La Cecot demana al Govern fraccionar la Llei de l´Emprenedor per via reglamentaria per poder reactivar l'economia del país

La Cecot demana al Govern fraccionar la Llei de l´Emprenedor per via reglamentaria per poder reactivar l'economia del país

La Cecot proposa fraccionar i desenvolupar, per via reglamentaria, aquelles mesures menys complexes que contindrà la Lley amb l´objectiu d´accelerar la generacíó de fons per invertir en nous projectes beneficiant a emprenedors, microempreses i pimes.

08/06/12 · Cecot


El Govern no pot confirmar una data per a posada en marxa de la Llei de l'Emprenedor que la patronal Cecot reclama desde gener. El motiu és la complexitat per coordinar la seva aplicació ja que afecta a múltiples administracions i departaments. 

Fa uns dies el president del Govern, Mariano Rajoy, reunit amb un grup d'empresaris catalans, informava del motiu pel qual no s'ha engegat la Llei de l'Emprenedor i el motiu pel qual encara no es coneix la data per a això. La preocupació i la necessitat que el Govern impulsi mesures de reactivació econòmica i mesures encaminades a la creació i generació de teixit empresarial, han fet que la patronal Cecot cregui que la Llei de l'Emprenedor sigui un factor important en la reactivació econòmica del país, i, de fet, així ho ha expressat públicament des del mes de gener d'aquest any.

Segons el Govern, la complexitat de temes, àrees i actors en el procés d'execució de la Llei, fan que l'elaboració del text s'estigui retardant fins al punt de no poder posar data. Des de la Cecot entenem la dificultat de coordinar un text transversal que pretén simplificar processos però que requereix la implicació de diferents agents, ministeris, administracions públiques, etc. És per aquest motiu que la patronal catalana va manifestar a Rajoy, durant la reunió, la necessitat de poder implementar algunes de les mesures que contempla la Llei de manera fraccionada i progressiva, per la via reglamentària, per evitar demorar més l'aplicació, ara ja en estat crític, de mesures de reactivació econòmica.

“Es podria començar a implementar mesures que afectin a menys administracions públiques i facilitar així la seva posada en marxa, contant que quan s'aprovi la Llei de l'Emprenedor, formessin part del text. És a dir, la Llei estableix el marc general, però a través de reglaments poden accelerar el desplegament de certes mesures. Creiem que no és necessari esperar al fet que tot el marc estigui definit per començar a actuar. No podem demorar-nos més”, proposa Antoni Abad, president de la patronal Cecot, i afegeix, “nosaltres hem proposat mesures com la creació de la figura de l'Autoemprenedor; establir un marc fiscal propi per a inversors privats, com els Business Angels, o la limitació de la responsabilitat dels autònoms en l'activitat empresarial, que entenem formaran part de la Llei de l'Emprenedor i poden ser engegades amb certa rapidesa”.

La Cecot, doncs, proposa actuar de manera progressiva en lloc d'esperar sine die la publicació d'una Llei de l'Emprenedor, i mesures com les tres descrites poden actuar amb agilitat per reactivar l'economia, reduint part de l'economia submergida, reduint la taxa d'atur, reduint polítiques passives d'ocupació, generant més facturació, més IVA i, en conseqüència, més ingressos.

“Establir un marc fiscal propi per Business Angels pot promoure que el 50% de les empreses de nova creació rebin injecció de capital per la via d'inversors privats, per exemple”, diu Abad.

Unes propostes que la patronal catalana ja va fer arribar l'any passat als diferents grups polítics amb representació parlamentària i als governs autonòmic i estatal.

La *Cecot creu que aquesta llei generarà fons de capital privat per invertir en nous projectes empresarials que suposarà un gran impuls econòmic al país. Estem convençuts que hi haurà instruments de suport a les PIMES com els Business Angels que suposarà mobilitzar estalvi de famílies que invertiran en nous projectes empresarials.

“Creiem que són tres mecanismes que poden ajudar a generar més teixit empresarial perquè s'ha demostrat la seva efectivitat en altres països com per exemple França en el cas de l'Autoemprenedor”, afirma Abad. “Entenem que fins ara hagin engegat, amb certa celeritat per cert, mesures de reducció del dèficit. Però, tal com ja expressem a principis de gener, és necessari impulsar amb la mateixa celeritat i en paral·lel proposades que ajudin al sector empresarial a desenvolupar la seva activitat de manera més competitiva i facilitar la creació de noves empreses”, conclou Abad.



