Com millorar la competitivitat de les nostres empreses?

Com millorar la competitivitat de les nostres empreses?

Competitivitat

El 2009 Cecot va fer un estudi sobre competitivitat que va posar de manifest algunes conclusions moltimportants.

14/07/10 · Cecot


La primera és que, en termes generals, el mercat interior, en aquest cas el mercat espanyol, està feble i ho seguirà estant durant bastants anys.Si analitzem els mercats dels països del nostre entorn proper, en aquest cas l'Europa de l'euro, trobem una situació una mica millor, depenent de cada país, però,en el millor dels casos, sempre amb taxes de creixement molt moderades.

En conseqüència, el principal repte per millorar la competitivitat de les nostres empreses és el de posicionar-se clarament en mercats que estan creixent a un ritme molt més alt, com el Brasil (5%), la Índia
(8%), la Xina (10%) els països de l’est d’Europa. Tots els experts coincideixen que aquests seran durant els proper anys els que tiraran de l'economia mundial. El mateix informe posa de manifest que les nostres empreses tenen problemes importants per competir en el context global, per problemes associats a l'estructura de les pròpies
empreses i d’altres propis del nostre país.


Els principals reptes de les nostres PIMES

Internacionalització
En aquest context, la internacionalització és la taula de salvació de les nostres empreses.
El seu mercat natural no es pot limitar al nostre entorn més proper, sinó que ha de buscar els mercats emergents que estan
creixent a un ritme molt més alt. És imprescindible explorar-los i estudiar a fons totes les oportunitats de negoci que ofereixen,
que són moltes.
Per poder competir, en primer lloc, cal tenir molt clar que l'economia és global i que, en conseqüència, els mercats, els competidors
i els partners poden ser arreu del món. És veritat que la mida petita de les nostres empreses pot arribar a ser una dificultat,
i per superar-la, les empreses necessiten créixer per aconseguir el punt òptim entre dimensió i eficiència, i assegurar així la seva
rendibilitat. Créixer no és només una qüestió de finançament. En molts casos, no cal comprar, vendre o participar en una fusió.
Per sortir a l’exterior, les nostres PIMES poden cercar socis, tant a nivell de capital com estratègics. L’objectiu seria guanyar
mida amb acords i aliances estratègiques.
Cal la màxima flexibilitat per establir tot tipus d’aliances i poder gestionar tots els processos de negoci amb eficiència. En
segon lloc, cal conèixer molt bé quines són les activitats de la cadena de subministrament que afegeixen valor i quines es poden externalitzar. A partir d’aquí, s’ha de triar el lloc on desenvolupar cadascuna d’aquestes activitats en funció dels costos, de la disponibilitat dels recursos essencials per desenvolupar-les i del marc regulatori que permeti gestionar-les de la forma més
eficient i competitiva possible. És essencial que les PIMES aprenguin a treballar en col·laboració amb tercers, fent xarxa, tant amb competidors com amb clients, proveïdors i d’altres partners. Finalment, els nous reptes exigeixen aconseguir un teixit industrial
competent, valent i amb dimensió per a assolir els nous reptes. I, encara més, amb la concepció global de l’economia.

Competitivitat i productivitat
El segon gran cavall de batalla per ser competitius és el de la productivitat. Cal reduir l’absentisme, millorar l’organització del treball, apostar per la mobilitat funcional i geogràfica, reduir els costos de les indemnitzacions i lligar els salaris a la productivitat.
En aquest context, la reforma del mercat laboral és necessària i inajornable per millorar la competitivitat. I per concretar les reformes, no cal fer invents. En el nostre entorn tenim dos exemples que ens poden servir, com són els models austríac i alemany.
Del primer en podem aprendre la reforma de la legislació sobre la indemnització per acomiadament, que es va realitzar el 2006.
El punt de partida va ser la creació d’un fons personal a partir de la contribució amb un percentatge del salari brut a compte de cada treballador. Aquest fons (amb topall) es pot traslladar d’una ocupació a la següent, de manera que acompanya cada canvi. Així, s’aconsegueix que el treballador no perdi els drets econòmics adquirits amb el temps i que no es dissuadeixi la mobilitat laboral per a la cerca de noves feines, promoció personal o nous reptes suposi assumir més risc. Del model alemany en podem aprendre la flexibilitat de què disposen el comitè d’empresa i l’empresari, per tal d’evitar acomiadaments en situacions de crisi, a canvi de reduccions en el temps de treball i en el salari, a l’espera d’una millora en els resultats de l'empresa.

