Sector Energètic: Radiografia d´una política ineficient

Sector Energètic: Radiografia d´una política ineficient

Energia

Miquel Gironès, assessor d´Energia i Canvi Climàtic de la Cecot

Cal allunyar la producció d'energia dels especuladors

14/09/10 · Miquel Gironès, Assessor d’Energia i Canvi Climàtic de la patronal Cecot


Les decisions en política energètica que, més tard o més d’hora, caldrà aplicar s’han de subscriure per consens i en cap cas podran supeditar-se a interessos polítics i electorals o a visions ideològiques al voltant de les tecnologies. Està en joc la “seguretat del subministrament” degut a la seva diversificació, i l’”accés al subministrament” a uns preus competitius ja sigui en mercats nacionals o internacionals.

En aquest sentit, les decisions polítiques hauran d’afavorir un sistema econòmicament eficient en un entorn durador, estable, objectiu i transparent. Cal propiciar la confiança suficient per a que tots els agents puguin afrontar riscos i obtenir beneficis en igualtat de condicions. Per aconseguir-ho és necessari aprofundir en la liberalització del sistema energètic i allunyar de la producció d’energia els interessos dels especuladors.
Cal promoure un mercat obert a la innovació que contribueixi a una economia baixa en carboni i que permeti la incorporació de nous agents  que fomentin la competència, l’eficiència i l’estalvi energètic.
És necessari impulsar mesures energètiques que es distanciïn de la política de subvencions. Aquesta, si bé és grata pel polític perquè “dóna al poble el que el poble li demana”, ens allunya, sense cap mena de dubte, de criteris que ajudin a conformar un futur energètic estable, econòmicament sostenible i competitiu.
El resultat d’una política intervencionista és més que evident. Arrosseguem un dèficit tarifari de més de 17.000 milions d’euros a data d’avui, i que pot arribar als 20.000 milions d’euros al 2014, pendent dels títols amb la garantia de l’Estat i de les primes de risc per país.

Generació
Disposem d’energies renovables com la fotovoltaica amb la qual s’ha especulat i comès importants irregularitats. Encara és fàcil trobar a Internet inversions sense risc a 25 anys i retribuïdes al 10%. Si parlem d’energia eòlica, la producció supera el consum i els aerogeneradors s’han de desconnectar. Pel que fa al carbó, continuem pagant el impost elèctric. Es prenen decisions incoherents amb el canvi climàtic,  les renovables i els organismes de la Competència. Es sacrifiquen emissions i eficiència d’altres tecnologies, com els Cicles Combinats, i s’encareixen els costos. I pel que fa a l’energia nuclear, no s’han seguit criteris d’eficiència. En decisions con el tancament de Garoña, o el magatzem temporal de residus no s’ha fet cas dels criteris estrictament tècnics dels organismes reguladors i s’han pres decisions responent únicament a exigències electorals.
La generació d’electricitat està en competència en uns mercats sotmesos a la volatilitat, el CO2 senyal mediambiental, també ho està. En els darrers 30 anys s’ha aplicat un Marc Legal Estable i uns Costos de Transició a la Competència, però avui amb la crisis econòmica es consumeix menys i en un futur l’estalvi i l’eficiència energètica limitaran el creixement de la demanda. El moviment és un risc, però un risc necessari perquè genera oportunitats.

Distribució
Si pel que fa a la generació el panorama és descoratjador, per a la distribució les coses no són diferents. Ens trobem amb activitats sense retribució definida com les Xarxes de Distribució, on tot ho acaba pagant qui sol•licita el subministrament.  Tenim xarxes malmeses i obsoletes a les que ara, a més, es vol connectar els vehicles elèctrics. Però abans serà necessari incorporar nous comptadors que possibilitin la gestió de la demanda. Què prioritzarem, “solucions propietàries“ versus “estàndards oberts i europeus”? I, per arrodonir-ho, la compra d’ENDESA per l’empresa pública italiana ENEL, per exemple, posa de manifest les limitacions de l’Administració a l’hora de  reaccionar davant d’empreses estrangeres per a gestionar interessos propis.
Són urgents les interconnexions internacionals però la construcció de noves infraestructures s’eternitza per una manca de coordinació entre les polítiques globals i els interessos locals i al final, per decisió política, s’executen en corrent contínua i soterrades dificultant i limitant l’operació del sistema enlloc d’afavorir-la.  

Comercialització
I amb la comercialització les coses no pinten molt millor. Hi ha un intervencionisme excessiu sobre la Comissió Nacional de l’Energia. S’ha creat una Tarifa d’Últim Recurs (TUR) per el consum domèstic, que és un contracte per diferencies on no hi ha lliurament físic d’electricitat, es tracta d’un producte de “Trading Financer” més propi de la Comissió Nacional del Mercat de Valors que de la Comissió Nacional de l’Energia.
I tot això  passa en un marc europeu on coexisteixen 27 polítiques energètiques i una sola política de canvi climàtic.
Doncs bé, de tot això depèn la nostra garantía de subministrament en un mercat únic de l’energia. I per a l’1 de juliol possible revisió de costos regulats i càlcul de la TUR!