Un estudi de la FIIC i de la patronal Cecot analitza el cost social i econòmic del fracàs escolar

Un estudi de la FIIC i de la patronal Cecot analitza el cost social i econòmic del fracàs escolar

Colomer i Delclòs durant la presentació de l'estudi

Les persones amb estudis universitaris aporten de mitjana al sistema gairebé el triple que les persones sense estudis.

01/02/13 · Fundació Cecot Persona i Treball


Avui s’ha presentat en roda de premsa a la seu de la patronal Cecot l’estudi “El cost social i econòmic del fracàs escolar” desenvolupat per la Fundació Cecot Persona i Treball a demanda de la Fundació Institut Industrial i Comercial. L’estudi analitza quin és l’impacte social i econòmic del fracàs escolar en un país i quines són les conseqüències que se’n deriven.

Les dades evidencien que, a Espanya en general i a Catalunya en particular, la dimensió del fracàs escolar és molt més alarmant que a la resta dels països de la Unió Europea. S’estableix un vincle directe entre el nivell formatiu i diferents indicadors tals com: l’atur (a menys nivell educatiu més possibilitats d’estar a l’atur), els salaris (a més formació, nivell salarial més alt), hàbits socials i de consum (l’educació superior suposa una major dinàmica i cohesió social), intervenció social i aportació a l’estat (les persones amb estudis superiors aporten gairebé el triple a l’estat que les persones que no en tenen).

Entre les dades de l’estudi s’extreuen resultats com ara que cada any les persones amb estudis universitaris aporten, globalment, 3.000 milions d’euros més a les arques públiques que aquelles persones que disposen d’educació secundària, tot i ser inferior en nombre. La diferència anual amb les persones amb estudis primaris, encara és més espectacular, d’uns 7.000 milions en nombres absoluts.

A l’estudi també es contempla una simulació d’aportació extra a les arques públiques en funció d'una millora del nivell educatiu. Si s’aconseguís reduir en un 25% les persones assalariades amb estudis primaris a Catalunya i que assolissin el nivell d’estudis secundaris, les aportacions monetàries a les arques públiques serien de quasi 9 milions d’euros mensuals (més de 107 anuals); si la reducció fos del 50% l’aportació seria de gairebé 18 milions d’euros mensuals (215 anuals) en el cas que el 75% de les persones amb estudis primaris disposessin d´estudis secundaris.

Entre les conclusions de l’estudi, destaca el fet que existeix una relació directa entre el nivell formatiu de les persones i els salaris percebuts. L’educació té conseqüències sobre totes les dimensions de la vida d’una persona. De la formació de la persona en depèn, tant la seva futura classe social, el seu nivell d’ingressos, els seus interessos culturals, les característiques del seu consum i, fins i tot, les relacions interpersonals que establirà.

Des de la patronal Cecot i la Fundació Institut Industrial i Comercial es realitzen les següents recomanacions:

 

- Reflexionar profundament sobre el finançament del sistema educatiu.Reduir la despesa en polítiques educatives a curt termini pot tenir conseqüències econòmicament nefastes a llarg termini. La relació entre despesa educativa i nivell de vida és òbvia. Per aquest motiu, reduir la despesa en polítiques educatives en l’actualitat, pot tenir un impacte econòmicament molt superior a mig termini, havent-se de necessitar una inversió també superior en altres tipus de polítiques: repressives, socials, assistencials, de salut pública, etc.

- Treballar per tal que el sistema educatiu del nostre país sigui més eficient i més adaptat a les noves necessitats de l’alumnat i del mercat laboralde manera que se’n multipliqui l’aprofitament i se’n redueixi substancialment l’abandonament.

-  Donar estabilitat normativa al sistema.L’educació exigeix un equilibri entre l’estabilitat i el canvi. Tot i que el marc ha de ser el suficientment flexible per adaptar-se a l’evolució dels coneixements i de les necessitats; no té cap sentit que cada vegada que es produeix una alternança en els governs, es canviïn les lleis que afecten l’educació.

-  Reforçar els sistemes de formació contínua i ocupacionaltant per atendre a la població general que necessita formar-se al llarg de la vida, com per atendre aquelles persones que han abandonat els estudis reglats. Al nostre país, el nombre de gent que abandona prematurament els estudis és molt elevat; és absolutament necessari augmentar els nivells formatius d’aquestes persones per millorar la productivitat i competitivitat del nostre teixit empresarial.

-  Difondre i desenvolupar el model de reconeixement de qualificacions professionals i d’acreditació de competènciesadquirides ja sigui mitjançant l’experiència laboral o mitjançant la formació, tant formal com no formal.

-   Potenciar programes concrets d’inserció laboral per a gent jove que posin especial atenció al retorn cap al sistema educatiu d’aquells beneficiaris que no hagin assolit el nivell d’Educació Secundària Obligatòria. Es proposa de planificar programes mixtes, programes pont escola/treball-treball/escola.

-  Fomentar la coresponsabilitat de les famílies per lluitar contra el fracàs escolar. La família és la primera instància educadora i adquireix un rol protagonista en l’èxit o el fracàs educatiu dels joves. Cal sensibilitzar, per tant, les famílies vers la revalorització de l’estudi en tant que facilitador de l’ascensió social i del progrés personal.

Documents relacionats