Ampliar els horaris d'atenció al públic, sí gràcies

Ampliar els horaris d'atenció al públic, sí gràcies

Laboral

Pilar Gomà, assessora de Comerç Interior de la Cecot

Estic entusiasmada, algú ha tornat a obrir el debat sobre els horaris comercials. La base: la necessitat dels ciutadans i ciutadanes de poder comprar a qualsevol hora i lloc.

16/03/11 · Pilar Gomà, assessora de Comerç Interior de la Cecot


Això vol dir que a partir d’ara, si tinc el caprici de comprar ¼ de k de maduixes a les 11 de la nit del diumenge, podré fer-ho i sinó em queda més remei que comprar el sabó de la roba el divendres sortint de sopar amb els amics, també podré fer-ho.

Això em tranquil·litza, i molt. A partir d’ara ja no em caldrà organitzar-me, ni actuar amb previsió, ho podré fer tot a qualsevol hora. I dic tot, perquè estic convençuda que aquestes ments benpensants que han arribat a la conclusió que m’és absolutament imprescindible per al meu bon funcionament i felicitat poder comprar a tota hora, també procuraran que la meva filla pugui anar a escola qualsevol dia de la setmana i a qualsevol hora, en coordinació amb els horaris laborals dels seus pares, a vegades  nocturns i sovint de cap de setmana. Ja m’imagino la publicitat, “Escola oberta les 24 h, per a la seva comoditat”.

I, evidentment, darrera l’escola i de manera immediata la meva advocada i el meu gestor, obriran les seves oficines 24 hores, per si a mi se m’acut portar els papers de l’IVA el diumenge al matí abans d’anar al parc. En sortir del parc, i abans de passar per la  biblioteca pública, que també obrirà tots els diumenges i moltes hores, aprofitaré per a pagar a l’oficina bancària, que també estarà oberta, els meus impostos  i potser si a la tarda m’avorreixo, aniré a renovar-me el carnet d’identitat. De tota manera, ara que hi penso si el diumenge que puc estar amb la meva família m’avorreixo, el que potser hauria de fer és anar a ca’l psicòleg, que també, com no, obrirà tots els dies de la setmana per a la meva comoditat.

Quina delícia, ho podré fer tot, a qualsevol hora. Perquè d’això parlem, quan parlem de llibertat d’horaris, no? Ai, espera que no m’havia adonat, la llibertat d’horaris només és per aquells a qui afecta la lliure competència, vol dir que l’Administració Pública, monopoli del qual no puc fugir, no es veurà obligada a obrir més hores per a ser més competitiva, i els bancs i caixes ja pactaran entre ells, per tal que tampoc hagin d’obrir més hores.

Però és igual, jo podré comprar a qualsevol hora. I està clar,totes aquestes àmplies obertures, comportaran més contractació, i aquesta contractació serà de població bàsicament femenina (com ho demostren les estadístiques de treball en el comerç i en els contractes a temps parcial), així que aquell sector “família” pel qual s’ha pensat l’ampliació d’horaris comercials, es trobarà que molts haurem de treballar tots els dies de la setmana, com fa uns quants segles.

De tota manera un amic meu, m’ha dit que els torns de cap de setmana els faran amb universitaris que els interessa el treball a temps parcial, ja me’ls imagino deixant d’anar a classe durant un període de temps per assistir a la formació que imparteix el gremi de la carn o del peix per a formar a bons professionals especialistes i que atenguin al públic amb coneixement del producte i del client.

I continuant el fil d’aquesta reflexió, llegeixo estadístiques del darrer trimestre del 2010, en que els comerços han ampliat els seus horaris amb obertura de festius i més hores entre setmana, i veig que no s’ha fet noves contractacions, sinó que o bé s’han repartit els torns o l’escàs personal de molts establiments, senzillament han fet més hores que un rellotge, quin avenç, quina modernitat. Després de lluitar durant anys pel descans setmanal, ara resulta que hi anem en contra. Clar que les empreses més petites, sempre tenen l’opció d’obrir de dimecres a diumenge i així continuar gaudint dels dos dies de descans...

EL QUE NO HEM DE FER EN CAP CAS, és educar a la gent per a que s’organitzi i actuï amb previsió per a les seves compres i per a la vida. De cap manera hem de conscienciar a la gent  que per a gaudir d’un cap de setmana en família no cal anar al centre comercial a gastar, que també hi ha parcs per passejar, i jocs de taula, lluny de la tele per a jugar amb els amics, compartint un temps i un espai, que no té preu, per molt que alguns economistes el vulguin convertir en temps de consum.

Tanmateix, estic entusiasmada, si molt hi insisteixen podré comprar a qualsevol hora en enormes espais despersonalitzats que m’atendran tan amablement com puguin, si no els han transformat en màquines d’autovending.

Definitivament, ampliar els horaris d’atenció al públic, sí gràcies però per a tot.