Homenatge de l'Institut Industrial a Joan Pujals

Homenatge de l'Institut Industrial a Joan Pujals

Fotografia de Joan Pujals i Vallhonrat

Joan Pujals va ser un home clau en el procés de constitució i naixement de la patronal Cecot.

13/01/14 · Institut Industrial


El passat dimarts 19 de novembre, en el transcurs d’una reunió ordinària, els membres de la Junta Directiva de l’Institut Industrial van retre homenatge a la tasca desenvolupada per Joan Pujals i Vallhonrat a l’Institut Industrial durant prop de trenta-quatre anys.

Joan Pujals i Vallhonrat, nascut el 20 de febrer de 1926, va ser empresari del sector tèxtil fins que, com a conseqüència dels danys ocasionats per les riuades a Terrassa el setembre del 1962, decideix tancar la seva empresa.

A partir d’aquest moment fa un gir a la seva vida i funda, el 1945, la primera escola nocturna masculina obrera de Terrassa. El 1964 s’incorpora al govern municipal portant la cartera de Governació i sent nomenat primer tinent d’alcalde; és membre de la Mancomunitat Municipal de Serveis de Terrassa-Sabadell, vicesecretari sindical d’Ordenació Econòmica de Terrassa i el 1970 és nomenat vicepresident de la Ponència de Fiscalitat del Consell Econòmic Sindical del Vallès Occidental pel delegat provincial de Sindicats. En aquest context, va actuar en representació dels empresaris i va ser nomenat mediador en el món econòmic i sindical aportant decisions encertades per al desenvolupament laboral i econòmic de la ciutat.

El 1986 accedeix a la presidència de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca, que ha ocupat fins a l’octubre del 2011. És el 1997 quan el nomenen president de la Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül (benèfica), que comença tota la seva tasca social destacant en la creació de pisos tutelats d’acollida de famílies i l’acció a favor d’infants, indigents i immigrants, càrrec que ha ocupat fins al juliol del 2011. Ha estat vicepresident del Centre Social Catòlic; President de la Comissió de Control de la Caixa d’Estalvis de Terrassa, Vicepresident de la Fundació Foment de l’Habitatge Social nomenat per l’Arquebisbat de Barcelona. És vocal de la Junta Municipal de Museus des de 1966. La seva tasca social ha estat reconeguda per les entitats econòmiques de la ciutat (Unnim, Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca, Cambra de Comerç de Terrassa, Cecot, Institut Industrial i Mutua de Terrassa), el Centre Social Catòlic i el Rotary Club.

L’any 1997 va ser nomenat Terrassenc de l’Any, el 2005 va rebre el premi Paul Harris del Rotary Club de Terrassa i l’any 2009 la Insígnia d’Or de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa.

L’any 2011, en Joan Pujals va rebre la medalla President Macià, guardó amb què la Generalitat li reconeix la dedicació i constància en el treball, així com la contribució a l’impuls de l’economia catalana.

 

Josep Armengol, president de l’Institut Industrial ha volgut destacar el gest desinteressat de Pujals “i agreixo la seva disposició sincera a deixar el càrrec en el mateix moment en què en Martí Colomer va comunicar la seva renuncia a continuar en la presidència. Ho va fer per sobre dels seus interessos personals, com sempre ha fet, i aquesta vegada pensant primer en els interessos de l’Institut Industrial”.

L’acte, de caràcter privat i limitat als membres de la Junta, va desenvolupar-se en un ambient emotiu derivat dels parlaments que diferents persones van realitzar des d’un punt personal i amb to entranyable. L’Institut va convidar també el president de la Cecot, Antoni Abad, per les vinculacions institucionals existents entre les entitats i al president de FEPIME, Eusebi Cima qui, per motius professionals no va poder participar personalment i va fer arribar un escrit que Armengol va verbalitzar durant la trobada.

Armengolva començar l’acte agraint, en nom de la Junta, els seus anys de dedicació a l’Institut, la tasca ben feta i per com l’ha dut a terme. Armengol va recitar un fragment de la glossa que Carles Puig  va fer per Pujals amb motiu del seu nomenament com a Terrassenc de l’any, el 1997: “esperit i voluntat de servei són sinònims de dedicació incansable, de col·laboració fidel, de feina ferma i positiva però volgudament callada com correspon a la senzillesa, la modèstia i la voluntat del personatge”, i va afegir, “jo voldria a més destacar el seu caràcter inquiet i emprenedor, que l’ha fet posar-se al davant de molts projectes, activitats i institucions de la ciutat. En totes elles ha deixat el seu segell d’eficàcia i compromís. Gràcies Joan Pujals, ha estat un plaer haver pogut estar al teu costat i haver compartit amb tu tantes hores al voltant d’aquesta taula”.    

Eusebi Cima, mitjançant un escrit, va manifestar que “des del primer moment que vaig entrar a l’Institut, a l’Acondicionamiento Tarrasense, i a la Cecot, el Sr. Pujals ha estat sempre al meu costat oferint-me consell, reflexió davant una decisió que s’havia de prendre o ensenyar el camí de futur pel bé de l’entitat. Ha estat un recolzament que tothom necessita en un moment donat, quan es passen moments de decaïment, quan s’ha de dir unes paraules a un col·lectiu, etc.  Sempre ha estat disposat a solucionar qualsevol problema o alleugerar angoixes. Ha estat un mestre. El seu treball i dedicació ha estat sempre des de l’anonimat, en un segon pla, de manera callada, discreta i afany de servei i ajuda tant a persones com a entitats. A més de ser mestre, assessor i conseller, t’agreixo l’amistat que durant tots els anys m’has brindat. Felicitats per l’homenatge”.

Antoni Abad va agrair a Armengol el fet de convidar-lo en aquest acte i va reiterar el reconeixement i l’estimació a Pujals, no tant sols per l’Institut Industrial i la Cecot, “sinó també en relació al sector del metall i al seu paper a la Unió Empresarial Metal·lúrgica”.

Martí Colomerva destacar tant la seva bonhomia, com el saber acumulat en relació a la ciutat i a la institució. “El treballar amb ell és fàcil, divertit i un pou de saviesa, és un privilegi. En la persona de Pujals he tingut un gran amic i un gran mentor. Moltes gràcies pels anys de treball junts”.

David Garrofé va reiterar les facilitats i les ajudes de Pujals com a acompanyant de la institució així com en la presa de decisions “i les opinions basades en el bé de l’entitat i de la ciutat, per damunt dels interessos personals. No són molts els que saben que gràcies precisament a aquesta manera de fer de Pujals, posant per davant l’interès de les institucions als personals, es va poder dur a terme la unió de l’Institut Industrial i de la Unió Comercial l’any 1978, donant com a resultat el naixement de la Cecot”.

Després de les intervencions, Armengol va lliurar una placa commemorativa a Pujals en la que se li reconeix la seva generosa i impecable tasca durant trenta-quatre anys així com la plena dedicació a favor de la bona entesa i total coordinació de l’Institut amb les institucions del sector i de les entitats de la ciutat.

Pujals, home discret a qui no li agraden els elogis per merescuts que siguin, va mostrar la seva sorpresa per l’homenatge i va agrair la generositat del reconeixement. “L’Institut Industrial té un molt bon estat de salut, tenint en compte el context actual, i vull felicitar la Junta per mantenir l’Institut com a referent de col·lectiu empresarial i totes les persones que al llarg d’aquests trenta-quatre anys han treballat de valent per fer-ho possible”.

 

Documents relacionats