El Vallès reivindica infraestructures de mobilitat ferroviària amb un projecte realista, assumible i sostenible

El Vallès reivindica infraestructures de mobilitat ferroviària amb un projecte realista, assumible i sostenible

Fotografia de la sala durant la presentació del Vallès 20x2020

La plataforma FEM Vallès, impulsada per les patronals Cecot, CIESC, UEI i l’associació Via Vallès ha presentat un projecte d’optimització de les línies ferroviàries anomenat Vallès 20x2020 per donar servei al 1,5 M d’habitants del Vallès.

11/06/13 · Cecot


La plataforma FEM Vallès, promoguda per les patronals Cecot, CIESC, la UEI i l’associació Via Vallès ha presentat aquest matí, en roda de premsa, un informe econòmic que analitza l’estructura productiva del Vallès (Occidental i Oriental), en el període 2001-2010 i el projecte, recolzat per l’estudi, que pretén l’estructuració del Vallès mitjançant la xarxa de línies de ferrocarril a la comarca.

La presentació, dirigida per Antoni Abad, president de FEM Vallès en aquesta primera etapa de la plataforma, ha anat a càrrec del professor de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona Joaquim Solà, qui juntament amb Montserrat Termes i Xavier Sàez, són els co-autors de l’informe “El Vallès, motor productiu de Catalunya”; i de l’arquitecte i membre de l’associació Via Vallès, Manel Larrosa que ha exposat i desenvolupat el projecte Vallès 20x2020.

“El Vallès, motor productiu de Catalunya” és l’únic estudi econòmic existent entre 2001-2010 en el territori esmentat. L’estudi analitza sector per sector i incorpora dades de les empreses més significatives de cada sector. Les comparacions es fan sempre a tres nivells: Catalunya, Regió Metropolitana de Barcelona i Vallès.

La conclusió a que arriba l’estudi és que el Vallès és clarament la primera concentració industrial del país –genera el 25,6% de valor afegit brut industrial català- i, que és també la seu d’importants centres tecnològics. Des d’un punt de vista econòmic, per tant, el que succeeix al Vallès és absolutament decisiu per al progrés del país.

Les conclusions de l’informe han estat la base on cimentar la proposta que FEM Vallès ha presentat avui en matèria de mobilitat al Vallès i que planteja la formació complerta de 4 grans nodes ferroviaris amb possibilitats d’estacions d’enllaç, connexió amb bus i aparcament i també la creació de noves estacions. Aquests nodes completarien la xarxa entre Martorell i Granollers passant per Mollet, node ja existent.

“Un Vallès estructurat demanda en les línies de ferrocarril una xarxa de la mateixa potència del que avui ens ofereix l’autopista AP7”, ha afirmat Abad, “quaranta anys després de l’autopista caldria que els usuaris del transport públic gaudissin d’un llindar correcte de servei. Per sort hi ha línia de ferrocarril al llarg del corredor, només que no connecta amb la resta de línies. Des de fa poc, a Sant Cugat (Volpelleres, servei S2 dels FGC) hi ha una possibilitat de connexió amb Rodalies, però l’estació està a uns 700 metres de distància”.

La possibilitat d’una malla de ferrocarrils, usant al límit les possibilitats de la xarxa actual, aportaria un gran canvi amb una inversió relativament reduïda. Una àrea productiva de la dimensió del Vallès demana i mereix el reconeixement del seu potencial en un moment en el qual calen projectes de país, opcions de qualitat i de futur.

Larrosa ha confirmat que “el projecte Vallès20x2020 es tracta d’una hipòtesi portada al límit i que pretén ser un mecanisme de treball per les administracions i la societat civil. El projecte recull reivindicacions tan antigues en el temps que un dia es van oblidar, així com de noves propostes i d’informació que estava descentralitzada territorialment”, “hem baixat al màxim el projecte, estació per estació, línia per línia, hem analitzat aquestes antigues propostes i hem vist que són viables, i ara el que volem i necessitem és generar debat entorn a la importància d’invertir en infraestructures en el principal territori industrialitzat de tota Espanya”. Als anys 80 va incrementar en gran mesura el nombre de persones que vivien en una població i es desplaçava a una altra població per treballar. Des de llavors, Renfe no ha fet cap mena d’inversió en la xarxa, ni en estacions a diferència de la Generalitat de Catalunya. A hores d’ara les infraestructures ferroviàries del Vallès continuen sent les mateixes que les dels anys vuitanta. No s’ha invertit res en els últims trenta anys.