Limitació de la responsabilitat dels autònoms

Un dels frens més importants a l'hora d'iniciar un negoci és el sentiment de desemparament i d'exposició del patrimoni familiar a la nova iniciativa empresarial. La protecció jurídica que la Societat Mercantil ofereix al soci en relació a la limitació de la seva responsabilitat al capital aportat no té un paral·lelisme en l'empresari/autònom persona física. D'altra banda, aquesta aportació de capital és pública, està inscrita en el Registre Mercantil, per la qual cosa qualsevol interessat pot saber què ha aportat el soci i que “exposa” en el seu negoci.


Per poder trobar una situació paral·lela recomanem establir un Registre Públic (podria ser en el Registre de bens mobles o en el propi Registre Mercantil) on consti quin és el patrimoni que l'emprenedor (empresari/autònom) exposa i afecta al seu negoci, i que sigui només aquest patrimoni el que estigui afectat per les responsabilitats derivades del decurs del
negoci (amb independència, com sempre, dels pactes o exposicions que l'empresari vulgui fer en la seva llibertat contractual). Amb això aconseguim els dos objectius:

- Limitar la responsabilitat al patrimoni afecte a l'activitat.
- Que aquest patrimoni sigui públic i tothom que ho vulgui consultar pugui saber el seu nivell de solvència i la seva aposta cap al negoci.

També proposem que en aquest registre hi hagi l'obligació d'informar anualment dels fons dels quals es disposa, tant si és per ampliar-los com per donar-los de baixa si els fons o béns afectes ja no tenen valor.



Figura de l'Autoemprenedor
La proposta de la Cecot ve avalada per la figura de l'Acte-Entrepreneur que França va engegar fa més de dos anys amb bons resultats quant a la reducció del nombre de persones en atur. A França s'han constituït 738.351 autoemprenedors des del 2009. I una dada encara més encoratjadora a tenir en compte és que, segons l'Observatoire de l'Acte-Entrepreneur, el 13% dels autoemprenedors francesos s'han acabat convertint en persones jurídiques.


El model del *autoemprendedor francès es basa en la constitució de l'empresa en finestreta única, per Internet, i en 3 minuts; pagament simplificat dels impostos i les cotitzacions socials; protecció del patrimoni personal de l'emprenedor; afavoriment de la conciliació de la vida personal, laboral i familiar.

Quins són les característiques d'un/a autoemprendedor/a:

Ha de ser un empresari individual i no ha de tenir treballadors assalariats.
Protecció patrimonial per als béns d'altri al negoci: declaració de béns (telemàtica i gratuïta).
Exempció del pagament del règim especial d'autònoms durant els dos primers anys d'activitat.
Capitalització de la prestació d'atur pels autoemprenedors, sense més límit que l'import de les prestacions a percebre.
Per a límits baixos de volum d'activitat, 30.000 € en serveis i 80.000 € en comerç, tributació per l'IRPF amb la fórmula dels mòduls però sense índex, un % sobre els ingressos. En el moment que se superin aquests ingressos es passa a tributar i cotitzar com un empresari individual (autònom).
IVA: fer una declaració cada 6 mesos i meritar pel criteri de caixa (es paga quan es cobra).
Moratòria de les llicències municipals durant dos anys (perquè no s'hagin de fer fins a assegurar que el negoci està en marxa).
Una vegada l'empresa està consolidada, facilitar els tràmits per convertir-se en una societat mercantil, bonificant l'impost sobre transmissions patrimonials i els actes jurídics documentats (AJD).
Cessar l'activitat no ha de costar gens.
Obligatorietat de portar un llibre de factures emeses i per als comerciants un registre de compres.

Seguint el model francès i extrapolant les dades de més de dos anys d'experiència a França hem calculat que l'impacte econòmic que podria representar a Espanya per a les persones a nivell individual es podria quantificar en uns ingressos mitjana de 6.294€/ el primer any i 8.310 €/el segon any i per al Govern, en forma d'impostos, es quantificaria en una recaptació de 218.032.342€ el primer d'engegada i 582.243.889€ (aprox. 15% de la facturació dels autoemprenedors) si s'aconseguís impulsar 230.942 autoemprenedors el primer any de posada en marxa i 467.103 el segon, afavorint així la reducció de l'elevada taxa d'atur espanyola.