No podem seguir fugint d'estudi

25/01/10

Finalment venen les notes i llavors sempre disposen d’un reguitzell d’excuses per justificar els seus suspensos. Frases com “el professor em té mania”, “és que no hi ha hagut prou temps per estudiar”, “m’han suspès injustament”, són els típics exemples. Metafòricament podríem dir que la historia político-econòmica d’Espanya dels darrers divuit mesos s’assembla, tota ella, a la d’aquell alumne que coneixíem com l’últim de la classe. Varen començar ocultant la crisis a la gent, dient que no existia i que sabien la lliçó millor que ningú i varen continuar negant que s’hagués de fer cap esforç especial per fer front a la que teníem a sobre (anaven de sobrats). Però han arribat les notes i els han suspès clarament. Val a dir que el “mestres” que ho han fet no són uns qualssevol, ni més ni menys que el FMI, l’OCDE, el Banc Mundial, el BCE i fins i tot el Banc d’ Espanya. A més darrerament també Standard & Poor’s ha emès “informe de disconformitat”.

Addicionalment, la realitat és que quan acabi l’any 2009 les economies dels principals països mundials (i europeus) no estaran en recessió, és a dir, com a mínim ja portaran un trimestre en creixement. Espanya no. Perquè cada dia és un país menys atractiu per fer empresa. En aquest sentit el Banc Mundial en el seu estudi Doing Business (analitza en profunditat 183 economies del planeta) situava Espanya, fa 4 anys, en la posició número 29 mundial per fer negocis. El més important és la tendència de retrocés. En l’edició 2010, publicada aquest mes d’Octubre, Espanya ja ocupa la posició 62, onze posicions més enrere que l’any 2009.

És obvi que molts països del nostre entorn ja venien fent els deures, que han accelerat, que han corregit errors i que ja han agafat el camí de la recuperació. Les seves “qualificacions” així ho demostren. Dins la zona euro, Alemanya i França en el seu paper de locomotores econòmiques ja estan creixent. A Espanya, en canvi, el PIB ha caigut un 4% interanual i el FMI calcula que l’atur assolirà el 18%  aquest any i superarà el 20% el proper. Durant quinze anys s’ha estat oferint sol i venent sòl, extasiadament, desatenent totes les recomanacions que apuntaven a la feblesa dels fonaments econòmics i a la urgent necessitat de transformacions (no solament canvis) del model econòmic. Modestament fa anys que la Cecot ve parlant de refundar les bases de competitivitat del país i assenyalant, sovint, la nefasta pedagogia política (todo se arregla con dinero) i el nul lideratge del govern en promoure aquesta evolució. Escenari que avui esdevé una urgent i imprescindible obligació col·lectiva. Sembla clar que mentre els nostres companys de classe feien els deures i estudiaven motivats, nosaltres estàvem fugint d’estudi i que ara, a l’arribar el moment dels exàmens, la majoria se’n surten.

Però, més enllà de lamentar-nos i donar la culpa de la situació actual a tothom menys a nosaltres mateixos, cal preparar-se bé per la convocatòria de setembre, perquè si no, repetirem curs. El llibre de text principal el tenim a disposició a Brussel·les. És el recull d’apunts, en base al prova-error, del que ja han aplicat, corregit i afinat els nostres companys de classe de la Unió Europea. El conjunt d’altres llibres de suport són les recomanacions que ens han fet totes les institucions internacionals citades anteriorment. Tots aquests llibres existeixen en versió en castellà. I per complementar-ho només cal agafar els texts del Governador del Banc d’ Espanya. En definitiva, que per a superar la propera convocatòria no ens queda més remei que, en primer lloc, tornar a repassar totes les “lliçons” que no varem ser capaços d’aprendre i,  en segon lloc, aplicar la teoria, passar a l’acció, tenint clar que el sacrifici i la cultura de l’esforç són valors fonamentals per aconseguir l’èxit en les matèries.

Per encarar l’any 2010 amb garanties de que re-impulsarem l’economia i re-conquerirem confiança i competitivitat ens calen algunes coses fonamentals. La primera és que a La Moncloa llegeixin els llibres de text adequats i que modestament recomanem. En segon lloc aprofitar la Presidència semestral de l’UE per escoltar, no donar lliçons a ningú i tornar a Madrid a aplicar els coneixements apresos. I tercer: re-escriure de  nou el Proyecto de Ley de Economia Sostenible. La versió actual, en termes generals, és un conjunt inconnex de bones intencions que proposa una “nova era” amb la mateixa estructura i sense fer els canvis estructurals necessaris.

A la Cecot sabem que la ment, com succeeix amb el paracaigudes, només té valor quan està oberta. En conseqüència, amb el bon propòsit nadalenc de que tothom estigui ben predisposat, encarem el proper any convençuts que ni La Moncloa ni Espanya seguiran fugint d’estudi.