Noves propostes per al mercat de treball

Laboral

Darrerament i dins del marc laboral he conegut dues propostes que voldria reproduir.

28/02/10

La primera té com a autor, un destacat líder sindical, que l'explicava en una ponència no fa gaire temps. Raonava que una bona part de les cotitzacions a la Seguretat Social (bàsicament Seguretat Social a càrrec de l'empresa) són salari diferit del treballador. De cada treballador, vaig interpretar jo. La segona té a veure amb el plantejament que una noia d'uns 30 anys va formular en un procés de selecció laboral del qual era candidata finalista. La darrera entrevista era amb un dels socis-administradors de la companyia. El desenvolupament de la conversa anava persuadint definitivament el soci que aquella era la persona adequada per al lloc de treball ofert i va voler entrar en profunditat en els detalls de la feina. Era qüestió de convèncer-la. Com bé sabia el soci, aconseguir fer equip a l'empresa passa per fitxar persones amb aptitud, perquè suma, i amb actitud, perquè multiplica. I la candidata l'havia convençut. Només mancava acordar les condicions econòmiques. Els conceptes salarials (fix i variable) van quedar ben aclarits, negociats i ajustats.
A CONTINUACIÓ LA JOVE PROMESA li va indicar que li quedava un darrer aspecte a comentar. Ella li va proposar que cada mes emetria una factura a l'empresa per l'import del cost de la seva retribució. I va aclarir que es referia al cost total que suposa una nòmina per a una empresa, és a dir, incloent-hi el cost de Seguretat Social que suporta la companyia. El soci estava sorprès i ella prosseguí l'explicació. Tinc clar que el que estic proposant és poc habitual però valoro la meva llibertat i autonomia per sobre dels convencionalismes. Si tant una part com l'altra entenem la relació professional que volem iniciar com una oportunitat i pensem que volem guanyar-hi tots, estic segura, raonava, que la cuidarem. Per la meva banda esforçant-me i fent la feina ben feta. Per la seva procurant per la persona, perquè se senti encaixada i valorada. El talent, l'actitud, els reptes s'han d'oferir, vetllar, ampliar i reconèixer des de cada banda. I va concloure: ens estem escollint respectivament.

UN COP INCORPORADA A L'EMPRESA, el soci va trobar un moment per continuar la interessant conversa. Vull confirmar-li, va dir la noia, que la feina m'agrada i m'interessa i que em sento part d'un bon equip de persones que m'han acollit molt bé. No tinc inconvenient a expressar-li que la relació de treball la contemplo més com a mercantil que com a laboral. En aquest país hi ha una obsessió per ser funcionari d'alguna administració o per tenir una relació laboral, amb contracte indefinit, amb una empresa. Però la meva professora de ciències ja em va explicar que fins i tot la claror del sol no és indefinida. En conseqüència encara ho pot ser menys la vida d'una empresa, i molt menys si tots els que hi treballen no s'esforcen i contribueixen a la seva competitivitat. Per tant les dues preguntes que cadascú ha de fer-se són: per què treballo? Per què en aquesta empresa? Hom podria pensar que la resposta és: treballo per acumular antiguitat i drets d'indemnització, i a quina empresa, importa poc. Raonar així et fa presoner del teu lloc de treball i de l'empresa i no et proporciona satisfaccions.

COMPRENDRÀ QUE NO M'IDENTIFICO amb aquest pensament que està massa instal·lat a la societat perquè clarament va contra la meva idea de persona autosuficient i lliure que pren decisions. O t'identifiques amb el projecte d'empresa o canvies d'empresa o crees la teva pròpia empresa. En el nostre cas, la relació que hem establert crec que ens posa a totes dues parts a buscar el millor de l'altre i facilita la promoció i el progrés.

PERÒ, ALHORA, FACTURAR-LI ELS MEUS EMOLUMENTS em permet adoptar les meves decisions d'estalvi i jubilació. De la part de cotitzacions vinculades al meu salari que jo mai no rebria, ara en disposo i puc decidir quant dedico a cadascun d'aquests conceptes. Per l'edat que tinc haig de dir-li que em malfio de la renda que d'aquí almenys trenta-cinc anys pugui percebre si optés per una relació laboral, on obligatòriament una part important del meu salari l'administra algú que no conec i que no explica com la gestiona. Només cal llegir la premsa econòmica d'aquestes darreres setmanes per ratificar que, com a persona adulta, prefereixo el risc de prendre les meves pròpies decisions. L'eslògan "con la garantía del Estado" té clares limitacions i no és indefinida. En definitiva, que tot i que aporto una quantitat a la Seguretat Social perquè entenc que hi ha d'haver un mínim de pensió generalitzat, treballo sabent que em jubilaré quan pugui i vulgui.

EN TEMPS D'ANESTÈSIA GENERALITZADA és saludable veure propostes certament atrevides. Què passaria si es generalitzés, en aquest moment de necessàries transformacions, tenir la ment oberta? Mentre ens ho imaginem, aprofitaré per dir que hem de canviar el model buscant el mix que permeti l'autonomia de decisió de tots els que treballem.