La Cecot troba incoherent el text de la Llei d'emprenedoria aprovat pel Govern amb la voluntat inicial per posar-la en marxa

La Cecot troba incoherent el text de la Llei d'emprenedoria aprovat pel Govern amb la voluntat inicial per posar-la en marxa

Fotografia de Bosch, Rius i Rua durant la sessió del Club FF

Es tracta d'una llei densa, dispersa i asimètrica que deixa molts aspectes formals pendents de definició en un futur reglament i que incorre en contradiccions.

16/10/13 · Club Cecot Financer & Fiscal


La nova Llei de suport als emprenedors i a la seva internacionalització, aprovada pel Govern el passat 27 de setembre, és de gran interès per a les empreses, per als emprenedors i per als despatxos professionals, ja que reguladiverses mesures en l’àmbit del dret mercantil, administratiu, fiscal, social i laboral, la majoria d’elles dirigides a impulsar el creixement, reactivar les activitats econòmiques i fomentar la internacionalització realitzada per emprenedors al territori espanyol.

Aquesta setmana, a la seu de la Cecot s’ha fet palès l’interès per la Llei en un acte organitzat pel Club Cecot Financer & Fiscal on prop més d´un centenar d’empresaris i professionals han participat d’un acte informatiu impartit pels experts en l’àmbit mercantil, tributari i laboral David Rua, Enric Rius i Josep Ma Bosch, respectivament. Tots ells assessors de la Cecot.

La Llei de suport a l’emprenedor és una reclamació històrica en el sector empresarial que cobra rellevància quan l’any 2008 entrem en un període de crisi i recessió econòmica. En aquest moment la necessitat de millorar les condicions generals per desenvolupar l’activitat empresarial, entre elles la simplificació de la gestió administrativa, el donar d’alta una empresa, l’agilització de processos, la flexibilització del marc laboral, etc. s’accentua. En paral·lel, l’objectiu de generar nou teixit empresarial i fer créixer l’existent, porta a associacions com la Cecot a reclamar majors incentius fiscals i tributaris perquè les empreses puguin recapitalitzar-se i, d’altra banda, augmentar la inversió privada per part de particulars.

Rius ha lamentat que el Govern hagi perdut una nova oportunitat per fer efectiva una reactivació econòmica real, “tots enteníem i compartíem l’essència de la Llei, és a dir, posar en marxa mesures dirigides a impulsar el creixement empresarial i, d’entrada, mesures com el criteri de caixa per l’IVA, l’objectiu de la qual era tan senzill com declarar només l’IVA de les factures cobrades, s’han convertit en inaplicables quan agafes el redactat de la Llei. Hisenda no “arrisca”, obliga a que els proveïdors d’una empresa que s’adhereixi al criteri de caixa, quedin afectats obligatòriament, és a dir, que afecta a tercers que no tenen res a veure amb la decisió que pren una empresa en adherir-se al criteri de caixa. Però a més, el control i seguiment necessari que s’ha plantejat és tan complex que genera costos administratius addicionals per a les empreses.

Un altre dels aspectes que preocupa als experts del Club Cecot FF és la deducció per a nous inversors o business angels. En aquest punt, segons la llei, l’inversor es pot deduir un 20% de la quota estatal de l’IRPF de l’aportació que realitzi un particular a una empresa de nova o recent creació, amb un límit de 50.000 euros. “El que no entenem és perquè els diners invertits han de ser fruit de l’estalvi de l’últim any i no diners dels que ja disposa l’inversor en un fons propi. Estem parlant d’una mesura per incentivar inversió per generar activitat i aquesta condició el que fa és premiar l’estalvi i no el moviment de capital per reactivar projectes”. Durant la sessió, Rius també ha criticat el fet que l’inversor hagi d’escollir entre bonificar la part autonòmica de l’IRPF o la part estatal, “entenem que no són incompatibles, per tant, és absurd no poder comptar amb la deducció en total”.

Tampoc s’entén que si el Govern, tal i com ha dit en més d’una ocasió, considera la innovació un element estratègic per al país, perquè treu el topall per a la deducció  en inversió en R+D+i però la rebaixa el 20% i, “el que és més preocupant, allarga els terminis de bonificació tant, mínim dos anys després, que les empreses no hi veuran una motivació afegida per prendre certes decisions”.

La sensació general, després de la lectura de la Llei i a falta dels reglaments que concretin molts dels aspectes que ara estan dispersos, és que “de la voluntat expressada inicialment pel Govern al redactat final ha passat alguna cosa que la fa incomprensible per al sector empresarial. O bé el legislador o el funcionari que l’ha redactat no ha entès la voluntat inicial de la Llei, o hi ha hagut una voluntat expressa de deixar la Llei com un compendi de mesures de bona voluntat ja que, en molts casos, tal i com estan redactades les mesures seran inviables, impracticables i inaplicables”, ha conclòs Rius.

De les poques aportacions positives al redactat, en l’àmbit mercantil, Rua ha destacat la creació d’una figura nova en el dret mercantil com ho és l’emprenedor de Responsabilitat Limitada destinada a possibles situacions d’insolvència i la creació de la Mediació Concursal, ambdues per sota de les expectatives generades però que el sector empresarial considera un primer pas important a l’hora d’oferir “la segona oportunitat”. Tant l’una com l’altra obren molts escenaris amb dubtes importants i que, com en tants d’altres aspectes, requerirà d’una concreció més profunda sobre tot pel que fa als efectes de l’acord extrajudicial de pagament. 

 

Documents relacionats