I no és, principalment, una qüestió d’impostos. No descarto que calguin certs ajustos fiscals doncs el sistema actual en el nostre país dista molt de ser eficient i just però, en qualsevol dels casos, mentre decidim quina és la millor manera de fer-ho, hem de fer un clar exercici de replantejament de l’estructura actual del sector públic. No es tracta de retallar perquè sí, sinó de gestionar millor, de reduir despesa reorganitzant-la de manera econòmicament sostenible. I, al mateix temps, crec que és bo continuar contextualitzant, especialment per posar un punt de sentit comú en tot aquest marasme de desinformació que s’està produint actualment. En aquest sentit, cal assenyalar que, ja en plena crisi, quan el 100% de les empreses, ciutadans i administracions serioses ho estaven fent a tota Europa,  l'Administració Pública a Espanya no ha reduït la seva despesa sinó que l’ha augmentada, i molt, des dels 413  mil milions d’ euros de 2007 a 490 en 2010. Prop d’un 20 %. A Catalunya la tendència ha estat la mateixa.

 

Ara, toca començar a racionalitzar. I no només perquè ens ho exigeixi la Unió Europea o els mercats financers, sinó també perquè no hi ha diners per pagar, com es demostra dia a dia amb les dificultats de totes les administracions per pagar al seus proveïdors. Tampoc els podem demanar prestats, com s’ha fet fins ara, a risc de pagar un nivell d’interessos inassumible, que agreujaria la situació. Toca fer els ajustos que calgui i, per fer-ho de forma significativa, no hi ha més remei que posar-se en totes les partides i, en especial, en aquelles en les que gastem més.

 

Dit això, cal evitar caure en la demagògia habitual de la majoria dels nostres polítics.  Els pressupostos del CatSalut per l’any 2010 van ser de 9.547,81 milions d’euros, el que va representar un increment del 4,94% respecte el 2009.  La racionalització d’aquesta despesa a un nivell d’un 10% inferior a la del 2010 la situaria a prop de 8.600 milions d’euros, és a dir, una mica inferior a la despesa de 2008. Algú podria argumentar aquí que des de llavors la població ha crescut i ha envellit, i és cert però, en tot cas, l’efecte sobre les necessitats realment importants en matèria de salut és mínim.

 

Sóc empresari i tinc prou experiència com per dir sense por a equivocar-me que és perfectament possible agafar qualsevol organització que no ho hagi fet en els darrers anys i reduir les seves despeses un 10% fent eficiències  i sense retallar el nivell de qualitat en el servei, amb el condicionant, això sí, de que tots el que la integren “remin” en la mateixa direcció, en lloc de lluitar pels seus interessos particulars o de curt termini. Això sí, valorant per ser equitatius i tenint en compte el punt de partida de cadascú, que no és el mateix.

 

No parlem de fer retallades ni de fer ajustos, parlem de fer eficiències.

Publicat al diari Avui (23/09/2011)