La plataforma FEM Vallès, impulsada per les patronals Cecot, CIESC, UEI i l’associació Via Vallès ha presentat aquest matí un estudi econòmic sota el títol “El Vallès, motor productiu de Catalunya.”
- Comunicació
- Sala de Premsa
- Notes de premsa
- El Vallès genera el 25,6% del valor afegit brut ...
El Vallès genera el 25,6% del valor afegit brut industrial català
25/01/12
“Des d’un punt de vista econòmic, el que succeeix al Vallès és absolutament decisiu per al progrés del país.”
La plataforma FEM Vallès, promoguda per les patronals Cecot, CIESC, la UEI i l’associació Via Vallès ha presentat aquest matí, als mitjans a la seu de Foment del Treball, un informe econòmic que analitza l’estructura productiva del Vallès (Occidental i Oriental), en el període 2001-2010. El mateix estudi serà presentat en un acte institucional presidit pel Conseller de Territori i Sostenibilitat, senyor Lluís Recoder, el proper dimarts dia 31 a la mateixa seu del Foment del Treball.
La presentació, dirigida per Antoni Abad, president de FEM Vallès en aquesta primera etapa de la plataforma, ha anat a càrrec dels professors de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona Joaquim Solà, Montserrat Termes i Xavier Sàez, co-autors de l’informe. Han participat també Josep Casas, president del CIESC; Juan P. Pirretas, president de la UEI i Joan Saborido, president de Via Vallès.
Un estudi que ofereix dades actuals i úniques
“El Vallès, motor productiu de Catalunya” és actualment l’únic estudi econòmic existent que analitza i ofereix dades actuals sobre el món empresarial del Vallès. L’estudi és comparatiu i cobreix el període 2001-2010, sector per sector i incorpora dades de les empreses més significatives de cada sector de la indústria vallesana. Les comparacions es fan sempre a tres nivells: Catalunya, Regió Metropolitana de Barcelona i Vallès.
L’economia del Vallès assoleix un pes considerable en el conjunt de Catalunya i, especialment, en la regió metropolitana de Barcelona (RMB): l’aportació d’aquest territori al PIB català l’any 2009 representava prop del 16,8%, percentatge superat únicament pel Barcelonès, on la polarització de tota mena de serveis i el gran pes demogràfic permeten explicar la seva major aportació. Si la comparació s’estableix amb la RMB, el pes relatiu del Vallès ascendia fins a un 23,8% del PIB metropolità.
Pel que fa al Valor afegit industrial brut (VAB), la participació del Vallès en el conjunt de Catalunya és del 25,6% superant en cinc punts el del Barcelonès i gairebé duplicant el del Baix Llobregat. Sectorialment, supera el 25% en sis sectors, dos d’ells de nivell tecnològic mitjà-alt: indústries químiques i farmacèutiques; fabricació d’equipament elèctric i electrònic; transformats del cautxú i plàstic; maquinària i equips mecànics; metal·lúrgia i tèxtil-confecció. Si es considera l’estructura empresarial de la indústria, el Vallès és, amb diferència, la primera comarca catalana pel nombre d’establiments productius i per l’ocupació que generen en la gran majoria de sectors industrials, en alguns casos a molta distància de la comarca que el segueix. Tant les xifres absolutes, com, sobre tot, el seu grau de diversificació constitueix un exemple únic a nivell de l’Estat, posicionant-se també com a un punt estratègic industrial europeu de primer ordre.
Tot i que la seva constatació numèrica no és sempre fàcil d’aportar, l’estudi també fa referència a la crucial aportació de les PIMES a aquesta riquesa industrial del país, fet que és també ben evident en el Vallès.
El Vallès destaca com l’àrea més important de Catalunya pel que fa a la implantació de grans establiments industrials: el 2010 s’hi localitzaven dinou dels cinquanta primers establiments transformadors de Catalunya, per nombre de treballadors. La importància de les interrelacions entre pimes i grans empreses comporta que els grans establiment tinguin un caràcter estratègic, no tan sols pel seu impacte directe en termes d’ocupació i volum de negoci, sinó, sobretot, pels efectes induïts que generen en el seu entorn territorial.
El Vallès acull la seu d’algunes de les empreses més importants de distribució de la indústria alimentària.
