L'administració hauria de facilitar la internacionalització

08/01/10

En els moments actuals, de dificultat econòmica, les veus que aposten per sortir a l’exterior i internacionalitzar l’activitat de les empreses es multipliquen cada dia i el discurs penetra en sectors d’activitat i en empreses que fins ara eren impermeables al mateix.

El fet és que les empreses que estaven posicionades en els mercats exteriors o que, com a mínim, havien iniciat un procés exportador cap altres mercats, reconeixen estar afrontant la crisi amb menys dificultats.

En definitiva, tothom sembla tenir-ho clar i, finalment, la llarga tasca de conscienciació i divulgació realitzada al llarg d’anys per les patronals i l’Administració ha esdevingut finalment, i per acció de la crisi, en convenciment general, cal sortir a l’exterior!

Però cal tenir present que, més enllà d’operacions oportunistes que poden ge-nerar per l’empresa vendes immediates, l’exportació o, si es vol, la internacionalització entesa d’una forma més àmplia, és un procés que requereix d’un aprenentatge que l’empresari ha d’estar disposat a realitzar i a facilitar al seu equip, i d’uns recursos que en molts casos no tindran un retorn immediat.

Fa temps que des de l’Administració o patronals com la Cecot s’ha vingut insistint en la necessitat d’abordar els processos d’internacionalització amb personal format i amb el suport d’assessorament professional extern, sobretot en la fase inicial de sortida a l’exterior. I s’ha posat un èmfasi especial en la necessitat de compartir experiències i d’establir aliances estratègiques que permetin guanyar dimensió i competitivitat en els mercats internacionals, especialment a les petites empreses.

La nostra experiència ens permet afirmar que no existeixen fórmules màgiques que es puguin posar a l’abast de les empreses des de l’Administració o des de les institucions privades si no és amb el compromís i la implicació real de l’empresa, però també cal dir que no serveixen, ni són eficients,  les fórmules úniques que, per donar suport a la internacionalització, s’imposen a vegades pels estaments públics amb certa manca de flexibilitat.

És cert que s’han impulsat propostes d’acompanyament molt interessants amb metodologies contrastades com ara el programa PIPE de l’ICEX, o els progra-mes Nous Exportadors o Noves empreses Internacionalitzades promoguts per ACC10. Aquests programes ofereixen assessorament i formació a l’empresari i al seu personal, però també és cert que existeix encara un volum d’empreses amb potencial exportador que no perceben útils per a la seva empresa aquestes fórmules o simplement que no troben encaix en els programes preestablerts per l’Administració.

La realitat de les nostres empreses és molt diversa, com bé sabem tots els que estem en contacte diari amb micros, petites i mitjanes empreses. I la situació actual dels mercats és tan canviant que en molts casos les formes tradicionals d’abordar els mercats exteriors no serveixen. Pensem en determinats sectors de productes intermedis o de serveis on ja no es pot plantejar la selecció de mercats com a pas previ a l’hora d’abordar l’exportació, sinó que és la selecció prèvia dels potencials clients el que determinarà el mercat objectiu en funció d’on aquests tenen ubicats els seus processos productius.

També han canviat les formes de gestionar els riscos que l’activitat exportadora genera. El risc de canvi  ha passat d’estar cobert per la simple assegurança de canvi -contractació de divises a futur- a sofisticades fórmules financeres que incorporen opcions i altres instruments. Les tradicionals assegurances de crèdit per a l’exportació, que permetien a les empreses aventurar-se amb nous clients i nous mercats, resulten en l’actual conjuntura insuficients donada la minsa cobertura que les companyies asseguradores assignen a cada client. Cal per tant saber utilitzar ajustadament els mitjans de cobrament que ofereixen garanties i integrar eines d’informació comercial per evitar sorpreses en el cobrament.

La veritat és que els mercats exteriors comporten actualment una gran oportunitat per les empreses, en molts casos l’única oportunitat, però també hem de ser conscients que pels que comencen no és senzill i per als que han començat i volen consolidar posicions en els mercats exteriors tampoc és fàcil. Considerem imprescindible un acompanyament proper a l’empresa i considerem també que patronals com la Cecot estan en òptimes condicions per facilitar-lo.

No és aquest l’esperit que inspira decisions com les adoptades darrerament per part de la Secretaria de Estado de Comercio del Ministerio de Comercio, en el sentit de limitar l’accés a la informació i als serveis de les oficines comercials del que les associacions empresarials han gaudit durant anys en suport dels serveis a les seves empreses. Sabem com canalitzar i concretar les necessitats d’informació de les nostres empreses i com aprofitar i optimitzar en benefici d’aquestes la important tasca que aquests organismes presten en favor de la internacionalització. L’Administració hauria de confiar més en la societat civil i intervenir menys en el desenvolupament de l’economia. Els programes han d’estar al servei de les empreses i adaptar-se als canvis com aquestes s’adapten a una realitat econòmica molt dinàmica.

En definitiva, si demanem a les empreses que innovin, que s’espavilin i assumeixin riscos per sortir al exterior, també es just que exigim a les institucions en general que els recursos disponibles s’aprofitin amb la màxima eficiència i efecte multiplicador. Estem convençuts que aquesta és la voluntat de tots. Que es cercaran i s’implementaran les vies per fer-ho. El nostre parer és que, si som capaços d’aconseguir més flexibilitat i mes proximitat a l’hora de gestionar els recursos destinats a la internacionalització, haurem fet un gran pas.

Article publicat a la revista B30 (núm.22)