Debatem amb Federico Duran, expresident del Consell Econòmic i Social sobre la reforma laboral

20/01/12

Davant d’una setantena d’empresaris i professionals de les relacions laborals, Duran va fer un repàs de com i perquè s’ha arribat a la situació actual amb més de cinc milions d’aturats i va especificar quines són les tres mesures que el govern hauria de prendre, a curt termini, per activar l’economia i l’ocupació a Espanya.

Segons Federico Duran:

1- Contractació. Tenim una legislació laboral heretada del franquisme, és a dir, reguladora i intervencionista. El bloqueig de la contractació només es pot aconseguir amb seguretat jurídica, tant pel que fa al cost com pel procediment. La proposta de Duran és crear un “contracte (indefinit, però no fix) de conjuntura o de crisi” que facilités l’acomiadament per part de l’empresari, sense intervenció jurídica, quan la situació del moment no sigui favorable a l’empresa. Un cop passat aquest període, el tipus de contracte passa a “indefinit fix”. En aquest punt, també introdueix la novetat que siguin les pròpies empreses de treball temporal les que contractin directament als treballadors per compta de les empreses.

2- Modificació o adaptació de les condicions de treball. En aquest cas, la proposta que es fa és que, davant d’una situació determinada de conjuntura econòmica desfavorable que afecti el bon funcionament de l’empresa, l’empresari pugui adoptar mesures apropiades per canviar les condicions de treball, sense el consentiment dels sindicats. Aquesta flexibilitat permetria salvar molts llocs de treball.

Duran és soci i coordinador nacional del Departament Laboral de la Firma Garrigues d’aquest bufet. En la seva trajectòria professional també ha estat president del Consejo Económico y Social des del 1992 fins el 2011. Actualment compagina la seva feina d’advocat amb la de professor de Dret del Treball a les Universitats de Sevilla, Barcelona y Granada.

3- Negociació col·lectiva. També heretada del franquisme i que ha estat “una màquina de destruir ocupació”, en paraules de Duran. Si no es canvia la negociació col·lectiva, no canvia res. A Espanya els convenis col·lectius tenen caràcter normatiu jurídic, són els sindicats i els empresaris qui legislen. El conveni és un contracte que s’ha de complir però no és una llei. Aquest canvi pot tenir dues conseqüències: la primera, que tindrien eficàcia general, és a dir, només afectaria a les parts signats; la segona, convertir-se en convenis temporals. Un cop finalitzada la durada pactada, es torna a pactar de nou.