És urgent i necessària una reforma de la Llei Concursal

És urgent i necessària una reforma de la Llei Concursal

Competitivitat

El 90% d’empreses que entren en concurs de creditors s’acaben liquidant degut a la mala gestió de la pròpia administració

25/03/09 · Cecot


Més del 90% de les empreses que entren en concurs de creditors acaben en liquidació i la Cecot ho atribueix a una mala gestió de la pròpia Administració Pública que no fa possible el compliment de la Llei. Així mateix ho hem especificat en una carta al Ministre Solbes en la que hem detallat algunes solucions per millorar el procés i evitar que les empreses que entren en concurs de creditors acabin tancant. Cal fer esforços per mantenir l'activitat empresarial i reduir la destrucció de llocs de treball.

En l’actual context de crisi econòmica moltes empreses, complint la normativa vigent, han de presentar concurs de creditors amb la confiança que, d’acord amb allò que explica la pròpia exposició de motius de la Llei, el procés li permetrà continuar amb la seva activitat. Però les últimes dades indiquen que més del 90% de les empreses que entren en concurs han acabat en liquidació. S’explica l’alta xifra de liquidacions dient que les empreses presenten massa tard el concurs, però a la Cecot afirmem que si passa això és per la manca de confiança en que els mecanismes de la Llei Concursal assoleixin mantenir l’activitat de les empreses.
Les nostres estadístiques, comparades amb la dels països de l’entorn són catastròfiques i ho són, en gran part, per les actituds. A la Cecot creiem que cap dels actors que intervenen en el procés s’ha cregut el principi bàsic que inspira la Llei i que hauria d’afavorir la continuïtat de les empreses. Sense voler ser exhaustius, alguns dels aspectes que dificulten el procés són: 

- La mateixa administració contradiu l’esperit de la Llei amb altres normes com, per exemple, la Llei de contractació amb l’Estat que prohibeix a l’administració licitar a una empresa concursada, limitant d’aquesta manera la seva continuïtat. Pensem que una empresa intervinguda per una administració judicial hauria de tenir per a l’administració pública totes les garanties.

- La Llei és molt rígida pel que fa al supòsit objectiu per el que l’administrador d’una societat ha d’iniciar el procés concursal si no vol assumir responsabilitats personals. La rígides limita la possibilitat de buscar fórmules de continuïtat. Es presenten concursos massivament i es col·lapsa el sistema.

- Aquest col·lapse està provocant retards en l’admissió i el seguiment dels concursos que limita de forma irreversible en molts casos la viabilitat futura de les empreses. La Llei estableix un termini màxim de 48 hores per a que el jutge accepti el concurs i nomeni els administradors concursals, però actualment es tarda fins a dos mesos en posar en marxa aquest procediment. Paral·lelament, la duració dels procediments concursals a Espanya són excessivament llargs. Els que es processen per la via del conveni no anticipat triguen un temps total fins la seva aprovació de 14-15 mesos, mentre que el temps total de tramitació d’una liquidació arriba en promig als 24 mesos d’haver-se produït la declaració del concurs. L’excessiu garantisme processal que s’atribueix al dret espanyol té mol a veure en tota la dilatació dels processos.

- Un altre fenomen que ha bloquejat els processos ha estat la crisi del sector immobiliari, que ha generat molts procediments concursals que haurien d’haver anat per altres camins o, com a mínim, per un procés emmarcat en la pròpia llei però amb les especificacions necessàries per la tipologia d’actius i passius que composen els seus balanços.

- No hi ha un “mercat concursal” en el que sigui públic i notori l’oportunitat de negoci que es pugui donar. Moltes empreses pateixen dificultats financeres però el negoci com a tal és viable i inclús molt bo. Si hi hagués un mercat públic seria possible que moltes unitats de negoci poguessin sortir al mercat i, en altres mans, podrien tenir continuïtat. 

- El procés és, en ocasions, excessivament car. Per solucionar alguns d’aquest problemes, la Cecot proposa que l’administració pública executi les següents accions: 
 

  • Endegar una campanya per a que tots els actors afectats per un concurs (administració pública, treballadors, entitats financeres, clients, proveïdors, etc.) prenguin consciència de que l’objectiu de la Llei és la continuïtat de les empreses però sense la seva col·laboració això és impossible. Es tracta de donar compliment al preàmbul de la Llei.
  • Plantejar una proposta legislativa que afavoreixi els acords preconcursals, així com un nomenament d’administradors concursals que estigui d’acord amb la complexitat dels procediments i no simplement la seva quantia.
  • Plantejar una proposta legislativa que adeqüi el procediment concursal a les situacions específiques de les empreses immobiliàries.
  • Dotar urgentment de mitjans els jutjats mercantils per evitar el retard en el compliment dels terminis que fixa la Llei, evitant demores que es converteixen en problemes irreversibles per la continuïtat de l’empresa.

     
  • Promoure la revisió de la legislació vigent a fi d’eliminar totes les restriccions de contractació amb empreses en procés concursal.