Cal un nou model de negociació col·lectiva per combatre l'atur

15/11/11

Ja fa temps que, com a país, estem vivint moments complicats especialment pel que fa referència a l’atur. I per a abordar-lo calen solucions creatives,  innovadores i, fins i tot, trencadores. En aquest sentit, en el reenfocament del model de negociació col·lectiva pot estar la clau. Ningú al món empresarial de la pime dubta que és precís trobar un marc molt més flexible, que s’adapti millor a la realitat que vivim que és, per definició, incerta i diversa.

Ara i en el futur, en un mateix sector i sota un mateix conveni, podem trobar una empresa en creixement, internacionalitzada, amb grans beneficis i bones perspectives de futur i una altra en crisi, que està perdent diners, amb una ma d’obra envellida o poc formada. Dos “extrems” entre els quals hi caben multitud d’empreses amb necessitats ben diferenciades des d’un punt de vista laboral. Cal que ens adaptem a la realitat de cadascuna. El món és molt divers i hi ha moltes realitats diferents que és impossible contemplar en un únic conveni. En tot cas, per a totes aquestes empreses hi ha una realitat incontestable, el futur és molt més incert que mai.

Per a respondre a la diversitat i la  incertesa la solució passa per redefinir el concepte de negociació col·lectiva. Tenim clar que ha d’existir un conveni marc que serveixi de referència, però alhora, cal incentivar  els pactes d’empresa, que permetin als interlocutors negociar segons les necessitats, determinades per la seva situació i perspectives. Aspectes com la possibilitat de neutralitzar els increments salarials derivats del conveni sectorial, l’ajust de la quantia del salari, l’horari i la seva distribució, l’adaptació de les modalitats de contractes de treball, són aspectes en els que ha de prevaldre el conveni d’empresa. Finalment dos temes més poden ser cabdals de cara al futur,  limitar la durada màxima per a negociar un conveni i possibilitar la negociació a les organitzacions patronals i sindicals més representatives en sectors d’activitat on ara no hi ha convenis col·lectius per no haver-hi organitzacions amb suficient representativitat. Sense aquesta flexibilitat l’agonia de l’atur es continuarà estenent en el temps.