L’exportació
Tampoc és obvia l’objectivació d’on es produeix realment el fet exportador, atès que sovint es comptabilitza en una seu ubicada en un lloc diferent on esdevé la pròpia producció. L’estudi aporta dades sobre el nombre d’establiments de les empreses principals exportadores i sitúa el Vallés en una destacada segona posició comarcal de les empreses exportadores catalanes, només superat pel Barcelonés. I s’atreveix a conjecturar que, efectuades totes les depuracions necessàries, el Vallès seria la comarca capdavantera de l’exportació catalana si s’agrega la producció directa i indirecta d’aquesta.
Centres tecnològics
També s’ubiquen al Vallès un nombre considerable d’equipaments i infraestructures científiques, tecnològiques i de coneixement com són: el Parc Tecnològic del Vallès; Biocampus de la UAB; Parc de l’Alba; LGAI; dos centres tecnològics homologats pel Ministeri d’Indústria a Catalunya, el Leitat i Ascamm; l’Institut Universitari de Ciència i Tecnologia; el Centre d’Investigació i Desenvolupament Aplicat. Pel que fa les empreses dedicades a la Recerca i Desenvolupament, si es consideren les principals companyies catalanes per volum de facturació que desenvolupen aquest tipus d’activitats, la segona posició correspon al Vallès, amb tretze de les cinquanta primeres.
La dinàmica del sector dels serveis
A nivell de Catalunya, la destrucció de llocs de treball ha estat compensada en el període analitzat, per una gran creació d’ocupació en el sector terciari, el 50% dels quals en el sector públic. En el Vallès, però, aquest percentatge es situa en el 37,5%, la qual cosa posa de manifest en l’àmbit terciari, el sector privat ha tingut en el Vallès un dinamisme comparatiu superior.
Catalunya 1-3-5-7
Un altre dels aspectes que s’han posat de manifest en la presentació és l’escalat de l’aglomeració poblacional catalana: 1 milió (Barcelona) – 3 milions (Àrea Metropolitana) – 5 milions (Regió Metropolitana) i 7 milions (Catalunya). És en el graó 5 que posa el focus l’informe i, més concretament, en el Vallès, comarca dominant pel que fa la producció industrial i lligam necessari entre l’aglomeració metropolitana barcelonina i el conjunt del país.
Conclusions
La conclusió a que arriba l’estudi és que el Vallès és clarament la primera concentració industrial del país –genera el 25,6% de valor afegit brut industrial català- i, és també la seu d’importants centres tecnològics. Aquesta posició és mantinguda, i en alguns sector inclús augmentada, malgrat els evidents efectes destructius de la crisi econòmica del final de la dècada. Des d’un punt de vista econòmic, per tant, el que succeeix al Vallès és absolutament decisiu per al progrés del país.
Tenint en compte la importància al Vallès del sector industrial i dels grans establiments transformadors, així com la presència consolidada i els projectes en curs d’infraestructures cientificotecnològiques, es pot considerar que els reptes més importants que afronta el Vallès de cara al futur són, en primer lloc, reforçar la implantació de seus empresarials i de companyies de serveis avançats (on encara hi ha un considerable recorregut), amb l’objectiu de complementar la forta presència industrial existent, i, en segon lloc, afavorir la modernització de la base productiva i crear les condicions per estimular el desenvolupament d’activitats de tecnologia avançada (biotecnologia, electrònica, aeroespacial, telecomunicacions), que són les que, a mitjà i llarg termini, presenten millors expectatives de creixement.
Si es consideren les particularitats del territori vallesà pel que fa a la distribució interna d’activitats i infraestructures de suport a la indústria, hom pot observar el considerable potencial que ofereix encara el Vallès Oriental on, fins ara, les actuacions dels poders públics han estat més limitades i els fluxos d’inversió privada quelcom menors. En aquest sentit, fóra desitjable que les futures estratègies de desenvolupament territorial tinguessin en compte aquesta circumstància.
Finalment, un aspecte que convé no menystenir és la conveniència d’unificar esforços que canalitzin totes les actuacions desplegades o previstes en aquest àmbit pels diferents agents socials i econòmics (administracions, organitzacions empresarials, sindicats, etc.) dins d’un programa coherent i unitari, especialment enfocat a posar en valor la singularitat del Vallès i el seu potencial per reforçar el seu paper de motor industrial català en el segle XXI.