El finançament
En tercer lloc, abordem com abordem el creixement, l’estructura de finançament serà crítica. Per una banda, cal que les nostres
empreses disposin de més recursos propis per competir. Per l’altra, el sistema financer ha d’orientar-se més a les empreses.
El finançament és la sang del nostre sistema econòmic i, naturalment, també de les nostres empreses. L'actual resistència
de les entitats de crèdit a concedir-ho està creant dificultats i en alguns casos fins i tot està estrangulant les seves possibilitats de supervivència. Com s’ha esmentat tantes vegades, si no s’obre l’aixeta del crèdit les nostres empreses corren el risc de desaparèixer.
I no ho diem nosaltres: un estudi del Banc Central Europeu ha comparat les dades de les empreses de la zona euro amb
Espanya. El resultat de l’estudi demostra que hi ha un deteriorament en la disponibilitat dels préstecs bancaris per a les empreses a tots els països que tenen l’euro com a moneda, però, un altre cop, Espanya és líder per la part negativa. Durant l’any 2009 les empreses espanyoles es van portar la pitjor part, mentre que les empreses del nostre país veí, França, són les que estan en la situació més favorable. Així, les empreses que han rebut crèdits eren el 80% a França i el 44% a Espanya.

El paper de les administracions públiques
Però, a banda de la feina que han de dur a terme els empresaris, és un fet incontestable que el paper de les administracions públiques incideix de manera determinant en la competitivitat i l'eficiència de les nostres empreses. Si bé en els darrers dies hem assistit a retallades pressupostàries que suposen un pas endavant en la direcció de sanejar els comptes de l'Estat i millorar la situació econòmica general del país, no són suficients, atès que no garantiran creació d’ocupació
ni de riquesa. Per tant, és necessari millorar en factors clau que determinaran el nostre rumb com a país i la nostra supervivència.
Per la Cecot, la millora de la competitivitat passa perquè les administracions públiques revisin la fiscalitat i eliminin les traves burocràtiques i administratives.
La fiscalitat que suporten les empreses és un altre dels factors que poden afectar la seva vida present i futura. Cal fer una revisió
intel·ligent dels impostos per aconseguir que siguin un estímul per a l’activitat empresarial en lloc d’una pesada càrrega que absorbeix recursos econòmics i treball de les mateixes
empreses. La revisió dels impostos de successions i de societats en són un exemple.
Es tracta no tant de pagar menys, sinó d’estar en igualtat de condicions amb els països del nostre entorn econòmic. Sobre l’impost de societats, que grava els beneficis empresarials, recordar aquí que beneficis equival a inversió present i futura i, per tant,
a assegurar la vida de les empreses. Potser no és el moment de baixar el tipus nominal de l'impost, però sí que es pot reduir el tipus efectiu, ja sigui mitjançant l'augment de les deduccions essencials per millorar la nostra competitivitat (R + D + i), o mitjançant la recuperació de les deduccions que van ser un estímul en altres temps de crisi (deducció per creació d’ocupació o per inversió en actius fixos nous). I, per descomptat, necessitem també una rebaixa de les cotitzacions socials per, tornant al tema de sempre, millorar la nostra malmesa competitivitat.
A més, és urgent abordar les reformes per aconseguir una major eficiència de l'Administració pública perquè no continuï deteriorant la competitivitat empresarial. No podem tornar als temps de Larra d’allò del "torni vostè demà". El funcionament de l'Administració pública afecta fonamentalment de dues maneres a la competitivitat
empresarial. D'una banda, hi ha la pressió fiscal que hem esmentat en el punt anterior, i que és el resultat directe de la forma en què es gestionen els recursos de l'Administració.
El segon factor és l’excés de burocràcia i la manca d’eficiència d’aquests processos.
Reiteracions continuades en les demandes d’informació, autèntics periples per multitud de finestres i instàncies administratives, terminis eterns per a la resolució de qualsevol tràmit, etcètera, no fan més que dificultar la competitivitat general del país.

Conclusions
Tots els factors que hem esmentat al llarg de l'article són imprescindibles per millorar el nostre futur. Cal recordar aquí que la passivitat actual no és una opció. En termes generals veiem a les empreses "fent els deures", però no estem segurs de la resta.
Hem d'apostar per regenerar i rellançar els sectors tradicionals de la nostra economia productiva. En l'actualitat, després d'haver superat moltes crisis, la indústria catalana es caracteritza per la seva modernitat, el seu atractiu, la seva professionalitat i per
ser capdavantera en els sectors que abasta.
Per la Cecot, l'objectiu és que Catalunya torni a ser considerat un país excel·lent per viure, passar el temps d'oci, fabricar, dissenyar i construir com ho va ser abans, i que recuperi el lideratge empresarial i econòmic que una vegada va tenir.