Abad ha confirmat als assistents que la plataforma FEM Vallès “ens creiem molt el que avui s’està explicant i de fet, ja ens hem mogut en dues direccions. Ens hem reunit amb el Conseller Puig i el seu equip del Departament d’Empresa, perquè té una incidència capdal per al desenvolupament i competitivitat de les empreses, i també amb el Conseller Vila i el seu equip del Departament de Territori i Sostenibilitat. De fet el projecte va tenir tot l’interès d’aquest últim departament i abans de vacances ens tornarem a reunir”. “Anem tard i no pararem. En aquest projecte, com en tants d’altres, és especialment important que siguem capaços d’establir una cooperació públic-privada efectiva. Hem de procurar generar confiança en el co-lideratge entre administració i sector econòmics perquè aquesta complicitat ens pot ajudar a reactivar l’economia”.  

Preguntats sobre el llindar de satisfacció que es planteja FEM Vallès d’aquí al 2020 en l’execució del projecte, Larrosa ha confirmat que “habilitant els quatre nodes que es plantegen i que, de fet, en dos casos ja hi ha actuacions realitzades, i aconseguir que l’administració realitzés un estudi de mobilitat al Vallès per analitzar el nombre de passatgers, les destinacions, freqüències, etc. si només es fes una estació ens donaríem per satisfets. Això voldria dir que hem posat el Vallès al centre del debat i que hem donat un primer gran pas”.

Accedeix al projecte complert.

Informació adicional

Conclusions de l’informe “El Vallès, motor productiu de Catalunya”.

Tenint en compte la importància al Vallès del sector industrial i dels grans establiments transformadors, així com la presència consolidada i els projectes en curs d’infraestructures cientificotecnològiques, es pot considerar que els reptes més importants que afronta el Vallès de cara al futur són, en primer lloc, reforçar la implantació de seus empresarials i de companyies de serveis avançats (on encara hi ha un considerable recorregut), amb l’objectiu de complementar la forta presència industrial existent, i, en segon lloc, afavorir la modernització de la base productiva i crear les condicions per estimular el desenvolupament d’activitats de tecnologia avançada (biotecnologia, electrònica, aeroespacial, telecomunicacions), que són les que, a mitjà i llarg termini, presenten millors expectatives de creixement.

Si es consideren les particularitats del territori vallesà pel que fa a la distribució interna d’activitats i infraestructures de suport a la indústria, hom pot observar el considerable potencial que ofereix encara el Vallès Oriental on, fins ara, les actuacions dels poders públics han estat més limitades i els fluxos d’inversió privada quelcom menors. En aquest sentit, fóra desitjable que les futures estratègies de desenvolupament territorial tinguessin en compte aquesta circumstància.

Finalment, un aspecte que convé no menystenir és la conveniència d’unificar esforços que canalitzin totes les actuacions desplegades o previstes en aquest àmbit pels diferents agents socials i econòmics (administracions, organitzacions empresarials, sindicats, etc.) dins d’un programa coherent i unitari, especialment enfocat a posar en valor la singularitat del Vallès i el seu potencial per reforçar el seu paper de motor industrial català en el segle XXI.

Promotors de FEMVallès:

Cecot – CIESC – UEI Cerclem – Via Vallés

 

Entitats adherides a FEMVallès:

Cerdanyola Empresarial – Associació d´Empresaris de Castellbisbal – Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de Barcelona, Delegacions del Vallès Oriental i Occidental – Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Delegació del Vallès – Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Delegació del Vallès – Sant Cugat Empresarial

 

Patrocinadors de la proposta Vallès 20x2020:

Baricentro

BASF

BBraun

Celsa Group

Centre Metal·lúrgic

Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Barcelona  Grup

Delphi

Fábrica Electrotécnica Josa (BJC)

Fundació BancSabadell

Germans Boada (Rubi)

Gremi d’Indústries Gràfiques de Catalunya

Grup Ferrer

Ipagsa

MOEHS

 

Col·laboradors del projecte Vallès 20x2020:

ADENC

Promoció del Transport Públic

Revista Vallesos

 

Documents relacionats